El contundent triomf de Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen a les eleccions europees de diumenge passat ha provocat una crisi política inèdita a França. El president Emmanuel Macron, gran derrotat en obtenir la meitat de vots que el partit ultra, ha convocat per sorpresa eleccions legislatives per al 30 de juny i ha provocat el terror de part de l’opinió pública. El sistema majoritari a dues voltes ha perjudicat fins ara la ultradreta a les eleccions legislatives i presidencials, però la posició de força de Le Pen és tan gran que ningú s’atreveix a descartar un possible triomf electoral que portaria els ultres al govern, encara que Macron mantindria la presidència.
L’anunci de Macron força els partits d’esquerra a intentar formar ràpidament una coalició com la del 2022. A les legislatives de fa dos anys, la França Insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, el Partit Socialista, els ecologistes i el Partit Comunista van formar la Nova Unió Popular, Ecologista i Social (NUPES), una aliança preelectoral que va aconseguir formar el tercer grup al parlament, trencant la majoria absoluta d’Emmanuel Macron i donant cert protagonisme a l’esquerra en un panorama polític dominat per la ultradreta i un macronisme cada cop més dretes.
Dos anys més tard no en queda res de la NUPES. Va ser una “aliança molt circumstancial”, explica Nicolas Framont, sociòleg i redactor en cap de la revista Frustration Magazine. “Tenia interès perquè les legislatives són una votació a dues voltes. Les condicions de l’aliança van ser molt favorables a FI, que havia quedat molt per davant de la resta de partits a l’elecció presidencial”. Gràcies a la coalició, que va evitar la competència electoral entre les esquerres, el PS i Europa Ecología-Los Verdes van sobreviure, mentre que FI va incrementar considerablement el nombre de diputats i va consolidar el seu lideratge d’esquerra. Tanmateix, explica Framont, “no hi havia un programa obligatori i els diputats mantenien la llibertat de vot”. Poc després de les eleccions, cada partit va tornar a la seva estratègia i la NUPES es va convertir en un record.
Els partits d’esquerra han concorregut per separat en aquestes eleccions europees. El socialista Raphaël Glucksmann, que va amagar les sigles del seu partit durant la campanya, ha obtingut el 14% dels vots, molt a prop de la candidata macronista, mentre que LFI ha millorat les seves expectatives, fins a gairebé tocar el 10%. Les europees són unes eleccions tradicionalment complicades per als ‘insubmisos’, ja que “l’abstenció és alta i els votants tenen un perfil diplomat i acomodat, mentre que l’electorat de FI és més popular”, precisa Framont. Els mals resultats de FI als comicis europeus anteriors no van impedir a Mélenchon aconseguir el tercer lloc a les presidencials del 2022, i quedar a només un punt percentual de Marine Le Pen. Els verds, que solen tenir un bon resultat a les europees, amb prou feines han superat el 5%, empatant amb la ultradreta radical de Reconquête, liderada per Marion Maréchal Le-Pen. El Partit Comunista no arriba al 3%, després del polèmic gir nacionalista del seu líder Fabien Roussel.
Malgrat els discrets resultats individuals, el conjunt dels partits d’esquerra supera el victoriós Reagrupament Nacional i dobla en número de vots a la candidata del president Macron, la impopular Valérie Hayer –cosa que pot encoratjar cap a l’impuls unitari a les formacions d’esquerra. El debat sobre la unitat per a les legislatives permetrà ajornar una vegada més l’elefant a l’habitació de La França Insubmisa: la successió de Mélenchon.
El veterà i polèmic polític, de 72 anys, ja ha estat candidat a tres eleccions presidencials i, després de les del 2022, per primera vegada va parlar de la seva possible retirada, encara que no ho ha donat per segur. Els noms que més sonen per succeir-lo al capdavant de FI són Mathilde Panot, jove presidenta del grup parlamentari i fidel seguidora de l’actual líder, Clémentine Autain, del sector més esquerrà i urbà del partit, i sobretot François Ruffin, un popular periodista que va entrar en política l’any 2017, amb un discurs sobiranista dirigit a les classes populars que de vegades és vist amb hostilitat per les bases ‘insubmises’. Ruffin “té una línia més de dretes que Mélenchon sobre les qüestions econòmiques i socials i sobre l’antiracisme”, explica Framont. Immigració i antiracisme són temes claus en un país on Macron acaba d’impulsar una llei d’immigració copiada de Reagrupament Nacional, en un intent desesperat per recuperar la popularitat perduda.
L’inesperada convocatòria d’eleccions anticipades decidida per Macron torna l’esquerra al centre del debat públic. El dubte és si la por a Reagrupament Nacional i la responsabilitat per evitar la seva arribada al poder seran suficients per suspendre, com a mínim unes setmanes, les dinàmiques fratricides en què els partits progressistes fa anys que estan embrancats. El futur de la democràcia francesa en pot dependre.
Catalunya Plural, 2024 
