Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística d’Espanya (INE), fins a l’1 d’abril d’aquest any eren 6.581.028 les persones estrangeres que resideixen a Espanya. D’aquestes, milers són migrants que han arribat al país després de fugir de la pobresa, dels conflictes o de la manca d’oportunitats als llocs d’origen. Homes, dones i persones LGTBIQ+ vénen amb la idea de trobar una situació diferent. Aquestes últimes, sobretot, arriben cercant el benestar i la llibertat que els manca als seus països. Tot i que, quan arriben, xoquen contra un panorama diferent del que pensaven. Es troben traves burocràtiques, laborals i, sobretot, socials; en un país que consideraven més obert de ment i més tolerant.
En el cas de persones trans, els estigmes que tenien als seus països es repeteixen moltes vegades quan arriben a Espanya. Moltes d’elles encara són vistes com a persones destinades a treballar només en llocs específics: “Jo no noto l’obertura de ment aquí, no la que s’espera. Pensen igual, que les dones trans només podem ser perruqueres o treballadores sexuals. I no és així. Nosaltres podem ser més que perruqueres, estilistes”, reclama Regina Magallón, una dona trans mexicana que va arribar a Espanya com a refugiada després d’escapar d’amenaces i de persecucions al seu país.
Tanmateix, moltes dones trans aquí encara estan sexualitzades: “A moltes aquí també ens veuen com a objectes sexuals, i només ens busquen per a sexe casual”, es lamenta Melanny Bacgar, una altra dona trans que va marxar del seu país d’origen, el Perú, cercant la llibertat, sense ser assenyalada o discriminada per ser una persona trans. Just ara, quan al seu país des del 10 de maig d’aquest any, regeix un Decret Suprem que classifica les identitats trans com a condicions de salut mental. Norma criticada fortament per col·lectius LGTBIQ+.
Tant la Regina com la Melanny coincideixen a dir que la discriminació i l’estigma per ser persones trans no està exempta a Espanya. Ja que també aquí han passat moments de discriminació: “Una vegada, quan em volia visitar en un hospital de Sant Cugat, en una trucada telefònica un metge va dubtar de la meva identitat per la meva veu. Jo després vaig reclamar que això era transfòbia, però ells van intentar minimitzar el fet: ‘no passa res’, i només em van canviar de doctor. Sempre relacionen la veu amb la teva identitat sexual, moltes vegades m’han tractat d’ell i he hagut de corregir-los”, diu Regina. També assegura que la van discriminar en una perruqueria: “No em van voler atendre, perquè deien que les meves mans i les meves ungles eren molt grans. No em deixaven de mirar i se’n reien de mi”.
La Melanny és més directe en aquest tema: “Sempre et trobaràs amb algun idiota. Per exemple, quan utilitzen el meu nom legal. Jo sempre demano que em truquin pel meu cognom, no pel meu nom. Una vegada, una doctora em va trucar demanant pel meu nom legal i jo la vaig increpar: ‘per què no segueix el protocol?’. Al final em va haver de demanar disculpes. Sempre hi haurà moments on hi ha algun tipus de discriminació”.
Segons dades de l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) publicades al Butlletí Oficial de l’Estat Espanyol del 2023; a Espanya, el 42% de les persones LGTBI es van sentir discriminades només a l’any 2020. I sovint la discriminació es converteix en agressió: el 8% de les persones LGTBI a Espanya han estat atacades en els darrers 5 anys. Pel que fa a les persones trans, les dades són més alarmants encara: el 63% de les persones trans enquestades manifesta haver-se sentit discriminades en diferents àmbits, com el laboral (34%), sanitari i serveis socials (39%), i educatiu (37%) a l’estat espanyol.
Com s’apunta al Butlletí Estatal, la discriminació envers les persones trans també es dóna en l’àmbit laboral: “Buscant feina també m’han discriminat. Hi havia anuncis que deien que eren inclusius amb les persones LGTBI, però quan em presentava i els deia que era una dona trans, buscaven qualsevol excusa per no contractar-me”, afirma la Regina. També la Melanny ratifica la manca d’oportunitats laborals per a les persones trans: “Per a una dona trans que vol treballar en un lloc, les places són molt limitades. Si ja de per si és molt complicat aconseguir feina a Espanya, imagina’t les dones i homes trans, que a sobre són migrants. És molt complicat.”
Ambdues coincideixen en que les subvencions estatals són les que les ajuden a aconseguir feina, però al mateix temps els genera una gran dependència: “Et fan massa dependent dels programes governamentals. No et donen les eines per defensar-te sola”, es queixa la Regina. Mentrestant, la Melanny fa una anàlisi més profunda: “Nosaltres no sortim de les subvencions. Ens donen feina perquè l’Estat subvenciona el nostre lloc. Perquè l’estat paga a l’empresa perquè ens contracti. Però quan s’acaba aquesta subvenció no ens tornen a contractar. I no és que no puguin, és que no ens volen contractar. Hi ha tants casos de dones trans que han treballat sota aquests programes de subvenció, on les empreses no les han tornat a contractar després de complir el contracte… Si l’empresa necessita a aquesta persona, per què no recontractar-la? Ja teniu l’experiència. Si no hi ha subvenció, no ens tenen en compte. Si no obliguen l’empresari o l’empresa a contractar-nos, no ens contracten. Que ens contractin pel que som, per allò que podem oferir com a treballadores, i no perquè hi hagi una llei que els obligui a fer-ho o per una subvenció. Això redueix més l’escletxa de l’oportunitat”.
La Melanny no creu que les oportunitats que els donen siguin genuïnes: “Jo sento que aquí hi pot haver més oportunitats. Però hi ha més oportunitats perquè realment ens volen i ens veuen com a persones, o hi ha algun benefici pel mig per a l’empresa o l’empresari que ens contracta?”.
La Regina també denuncia la discriminació que ha patit a l’hora de trobar un lloc on viure: “Quan busques una habitació o un pis i posen que són amigables amb les persones LGTBI és per façana pura. Molts no t’accepten perquè ets dona trans”. Tanmateix, afirma que també l’han discriminada per altres aspectes: “Aquí es fixen més en el físic, si estàs grassoneta, si ets llatina, etc. Jo, per exemple, sí que he notat discriminació per ser obesa. A Espanya hi ha molta gordofòbia. “Estàs molt grossa, menges massa pa, molta farina”, em diuen”.
Contràriament, la situació de les dones trans en matèria de salut, segons les entrevistades, ha millorat: “En el tema de salut no he tingut massa problemes. Estic en una llista d’espera per a la reassignació de sexe, que jo entenc que triga perquè hi ha moltes persones trans esperant el mateix”, diu la Regina. Tot i això, reclama que encara hi ha molta desinformació al respecte: “Moltes treballadores socials t’accepten com a dona trans, però et segueixen veient com un home, i ni tan sols tenen coneixement del tema. No saben quin procés dur a terme una dona trans, etc. Hi ha massa desinformació”.
La Melanny es considera un cas atípic d’èxit en l’obtenció de suport de les institucions: “Barcelona està més organitzada pel que fa al tema sanitari i a l’empadronament per a dones trans. Jo he passat per institucions com ACATHI, STOP, Lloc de la Dona, SAIER, entre d’altres. I totes m’han ajudat d’alguna manera. ACATHI i SAIER em van donar casa i alimentació, per exemple”. Tot i això, ella assegura que el seu cas és poc habitual: “Tot el que he aconseguit ha estat per sort. Això no passa amb totes les dones trans. Jo conec casos de dones trans que no tenen on dormir i viuen al carrer. Per exemple, fa poc vaig veure una dona trans que demanava que l’ajudessin a tornar al seu país, perquè no tenia on quedar-se. Caminava sense sostre, sense menjar bé, i havia estat abocada a la prostitució”.
D’altra banda, la Regina i la Melanny són conscients que, en el tema de la identitat legal, les dones trans i migrants encara tenen un llarg camí per recórrer. En aquest aspecte, la Regina indica que “la Llei d’identitat de gènere no està contemplada per a persones migrants. Això ho han de fer des dels països d’origen”. I la Melanny ratifica la versió: “No puc demanar el canvi de nom perquè encara no tinc residència, mentrestant no podem. Les dones trans migrants tenim el dret al canvi de nom legal quan siguem residents, abans no”.
Finalment, la Melanny deixa una recomanació important a les persones trans que arriben a Espanya: “Una noia trans que ja és aquí ha de buscar ajuda, saber on anar, informar-se i insistir”. Mentres que la Regina advoca per la igualtat d’oportunitats a Espanya: “Les persones trans tenim la mateixa capacitat que qualsevol persona heterosexual. Cal treure’ns l’estigma que les dones trans només tenim dret a ser perruqueres o treballadores sexuals. També podem fer altres coses. Hem de tenir l’oportunitat d’aconseguir una bona feina, un ambient laboral inclusiu i una societat més inclusiva”.
Base legal dels drets de les persones trans
Social
La Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, condemna tota discriminació directa o indirecta cap a persones no heterosexuals. A nivell d’Europa, l’article 14 del Conveni Europeu de Drets Humans prohibeix la discriminació per qüestions relacionades amb la identitat de gènere.
Salut
Segons la Llei 4/2023, es garanteix l’atenció sanitària integral a persones trans. L’atenció es realitzarà conforme als principis de no patologització, autonomia, decisió i consentiment informats, no discriminació, assistència integral, qualitat, especialització, proximitat i no segregació. Tanmateix, els tractaments hormonals i quirúrgics per a les persones trans s’han incorporat a la cartera de serveis comuns del sistema nacional de salut ia la cartera de serveis complementaris d’algunes comunitats autònomes.
Feina
D’acord amb la Llei 4/2023, el Ministeri de Treball i Economia Social ha de dissenyar mesures d’acció positiva per a la millora de l’ocupació de les persones trans i els plans específics per al foment de l’ocupació d’aquest col·lectiu. En l’elaboració d’aquestes mesures, cal tenir en compte les necessitats específiques de les dones trans. Tanmateix, les administracions públiques, en l’àmbit de les seves competències respectives, adoptaran les mesures necessàries per impulsar la integració sociolaboral de les persones trans.
Nom
La Llei 4/2023 indica que les persones estrangeres que acreditin la impossibilitat legal de portar a efecte la rectificació registral relativa al sexe i al nom, sempre que compleixin els requisits de legitimació d’aquesta Llei, podran incloure la rectificació de la menció del sexe i el canvi del nom als documents que se’ls expedeixin. A més, el Conveni Europeu de Drets Humans ha instat que es garanteixi el canvi registral del sexe sense el requisit previ de patir procediments mèdics, com ara una operació de reassignació sexual o una teràpia hormonal.
Habitatge
En concordança amb la Llei 4/2023, els poders públics adoptaran les mesures necessàries per a la prevenció del sensellarisme entre les persones LGTBI. Aquestes mesures tindran com a focus la detecció precoç per a prevenir situacions de sensellarisme que puguin patir les persones LGTBI. Per això, promouran la cooperació dels ministeris i administracions competents per a la recerca de solucions i per a la detecció precoç del sensellarisme en persones LGTBI. Per tant, totes les persones LGTBI a Espanya tenen dret a tenir un sostre digne.
Catalunya Plural, 2024 
