Des de llavors la idea de la inevitabilitat de la guerra a Europa s’ha estés, i el bel·licisme ha guanyat terreny en l’opinió “publicada”. Des del pur centre del poder europeu ens han generat una preocupació que fins fa poc hauria sonat inversemblant, i ho han fet conscientment i amb l’objectiu d’instal·lar aquest marc mental. Però no ho podem acceptar. Avui més que mai és necessari parlar de pau i contradir aquesta sentència, tot insistint que la guerra sí que és evitable.
Avui més que mai cal ser conscients del que ens juguem a les properes eleccions europees. L’auge de l’extrema dreta ha fet virar els últims anys la política europea cap a posicions més reaccionàries. Amb l’esclat de la guerra a Ucraïna, s’ha insistit en el fantasma de l’amenaça russa i s’ha accelerat el rearmament i la militarització: s’han duplicat les importacions d’armes, s’ha incrementat la despesa militar a la UE, s’ha parlat d’enviar tropes a Ucraïna, i de reinstaurar el servei militar obligatori als països europeus. En realitat i com una profecia autocomplerta, són aquestes decisions les que alimenten el risc de conflicte bèl·lic.
I si parlem de política europea i remilitarització, no podem oblidar tampoc la securitització de les fronteres exteriors de la UE i la violència infringida cap a les persones migrants per blindar l’Europa Fortalesa. Tal com analitza un informe recent, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) ha crescut exponencialment en recursos, funcions i efectius, mentre que practica expulsions col·lectives prohibides pel dret internacional, i recorre a mitjans militars contra civils desarmats. Primer l’OTAN va assenyalar les migracions com una amenaça global per a la seguretat, i ara el nou Pacte Europeu d’Asil i Migracions dona cobertura legal i legitima la violència i les vulneracions dels drets humans a les fronteres europees, tal i com hem denunciat centenars d’ONG i moviments socials de tota Europa.
A l’Estat espanyol Margarita Robles, la ministra de Defensa, fa la seva part de la feina per reforçar el marc Von der Leyen quan afirma al Congrés que «invertir en defensa és reforçar la dissuasió, és invertir en pau, i per tant l’única manera d’evitar les guerres». De nou, no ho podem acceptar quan la història ens demostra el contrari. Les persones pacifistes són les més realistes. Invertir en pau són les polítiques de distensió, el desarmament, la diplomàcia, la negociació, la mediació internacional, la construcció d’una pau justa i compartida, i la garantia de l’accés als drets de la població. Aquestes són les accions coherents amb la pau, i no pas intimidar l’altre armant-nos i amenaçant que tenim capacitat d’atacar. No cal ser experta en geopolítica per saber que així només despertem la por i el recel, i impossibilitem l’apropament per negociar i arribar a un acord.
Enmig d’aquest context de normalització i preparació per a la guerra i la violència, els mitjans tenen un rol fonamental i molts estan replicant acríticament els discursos bel·licistes. En un comunicat recent, el Col·legi de Periodistes de Catalunya mostrava la seva preocupació per aquest fet i per veure que les iniciatives de pau no es posen al centre de les cobertures, i demanava que es prioritzi la pau, el diàleg i la negociació. Respecte a les fonts, estem veient com moltes veus crítiques amb aquest renovat bel·licisme que aportem lectures i propostes alternatives som massa sovint ignorades o menyspreades, mentre es compta amb opinadors “antibonistes” que viralitzen molt millor.
El periodisme ha d’escollir si es posa al servei de la cultura de la confrontació i la violència, alimentant la por i la desconfiança, o si es converteix en un actor significatiu en la construcció de pau. Quines enquestes difonem o quines dades d’aquestes enquestes? Un bon exemple el tenim amb l’últim baròmetre del CIS. Els mitjans han destacat que un 65% de la població espanyola dona suport a la creació d’un exèrcit europeu comú, però no que a l’enquesta els temes que la ciutadania vol que abordi la política europea són la creació d’economia i treball, la lluita contra la pobresa i l’exclusió social, i la millora de la sanitat pública.
Altres enquestes europees diuen que el 80% de la població pensa que l’emergència climàtica és un problema molt greu i un 70% pensa que els governs no estan fent prou per abordar-la. En la mateixa línia, aquí a Catalunya, l’última enquesta de convivència i seguretat de l’Institut Català Internacional per la Pau, mostra que un 70% de la població catalana creu que les guerres són evitables i un 46% considera excessiva la despesa militar espanyola. Les guerres passades i el sentit comú europeu dicten que la despesa militar significa desinversió social, però avui no és aquest l’enfocament prioritari.
Tampoc els mitjans han parat massa atenció en el grup de militars espanyols que van emetre una declaració pública advertint del risc de nuclearització dels conflictes actuals, i demanant a tots els governs de la UE que deixin d’alimentar les guerres i s’impliquin en les negociacions de pau: “de continuar l’escalada, conduirà irremeiablement a una situació incontrolable que acabarà posant en risc la vida sobre el planeta”. Davant d’aquesta evidència, les entitats catalanes preparen ja comunicats i campanyes per demanar als grups parlamentaris europeus que centrin la campanya i la política europea en les preocupacions i necessitats reals de la majoria de la població europea, i que es comprometin fermament amb polítiques de distensió i amb estratègies de resolució noviolenta de conflictes, perquè la UE sigui un veritable actor de promoció de la pau, tal com proclamen els seus objectius fundacionals.
Com deia l’Angela Davis, no estem acceptant les coses que no podem canviar, estem canviant les coses que no podem acceptar. Com a ciutadans i ciutadanes que observem amb horror les imatges i el dolor de tantes famílies a Ucraïna, Palestina i tants altres conflictes, sabem que no volem això enlloc. Ben al contrari, des de Catalunya tenim molt per aportar a una política europea de pau. Tenim una Llei de foment de la pau i un Consell de foment de la pau que s’han reactivat els últims dos anys. De la seva mà se celebrarà el Fòrum Català per la Pau que entre d’altres objectius té el d’acordar polítiques i mesures concretes per fomentar la construcció de pau a Catalunya i a la resta de països amb què cooperem. Les entitats ens hem implicat i hem demanat a tots els partits i institucions que s’hi sumin. Davant dels que ens volen arrossegar a la mort i l’horror, la societat civil treballem per la vida i la justícia global.
Catalunya Plural, 2024 
