Quan parlem de filosofia JEDI, no parlem d’espases làser, ni de rebels contra l’Imperi. ni de seguir els camins de la força, encara que en el fons, sense tant d’artifici fantàstic, no és el que fem en el moment que decidim treballar per a construir un món millor? No cal viure en una galàxia molt, molt llunyana per organitzar-se contra allò que està malament i construir un món millor.
Freakades a part, hi ha quatre principis fonamentals a implementar per a una bona comunicació ètica i transformadora amb enfocament de drets: Justícia: igualtat d’oportunitats i drets. Equitat: igualtat i justícia entre les persones. Diversitat: acceptació de la varietat, la pluralitat. Igualtat: absència de discriminació.
Això comporta sobretot incorporar una mirada feminista que trenqui amb el llenguatge predominant. El llegat històric d’una societat predominantment patriarcal són els estereotips i prejudicis de gènere arrelats en la societat i un retrat de manera desigual de la dona, en massa ocasions, reduït a la seva aparença física, al seu paper en l’àmbit familiar, a objecte sexual o de decoració, a víctimes o assenyalades com a culpables de les violències que reben. La filosofia JEDI pretén trencar amb això.
A més, la falta de perspectiva de gènere interseccional fa que les dones migrades, racialitzades, LGTBIQ+ i les que tenen alguna discapacitat siguin especialment victimitzades, ignorades o representades de manera inexacta, la qual cosa contribueix a perpetuar el racisme, la xenofòbia i la discriminació.
A l’hora de comunicar és important que busquem activament fonts diverses, representatives i ens assegurem de mostrar una imatge completa i precisa de la societat. La inclusió de totes les realitats tindrà un resultat més rigorós, just, honest i el reflex de la societat en tota la seva diversitat, guanyant una narrativa veraç i tan objectiva com sigui possible.
Hem de fer tot el possible per a oferir una imatge equilibrada i intentar mostrar la diversitat de rols que exerceixen dones i homes, més enllà dels tradicionalment assignats. Fer pedagogia per a conscienciar que les violències masclistes són un problema estructural i que volem liquidar-lo requereix la implicació de tota la societat és, sense cap dubte, un dels majors reptes que tenim.
Vivim temps importants de transformació social davant de paradigmes establerts que a hores d’ara no són vàlids. Entre totes estem construint un nou escenari estimulant i hem de ser capaços d’adaptar-nos al nou horitzó que anem escrivint cada dia. Per fer-ho, hem de transformar l’interior de les nostres entitats o comerços. Apostar per la participació directa i la democratització, per fer-nos més eficients i transmetre els valors que ens mouen. Si aconseguim una bona comunicació, sortim afavorides davant la complexitat i la incertesa que ens envolta.
Els moviments socials i les entitats de l’economia social i solidària, assumim aquest repte fa temps. Formem part de la ciutadania sense por del canvi, del món organitzat convocat a transformar realitats i ho assumim amb responsabilitat. La comunicació que fem servir és el factor que explica i construeix la nostra identitat en un context social que està alterant la nostra manera de relacionar-nos.
A l’època de la sobreinformació, el compromís dels moviments socials ha demostrat que sense pressupost ni recursos, però amb altes dosis de creativitat, es pot comunicar de manera eficaç allò que es vol transmetre, per contrainformar i posar en dubte el corrent predominant.
Cal implementar la cultura comunicativa
Les que treballem per sobreviure i fer un món més inclusiu i divers, per a poder ser autèntics protagonistes de canvi, no n’hi ha prou amb fer, cal visibilitzar i transmetre. Podem existir sense que ningú ens vegi? Necessitem canals informatius propis per a comunicar-nos constantment: una pàgina web, xarxes socials, publicacions en paper, esdeveniments… La comunicació funciona com un procés constant que requereix una càrrega considerable de treball. Si només la usem com a eina ocasional mai aconseguirem la dimensió necessària per a la seva eficàcia.
És molt comú trobar-se amb entitats que no segueixen una estratègia comunicativa concreta, sovint a causa de la falta de criteris explícits per a poder desenvolupar-la. Això provoca, que malgrat haver obtingut una certa difusió, un sentiment de frustració i de falsa creença sobre la ineficàcia de la comunicació. «Molt d’esforç per a poc resultat, per a què invertir en ella?». Aquest descoratjament és el resultat de l’anomenada comunicació anecdòtica, de no tractar-la com a estratègia integrada com un tot i d’utilitzar-la només en alguns moments puntuals.
Com que no la tractem amb la importància necessària, els processos comunicatius de les entitats socials solen dependre del voluntarisme i l’excés de tasques que acaba generant falta de planificació, una comunicació discontínua i fins i tot, absent. En el món del comerç de proximitat i de les persones emprenedores, el problema és el mateix, sense recursos i sense temps, la part comunicativa que ajuda a fer-los créixer, es deixa com a última opció o per a moments puntuals.
Un pas important és assumir que la comunicació no és un producte sinó una part essencial del nostre ésser. Per a comunicar correctament és necessari que totes les persones implicades en l’organització assumeixin una certa cultura comunicativa. Això no vol dir que tothom hagi de tenir coneixements sobre el tema, però sí que cal saber valorar i veure la necessitat d’incloure la perspectiva comunicativa en els processos de treball.
Per a poder estendre aquesta cultura comunicativa, és important assegurar-nos que en els diferents projectes o activitats participi alguna persona que aporti una mirada comunicativa.
La nostra comunicació batega constantment i hem d’entendre la seva funció vital, podem preveure i gestionar els recursos comunicatius necessaris per a aconseguir els objectius, que en cada cas, ens hem proposat.
Evitar una comunicació discriminatòria
La filosofia JEDI trenca amb un dels trets que té el llenguatge «tradicional»: recollir prejudicis i desigualtats presents en la nostra societat amb tendències classistes. Moltes són les expressions naturalitzades i acceptades socialment, que són totalment discriminatòries feia segons que classe social o que denigren unes certes ètnies o tipus de persones.
Des de la comunicació social, ètica i transformadora, tenim el deure i el repte d’evitar aquest tipus d’expressions de connotacions negatives i discriminatòries. La nostra manera de comunicar juga un paper rellevant per a construir una societat compromesa amb la inclusió i la diversitat.
Expressions com «treballar com un negre», «anar al paqui», «això és una mariconada», «que et donin pel cul», «quina putada», «això és un treball de xinesos»,»sudaca», «subnormal», «mort de fam», «classe baixa», «ser un gitano»… La llista és llarga, però tot té una alternativa no vexatòria.
En resum, hem de fer una crida a l’acció amb el compromís, de les entitats i les que comuniquem, de promoure l’equitat de gènere i la diversitat a través dels nostres missatges i pràctiques comunicatives. És fonamental generar espais de contrapoder, on nosaltres siguem qui marca les regles del joc.
T’apuntes a la filosofia JEDI? Que la força t’acompanyi!
Aquest article es un extracte del Manual de comunicació ètica i transformadora per a entitats de l’ESS, redactat amb la meva companya i sòcia, gràcies al programa Projectes Singulars, impulsat pel Departament d’Empresa i Treball on hem donat forma a EnxarxadESS, una escola de comunicació destinada a entitats amb pocs recursos des d’on impulsar els coneixements i espais de reflexió per continuar construint el món que volem i necessitem.
Catalunya Plural, 2024 
