He de reconèixer que el títol que he posat a l’article és força truculent per cridar l’atenció, però si malgrat tot us animeu a llegir-me, us n’adonareu que estem davant d’un efecte inesperat (i de moment sense consens científic) del canvi climàtic que si arriba a passar suposaria el final de la vida actual als Països Bàltics i a la Gran Bretanya, per exemple. Val la pena parlar-ne.
Els efectes que pot produir el canvi climàtic que ja estem patint són prou coneguts, i van des de l’increment del nivell del mar fins a la desaparició de les glaceres. L’IPCC (l’anomenat Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, grup d’experts que sota els auspicis de les Nacions Unides treballa el tema) ho anuncia des del seu primer informe, l’any 1988, identificant les causes (l’ús de combustibles fòssils principalment) i amb una intensitat dels efectes variable en funció dels diferents escenaris d’escalfament global.
Això no obstant, sembla que alguns efectes no han estat previstos pels experts i recentment han saltat les alarmes per un col·lapse del Corrent circular de l’Atlàntic Nord (AMOC en anglès). Abans de seguir aprofundint en el tema, convé explicar que és l’AMOC. És una veritable cinta transportadora de calor, des de les zones tropicals del golf de Mèxic a les costes d’Europa del Nord. Té una importància cabdal pel clima en aquesta zona, ja que fa que a igualtat de latitud, les temperatures no siguin tan extremes com a les costes de Nord-amèrica. El col·lapse d’aquest corrent introduiria un canvi dràstic en el clima (es calcula que el gel podria cobrir permanentment les illes Britàniques i que a Espanya la temperatura baixaria de mitjana uns 1,5 °C).
És a dir, en aquest cas l’efecte del canvi climàtic seria un refredament extrem a Europa i a la vegada un escalfament de les zones tropicals, ja que l’excés de calor no seria transportat, es quedaria in situ. I estem acostumats sempre a fer una lectura antropocèntrica dels efectes del canvi climàtic, però la suspensió de l’AMOC suposaria posar fi a la vida marina a les aigües del nord d’Europa (pensem que el corrent, a més de calor, transporta nutrients), canvi del model de vents i modificació del règim de pluges a l’Amazones, per exemple. Un desastre global perquè l’AMOC té una contra corrent d’aigües fredes en fondària que retorna fins al golf de Mèxic i contribueix a una regulació tèrmica a tot l’Atlàntic Nord.
Els canvis a l’AMOC es detecten per una disminució de la velocitat del corrent, com si es frenés. I la causa seria que el desglaç produït ara per ara per l’increment de temperatures a la zona polar (sobretot Groenlàndia) genera un excés d’aigua dolça que sura, fent una mena de tap al desplaçament dels corrents superficials (que han disminuït la seva intensitat en un 15% des de mitjans del segle XX). No hi ha acord entre el món científic, perquè algunes publicacions recents anuncien que el col·lapse de l’AMOC començaria en qualsevol moment, entre 2025 i 2095, mentre que altres científics discuteixen la bondat dels mètodes matemàtics emprats en la simulació d’aquest canvi de corrents; fins i tot hi ha un tercer grup de científics que també prediuen el col·lapse però en un horitzó temporal més llarg. Sigui com sigui, tampoc seria res de nou damunt la Terra, ja que sembla que es va aturar fa 120.000 anys, provocant la darrera Edat del Gel.
Per tant, estem davant l’anunci d’una gran catàstrofe per la qual els científics no es posen d’acord ni en si finalment es produirà ni quan; alguns l’anuncien d’immediat.
En aquest article voldria fugir de l’alarmisme, que no serveix per res; fins i tot, quan s’anuncien calamitats que finalment no passen, la població es torna escèptica i poc crèdula als anuncis fonamentats. Però dues reflexions que considero importants: la Terra és un sistema extremadament complex, amb equilibris molt delicats, i vet aquí com un canvi en una circulació oceànica pot produir un canvi global al clima fins al punt de fer no navegables les rutes actuals del nord d’Europa. En segon lloc, hem d’ampliar la nostra concepció del canvi climàtic, donat que no sempre implicarà un increment de les temperatures; el col·lapse de l’AMOC és un exemple magnífic que pot implicar també una glaciació incompatible amb la vida de l’home a àmplies regions de la Terra. Tot canvi pot ser a més o a menys.
Davant el perill d’una catàstrofe tan gran, més enllà de la probabilitat i del moment d’ocurrència, hauríem d’actuar sota el principi de precaució, que tan assenyat és en la nostra relació amb la natura i la biodiversitat. És a dir, si el col·lapse de l’AMOC (passi o no aquest segle) es deu al desglaç de Groenlàndia i aquest es produeix per l’increment de la temperatura atmosfèrica a causa de l’emissió massiva de gasos d’efecte hivernacle, caldria reduir amb contundència l’alliberament de CO2 a l’atmosfera.
I això no només va de transició energètica justa, sinó també de canvi de model.
Catalunya Plural, 2024 
