Aquest és el canvi d’època amb què es presenta la 77 edició del certamen, amb una Gerwig, abanderada d’un nou feminisme a Hollywood (els més de mil milions de dòlars en entrades de Barbie), que decidirà amb el seu jurat si es premia alguns dels veterans que tornen a la competició o noves veus de dones que provenen tant de França com de l’Índia.
Precisament, Godrèche va projectar el dimecres 15 de maig, en l’obertura de la secció paralel·la “Un Certain Regard”, el seu curtmetratge Moi aussi (Jo també). Un recull calidoscopi d’un miler de testimonis dels 5.000 que va rebre al seu correu electrònic i a Instagram sobre abusos sexuals, després que ella fes públic que, als anys vuitanta, quan només tenia quinze anys, els realitzadors Benoît Jacquot i Jacques Doillon l’havien utilitzat com a parella sexual tot fent-la sortir a les seves pel·lícules. No ha estat fins ara que ha tingut la força per a portar-los a la justícia (els nous films d’aquests realitzadors, per això, han quedat parats de distribució davant l’escàndol). I, a la darrera cerimònia dels Cèsar el 23 de febrer, va fer un discurs que va deixar glaçat: “Podem decidir que homes acusats de violació deixin de ser els que facin i desfacin al cinema. És una manera de marcar la pauta!”, va etzibar davant d’un auditori que va aplaudir però on les veus masculines segueixen essent molt timorates.
Aquestes denúncies arriben després que l’any passat l’actriu Adèle Haenel anunciés la seva retirada del cinema criticant un sistema que col·labora amb la deriva del món pel seu caràcter patriarcal. Un exemple clar del canvi dels temps és la caiguda en picat d’un ídol com Gérard Depardieu, que viurà el seu primer judici per abusos l’octubre vinent. I, a part de les denúncies de les actrius Juliette Binoche i Isild Le Besco sense que hagin arribat encara als jutjats, aquesta setmana és la revista Elle qui publica el testimoni anònim de nou dones d’abusos per part del productor retirat Alain Sarde, una mena de Weinstein francès que als anys vuitanta i noranta finançava de Godard a Polanski. Simultàniament, un centenar de personalitats de la cultura demanen en una tribuna al diari Le Monde, coincidint amb l’inici del festival, una llei integral que “clarifiqui la definició de la violació i el consentiment” i “introdueixi el de l’incest”.
Un altre estament de tensió és el Centre Nacional del Cinema i la Imatge Animada (CNC), el director del qual Dominique Boutonnat també anirà a judici al juny per presumptes violacions al seu fillol. La mateixa Godrèche va participar dilluns en una concentració davant de la seu del CNC a París, la institució que reparteix les ajudes per a fer pel·lícules a França, juntament amb associacions com el Col·lectiu 50/50, que reclama la paritat en aquesta indústria. Demanaven la dimissió de Boutonnat, que ha estat confirmat pel govern del president Macron, i que almenys no anés a Canes. No ho han aconseguit, però l’ambient amb la seva persona està força enrarit i no es descarten noves accions de protesta durant el certamen. El delegat general, Thierry Frémaux, intenta que el festival “es faci sense polèmica”, mentre que la presidenta, Iris Knobloch, assegura que “si hi hagués la imputació d’alguna de les persones presents, ens cuidarem de prendre la bona decisió cas per cas, en concertació amb el consell d’administració i les parts afectades”.
22 títols en competició entre consagrats i novells
En aquest difícil equilibri que suposa mostrar un cinema d’autor qüestionat en les seves bases, i que tampoc pot ser aliè als conflictes bèl·lics mundials, els 22 llargmetratges de la competició haurien d’aportar una certa perspectiva (relació de tots els films de totes les seccions al final de l’article). Les realitzadores a competició són quatre respecte als divuit realitzadors i França segueix encapçalant el nombre de títols, amb sis: Jacques Audiard, Christophe Honoré, Michel Hazanavicius, Gilles Lellouche, Coralie Fargeat i la debutant Agathe Riedinger. S’intenta atreure els estatunidencs amb cinc produccions: el retorn de Francis Ford Coppola, Paul Schrader i Sean Baker, a més de les cintes dels estrangers Yorgos Lantinos i Ali Abbasi. En anglès, s’hi hauria d’afegir la britànica Andrea Arnold i el canadenc David Cronenberg, tot i que aquest ha treballat amb actors francesos. A nivell europeu, també hi ha l’italià Paolo Sorrentino, el portuguès Miguel Gomes, el romanès Emanuel Parvu i el rus, exiliat a Berlín, Kirill Serebrennikov. Hi és per segon any consecutiu el brasiler Karim Aïnouz. I el cinema asiàtic està representat pel xinès Jia Zhang-Ke, l’índia Payal Kapadia i l’iranià Mohammad Rasoulof, que malgrat haver estat condemnat a cinc anys de presó per les seves crítiques al poder ha aconseguit fugir del seu país.
Crida l’atenció que no només no s’escoltarà ni el castellà ni el català en competició, sinó que no hi ha cap pel·lícula hispana programada en tota la selecció oficial del Palau de Festivals. A la competició paral·lela de noves veus “Un Certain Regard”, amb divuit films, n’hi ha sis de francesos, amb quatre òperes primes de dones, uns altres cinc d’europeus, cinc d’asiàtics i un d’africà. Fora de competició, hi ha l’estrena a punt d’arribar a totes les sales planetàries de Furiosa: una saga Mad Max, de George Miller, una altra saga que inicia Kevin Costner i, per seguir cuidant Hollywood, dues Palmes d’Or honorífiques a Meryl Streep i George Lucas, a més d’una altra als estudis japonesos Ghibli, del gran Hayao Miyazaki. El Cannes Premières està farcit de noves produccions franceses, començant per la inaugural Le Deuxième acte, del prolífic Quentin Dupieux, que a França ja va estrenar al febrer la seva espatarrant Daaaaaalí!.
Com a documentals, sobresurten el de Sergei Loznitsa sobre la vida en guerra a Ucraïna, el Lula d’Oliver Stone i La Belle de Gaza, de Yolande Zauberman, una immersió en els transsexuals a Tel Aviv, entre ells de palestins. I entre realitat i ficció, es presenta l’última cinta del cambodjà Rithy Panh sobre el genocidi practicat per Pol Pot amb Irène Jacob com a protagonista.
L’última de Jonás Trueba
A la Quinzena també hi ha l’argentí Hernán Rosselli amb Algo viejo, algo nuevo, algo prestado, en la línia del nou cinema d’exploració narrativa d’aquest país, i els xilens Cristóbal León i Joaquín Cociña amb Los hiperbóreos, una barreja de marionetes, stop motion i preses reals d’aquests especialistes de l’animació.
A la Setmana, s’hi troba l’argentí Federico Luis amb Simón de la montaña, un primer llargmetratge com la majoria ho és en aquesta programació. I, paral·lelament, la murciana Elena López Riera presenta el seu migmetratge documental Las novias del sur, sobre la relació de dones grans a la seva sexualitat. Finalment, a la secció més perifèrica de l’ACID de cineastes independents, hi ha la colombiana Camila Beltrán amb Mi bestia i l’argentí Iair Said amb Los domingos mueren más personas. L’aparador del cinema més gran del món, amb el seu mercat afegit de milers de pel·lícules noves, es posa a prova d’aquest canvi de paradigma necessari davant i darrera la càmera.
EN COMPETICIÓ
Ali Abbasi (Iran/EEUU), The Apprentice
Karim Aïnouz (Brasil), Motel Destino
Andrea Arnold (Regne Unit), Bird
Jacques Audiard (França/Mèxic/EEUU), Emilia Pérez
Sean Baker (EEUU), Anora
Francis Ford Coppola (EEUU), Megalopolis
David Cronenberg (Canadà/França), The Shrouds
Coralie Fargeat (França), The Substance
Miguel Gomes (Portugal), Grand Tour
Christophe Honoré (França), Marcello Mio
Jia Zhang-Ke (Xina), Caught By the Tides
Payal Kapadia (Índia), All We Imagine as Light
Yorgos Lanthimos (Grècia/EEUU), Kinds of Kindness
Gilles Lellouche (França), L’Amour ouf
Agathe Riedinger (França), Diamant Brut (1er film)
Paul Schrader (EEUU), Oh Canada
Kirill Serebrennikov (Rússia), Limonov-The Ballad
Paolo Sorrentino (Italia), Partenope
Magnus Von Horn (Suècia/Dinamarca), Pigen med nålen (The Girl With the Needle)
Michel Hazanavicius (França), La plus précieuse des marchandises (La mercaderia més preciosa)
Emanuel Parvu (Romania), Trei kilometri pana la capatul lumii (Tres kilòmetres fins a la fi del món)
Mohammad Rasoulof (Iran), The Seed of the Sacred Fig
JURAT DE LA COMPETICIÓ
Greta Gerwig (presidenta/realitzadora, actriu/EEUU); Juan Antonio Bayona (realitzador/Espanya); Ebru Ceylan (guionista, fotògraf/Turquia); Pierfrancesco Favino (actor/Itàlia); Lily Gladstone (actriu/EEUU); Eva Green (actriu/França); Hirokazu Kore-eda (realitzador/Japó); Nadine Labaki (realitzadora/Líban); Omar Sy (actor/França)
Text complet a Paris/BCN
Catalunya Plural, 2024 
