Una imprecisió per a cada dues veritats: Una anàlisi de la desinformació en campanya electoral
Verificat ha elaborat una Radiografia de la desinformació de la campanya electoral del 12-M, un informe on s’han analitzat 224 declaracions susceptibles de desinformació dels candidats i candidates. Es van recollir als debats del Grup Godó i de 3Cat, a més de les entrevistes realitzades a Els Matins de TV3 i a les d’El Matí de Catalunya Ràdio.
Què conclou aquesta radiografia? Els candidats al Parlament van registrar una imprecisió per cada dues veritats. De les 224 afirmacions analitzades, el 60% van ser certes i el 40% imprecises, essent Vox el partit que més va recórrer a la desinformació. Concretament, el 64% de les declaracions dels seus representants susceptibles de verificació van ser imprecises i un 29% falses. El PP va ser el segon que més imprecisions va difondre (48%), seguit per Sumar (48%) i Junts+ (43%). En canvi, el PSC va ser el partit amb més afirmacions certes i no va caure en cap falsedat.
La desinformació sobre els vehicles elèctrics ressuscita a la campanya de les eleccions europees
Una de les narratives de desinformació que ha reviscut amb vista a les eleccions al Parlament Europeu del 9 de juny gira entorn els vehicles elèctrics, tema que circula per les xarxes socials des de fa anys.
No és veritat que els cotxes elèctrics contaminin més. No hi ha evidències sòlides que siguin més contaminants que els de benzina o dièsel, especialment si l’electricitat que consumeixen ha estat produïda amb energies renovables. Tanmateix, pel que fa a les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle, en general les dels vehicles elèctrics són menors. Finalment, tampoc no s’incendien més els endollables, encara que per xarxes socials es digui el contrari. Aquest és el cas, per exemple, de l’autobús dièsel incendiat a Barcelona el 28 de maig passat, que s’havia dit que era elèctric.
Les alertes sanitàries com a focus de desinformació
Un altre tema que repercuteix a la campanya europea són les alertes sanitàries, la procedència dels aliments i la desinformació que creix al seu voltant. Les maduixes amb Hepatitis A, les mongetes amb “substàncies desconegudes” i les síndries amb massa pesticides tenen en comú que provenen del Marroc.
Tots aquests titulars van coincidir amb les protestes agràries per tot Europa i amb l’aprovació de la nova Política Agrària Comuna. La narrativa se centra en el fet que els productes provinents de fora de la Unió Europea no passen els mateixos controls sanitaris que els dels països comunitaris. Realment és fals.
La UE no ha obert les seves portes “de bat a bat” per permetre la “immigració descontrolada”
La política migratòria i de fronteres també és una de les principals narratives, personificada sobretot en els representants de Vox. Són ells qui, en els seus actes de campanya, parlen de polítiques migratòries que “han obert de bat a bat les portes” d’Europa. De la mateixa manera, han afirmat que, des de Brussel·les, han “obligat a obrir totes les fronteres”.
La veritat és, però, que la Unió Europea no permet l’entrada lliure dels ciutadans de països tercers, sinó que tenen uns procediments de control de fronteres i fluxos migratoris, reforçats ara amb el nou Pacte sobre Asil i Migració. Aprovat aquest mateix maig, té com a objectiu la uniformització de criteris per part dels estats membres a l’hora de resoldre peticions d’asil.
Què és un genocidi i per què es fa servir tant quan es parla de Gaza?
Finalment, el conflicte armat entre Israel i Hamàs és un altre dels temes de la campanya, especialment després que Espanya reconegués oficialment el 28 de maig passat l’Estat de Palestina. El terme “genocidi” ha estat utilitzat per diverses candidates a l’hora de parlar de Gaza, mentre que d’altres no l’han utlitzat, quin és el debat al voltant d’aquest terme? Què significa i qui ho atribueix?
L’ONU defineix la paraula com un crim que es dóna quan s’atempta contra un grup concret: matances, lesions, sotmetiment internacional, mesures destinades a impedir naixements o trasllat forçós dels nens d’un grup a un altre grup. D’altra banda, l’Estatut de Roma del Tribunal Penal Internacional el recull com un crim internacional contra la humanitat. És aquest l’únic organisme que pot condemnar per aquest crim i hi ha alguns precedents. Tot i així, entre els fets i la condemna per genocidi, han arribat a passar dècades.
Catalunya Plural, 2024 
