L’avaluació i mesura dels nivells de benestar subjectiu de la població han començat a ser importants per governs com el del Regne Unit, i també per institucions internacionals com l’OCDE. Seguint amb aquesta tendència, el mes de gener d’aquest 2024 es va presentar l’Índex de Benestar Subjectiu de Catalunya des de la Direcció General d’Anàlisi i Prospectiva de la Generalitat de Catalunya.
Davant d’un escenari d’eleccions i en plena campanya electoral l’objectiu d’aquest article és analitzar els programes electorals en clau de felicitat, o el que és mateix, en clau de benestar subjectiu. La creació i desenvolupament per part del govern de Catalunya d’un indicador tan necessari i rellevant ens portaria a pensar, per pura intuïció, que seria un argument utilitzat per partits de tots colors per desenvolupar un argumentari electoral que els afavorís. L’Índex de Benestar, si s’utilitza com a dada i no com a eina, és fàcilment descontextualitzable, no seria la primera vegada que en campanya electoral s’utilitzen indicadors com el creixement del PIB o la taxa d’atur per llançar un dard enverinat al contrincant polític. Cal recordar que fer un ús d’aquest tipus d’indicadors o xifres amb aquesta intencionalitat en el debat públic és poc rigorós i també fàcil de desmentir. Independentment d’aquesta discussió, per tal de no avançar resultats, només mencionaré que el primer tast d’aquesta anàlisi es resumeix en: no es pot afirmar que les expectatives racionals anteriorment mencionades s’hagin materialitzat.
Metodologia
Els programes electorals dels partits polítics amb representació parlamentària són els següents: PSC, ERC, CUP, Sumar-Comuns, Vox, C’s, PP i Junts.
Utilitzant el cercador per documents en PDF o per a pàgines web (existeixen programes electorals en els dos formats) he buscat les següents paraules: feliç, felicitat, benestar subjectiu, benestar emocional i satisfacció (totes les paraules en castellà i català, ja que partits com VOX, PP i C’s no comptaven amb el programa electoral en català, almenys fins on jo he pogut arribar buscant per internet “programa electoral + inserir nom del partit polític 12 de maig 2024”).
En la taula que es pot trobar a continuació es troba el número absolut de vegades en les que surt cadascuna de les paraules mencionades prèviament.
Taula 1: Elaboració pròpia seguint els passos descrits a l’apartat de metodologia
| Partit | Feliç | Felicitat | Benestar subjectiu | Benestar emocional | Satisfacció | Total |
| PSC | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 |
| ERC | 0 | 0 | 0 | 5 | 2 | 7 |
| CUP | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 | 2 |
| Comuns | 1 | 1 (infelicitat) | 2 | 7 | 2 | 13 |
| VOX | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| C’s | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| PP | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| Junts | 0 | 1 (infelicitat) | 2 | 4 | 8 (insatisfacció) | 15 |
Conclusions
Dels 8 partits analitzats només 5 compten amb paraules relacionades amb mesures de benestar subjectiu o referències a conceptes que s’assimilen. El PSC compta amb un total de 2 referències, ERC 7, la CUP 2, Sumar – Comuns 13 i finalment Junts 15, essent el partit amb més nombre de paraules dins el programa electoral.
Els conceptes feliç, felicitat o infelicitat només són utilitzats per Junts i Sumar-Comuns, fent referència de manera explícita a l’Índex de Benestar subjectiu i els seus resultats.
La columna que fa referència a satisfacció cal revisar-la amb cura, ja que no totes les vegades que s’utilitza la paraula es fa amb el significant de satisfacció vital o derivats, sinó que es fa servir per crear sintagmes com “satisfacció de les necessitats”. Fent una anàlisi qualitativa de l’ús del terme trobem que la CUP, ERC, Sumar-Comuns i Junts fan ús de la paraula satisfacció també per referir-se a altres conceptes més enllà de la satisfacció del benestar o la percepció de la ciutadania. Esborrant aquests usos els resultats finals són: PSC 2, ERC 5, CUP 1, Sumar-Comuns 12, i Junts 14. A l’annex es troben els fragments dels programes electorals on surt cada paraula (marcada en negreta) i entre cometes aquelles que he eliminat de la segona anàlisi. És interessant recordar que l’ús que es fa del terme satisfacció fa referència a incloure la mesura de variables de benestar subjectiu en serveis com l’educació i la sanitat. Els partits argumenten que aquesta mesura els permetrà conèixer de primera mà l’estat de les treballadores del sector i l’opinió de la ciutadania per tal de millorar el servei públic.
Si bé és cert que hi ha partits que mencionen l’Índex de Benestar Subjectiu de Catalunya o fan referència a conceptes com emocions o benestar emocional, la visió majoritària dels programes electorals es focalitza en dedicar més recursos a la millora o visibilització del benestar emocional, qüestió que és necessària, però hi ha poques propostes relacionades amb no només pal·liar els malestars, sinó en crear millors futurs. Parlen de millora del benestar emocional i de la importància de la salut mental i com dotar de recursos al sector, però no acaba de quedar clar si es tracta només d’una mesura pal·liativa o de fons.
Seguint la lògica dels programes electorals analitzats, que l’Índex de Benestar Subjectiu hagi vingut a Catalunya per quedar-se està en dubte. De moment, fa l’efecte que s’està explorant i utilitzant de manera superficial i no per totes les forces polítiques, esperem que pugui ser una eina més per mesurar i avaluar de manera més completa la realitat social i no s’acabi perdent.
Finalment, es pot afirmar que la felicitat apareix de manera gairebé anecdòtica dins els programes electorals dels partits polítics que es presenten a les eleccions de maig del 2024, esperem que aparegui més en la realitat de la població. Tal com vaig explicar fa uns mesos en aquest mateix mitjà digital cal que les variables de benestar objectiu vagin acompanyades d’indicadors de benestar subjectiu per tal de realitzar polítiques públiques i avaluacions que comptin amb una informació completa i de qualitat, per aquest mateix motiu és rellevant que els partits que es presenten a les eleccions d’aquest 12 de maig incloguin, no només les dades relacionades amb l’Índex de Benestar Subjectiu català, sinó també propostes relacionades amb aquest camp.
Annex
A continuació els fragments dels programes electorals on els partits polítics utilitzen els mots mencionats prèviament. Les paraules rellevants surten en negreta per tal de facilitar la seva cerca.
PSC
Impulsar una Llei d’assistència jurídica gratuïta de Catalunya. Establir una formació obligatòria i continuada realitzada pels col·legis de l’advocacia i pel CEJFE (Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada). Establir controls de qualitat en la prestació del servei més enllà de les enquestes de satisfacció que es realitzen en l’actualitat.
També preocupa molt la disminució de la percepció de benestar emocional que es registra als centres educatius, tant entre els mestres i professorat, com entre l’alumnat, especialment a la seva entrada a l’etapa d’educació secundària i fins a la postobligatòria.
ERC
Cal continuar treballant per millorar el clima social dels centres penitenciaris i educatius, així com pel benestar emocional de les persones internes.
Més recursos per la salut juvenil comunitària. Ampliar els serveis de salut comunitària (RBEC, fisioterapeuta, nutricionista) perquè tinguin un major abast al món rural i incorporar més referents de benestar emocional (RBEC) per tal de cobrir tot el territori i poder fer-ho a través de la xarxa d’oficines joves.
Reforçar el benestar emocional del conjunt de la població, especialment el de les persones que conviuen amb un trastorn mental al llarg de la seva vida.
Escoles segures. Donarem suport i acompanyament a la tasca docent mitjançant la generalització del programa de benestar emocional. I aquest és un compromís perquè entenem l’escola catalana com un model educatiu que garanteix la igualtat d’oportunitats, que situa l’alumnat al centre de les polítiques públiques – garantint el benestar emocional i la coeducació per lluitar contra l’assetjament i qualsevol tipus de violència, dins i fora dels centres– que posiciona el professorat com a peça clau del sistema educatiu i que impulsa el model de formació professional integral.
En aquest sentit, una condició fonamental i indispensable per al desenvolupament de les àrees rurals és la “satisfacció” de les necessitats que actualment es consideren bàsiques.
(…) impulsant la democratització de totes les fases del cicle econòmic i prioritzant la “satisfacció” de les necessitats i les aspiracions de les ciutadanes i els ciutadans per sobre del lucre.
CUP
Ampliar el programa de benestar emocional del Departament de Salut per enfortir l’atenció primària de salut com a eix vertebrador del sistema d’atenció a la salut mental, tot garantint la presència de professionals de psicologia a tots els equips d’atenció primària de salut, arribant a la ràtio europea de 18 psicòlegs per cada 100.000 habitants
Una anàlisi de la demanda i consum de la població catalana en termes alimentaris per tal d’establir un pla productiu i coordinar la producció nacional, orientant-la a la “satisfacció” de les necessitats poblacionals.
SUMAR–Comuns
Un feminisme, també, plural i inclusiu, del gaudi i l’alegria que proposi una vida millor i un futur més feliç per a tothom
Segons l’Índex de benestar subjectiu de Catalunya de 2023, no disposar de com a mínim dues hores al dia per a si mateix o mateixa és una causa d’infelicitat i manca de satisfacció amb el benestar propi.
Impulsar programes de suport a la recerca per a l’explotació de les dades de la nova enquesta catalana dels usos del temps (IDESCAT), la qual tindrà els primers resultats a l’inici del 2025 i altres fonts oficials que tenen dades sobre els usos del temps (CEO, Índex de Benestar Subjectiu, etc.
Desplegar la figura COCOBE (coordinadores i coordinadors de coeducació convivència i benestar emocional) amb els recursos necessaris (…)
Generar una millor coordinació entre CSMIJ i CSMA o integrar-los en l’etapa juvenil, fent possibles millors transicions entre els serveis. Actualment, els serveis dels centres de salut mental són el pilar de l’atenció al benestar emocional i la salut mental de les joves.
La necessitat d’un habitatge digne, d’un treball estable i d’una vivència de l’etapa juvenil sense violència ni discriminacions té una relació amb el benestar emocional i la salut mental.
Obrir un suport associatiu decidit en matèria d’acompanyament a favor de la salut mental del jovent i oferir recursos per generar espais associatius amables i segurs pel benestar emocional,
Impulsar un model interdisciplinari i integral d’atenció a la salut mental i al benestar emocional (…)
Donar suport a la salut física i mental, portant a terme campanyes de conscienciació sobre la salut mental de les persones grans i eliminar l’estigma associat amb les malalties mentals i potenciar programes de benestar emocional.
Accés de gossos i gats a residències de gent gran i altres centres (albergs, cases d’acollida) perquè els gossos i gats puguin allotjar-se amb la persona o persones que conviuen, protegint així el benestar emocional de les persones i el de l’animal.
Creiem que s’ha d’impulsar aquest àmbit, no solament com a proposta democratitzadora i de millores laborals, sinó com a eina de transformació social clau tant en la reducció de desigualtats com en la “satisfacció” de necessitats, especialment al sector de l’economia digital.
JUNTS
No disposar de com a mínim dues hores al dia per a un mateix o mateixa és, doncs, causa d’infelicitat i manca de satisfacció amb el benestar propi, com demostra l’índex de benestar subjectiu de Catalunya de 2023.
Cal impulsar programes de suport a la recerca per a l’explotació de les dades de la nova enquesta catalana dels usos del temps (Idescat), la qual tindrà els primers resultats a l’inici del 2025 i altres fonts oficials que tenen dades sobre els usos del temps (CEO, Índex de Benestar Subjectiu, etc.).
Reforçarem, en el projecte educatiu dels centres, el foment dels drets humans, així com la promoció d’un pla de salut, esport i benestar emocional.
Desplegarem el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021- 2025 que té com a missió promoure mesures per a la prevenció i el control de les conductes suïcides, des del suport integral a la vida i des de l’acció intersectorial, per tal de donar les respostes adequades a cada situació, millorar la sensibilització i transformació social envers aquest fenomen, i promoure el benestar emocional i el desig de viure de forma resilient de la població
Desplegarem el Pacte Nacional de Salut Mental. Un desplegament efectiu de l’eina QualityRights, dissenyada per l’OMS, per transformar els sistemes de salut i serveis socials, fent efectiu el canvi de paradigma en les diverses polítiques públiques. Així mateix, implementarem els objectius estratègics que es contemplen en la Proposta de les estratègies del Pacte Nacional de Salut Mental i Benestar Emocional elaborat per la Taula Nacional de Salut Mental i dotarem de pressupost per a fer-ho possible.
Cal fer un pacte de país per assegurar i dotar de recursos la protecció i el benestar emocionals dels nostres joves(…)
Una administració enfocada al servei de la ciutadania i les empreses, no al revés, i que treballa per l’eficiència i el suport, que valora la satisfacció dels ciutadans davant l’Administració i que crea un sistema de millora contínua permanent (…)
Crearem una bústia de reclamacions per tal de poder denunciar excessos de burocràcia, per a les persones físiques i jurídiques, i es posarà a disposició un qüestionari de satisfacció per a cada tràmit administratiu. Caldrà passar comptes davant el Parlament de forma periòdica.
En conseqüència, els governants han de garantir aquests estàndards de qualitat amb un sistema d’avaluació permanent dels serveis, en què els ciutadans puguin definir el grau de satisfacció dels serveis públics.
El sistema educatiu català pateix d’un excés d’ideologia i un dèficit de visió estratègica com un dels pilars de la generació d’oportunitats, com ho demostren els resultats demolidors de l’últim informe PISA i la insatisfacció que mostren les mobilitzacions dels professors i les crítiques del conjunt de la comunitat educativa.
Renovarem la relació entre el CatSalut i els proveïdors de serveis (inclòs l’ICS) amb criteris de territorialitat; fomentant el finançament en funció dels resultats en benestar i salut, i no tant en funció de volum d’activitat; satisfacció dels professionals,
Revisarem i actualitzarem la cartera de serveis socials: promourem un nou model de cartera orientada a l’atenció centrada en la persona, que sigui flexible i que prioritzi indicadors de qualitat i satisfacció dels usuaris i que les mateixes persones també puguin dissenyar aquells recursos/ suports que puguin necessitar (…)
Ens cal un model d’inclusió social que asseguri a les persones la “satisfacció” de les seves necessitats bàsiques i que alhora aporti un sistema d’últim recurs que permeti orientar cap a una inclusió social les persones més vulnerables(…)
Catalunya Plural, 2024 
