Abans d’esdevenir un habitual dels programes matutins de les cadenes privades, els quals han ofert una cobertura sobredimensionada del fenomen de l’ocupació, Daniel Esteve, líder de Desokupa, ha tingut diverses vides: ha estat boxejador, promotor d’esdeveniments esportius, cobrador de morosos i porter de discoteca, tal i com es recull a l’hemeroteca. L’última de les seves facetes, la que l’ha fet pujar a la fama, va començar fa més d’una dècada al gimnàs Arsenal, un exclusiu centre esportiu de Barcelona on treballava com a entrenador personal i fent classes de boxa. Per les seves instal·lacions luxoses, que també serveixen de club social només per a homes, han passat empresaris, advocats i polítics amb poder de la capital catalana.
Entre sessions d’espàrring i entrenaments d’esquiva, va néixer la idea que donaria lloc a Desokupa. Va ser al ring de l’Arsenal on Esteve va conèixer el soci amb qui fundaria la companyia de desallotjaments extrajudicials. Aquest empresari, que posteriorment es va desvincular de la companyia –segons les fonts consultades– era un dels seus alumnes i buscava algú que l’ajudés a desallotjar uns okupes d’un edifici del barri del Raval. Va fer tàndem amb Esteve. «I va funcionar. I tant si va funcionar!», va explicar l’any 2016 l’agitador en una entrevista a Intereconomia, on va detallar com es va produir aquesta primera actuació.
El primer dispositiu de Desokupa va consistir en un “control d’accessos“, on un “equip de conserges” amb el “llistat de tots els veïns” –segons va afegir el líder de l’empresa a Intereconomia– revisava “qui entra i qui surt” del bloc o de l’apartament. Les operacions de Desokupa consisteixen, en primer lloc, en intentar arribar a un acord amb els llogaters. Si això no funciona, estableixen un control d’accés perquè, si surten de la vivenda, no hi puguin tornar a entrar.
L’empresari català està ben assessorat legalment, i coneix els límits fins on pot arribar, expliquen les fonts consultades. Un altre factor que cal tenir en compte és el perfil dels afectats pels seus mètodes: persones en risc d’exclusió social o membres de col·lectius okupes, que tendeixen a no denunciar per manca de recursos, per por o perquè són conscients que estan vivint en una habitatge que no és de la seva propietat.
Desokupa té una altra particularitat que va cridar l’atenció des del primer moment que va començar a funcionar: la corpulència i l’aspecte intimidatori dels empleats. Són homes musculosos, molts dels quals amb “certificacions en arts marcials”, segons expliquen fonts que han passat per l’empresa. Investigacions periodístiques, com les realitzades per La Directa, van arribar a identificar en operatius de la companyia un jove d’ideologia neonazi. Esteve es va desmarcar d’aquestes acusacions assegurant que no formava part de la seva empresa, sinó que treballava a la propietat de l’edifici, tal com va explicar en una entrevista amb el youtuber RickyEdit.
Intimidació física i verbal
És habitual que hi hagi violència als vídeos que Desokupa publica de les seves actuacions. En ells, Esteve i els seus empleats redueixen homes que identifiquen, la majoria, com a ocupes, acusant-los d’estar armats o de ser agressius. En una d’aquelles imatges, difoses pel tabloide Estado de Alarma, es veuen dos empleats retenint un home pel coll, mentre un altre el grava i se sent com li pregunten: «¿Esto qué es, maricón?», mostrant un ganivet. A les plataformes, l’empresari català amenaça obertament els seus objectius, advertint-los que sortiran de la casa «per la porta o per la finestra».
L’advocat Diego Redondo va coincidir amb Desokupa l’any 2017, quan intentaven desallotjar el centre social La Yaya, a Madrid. Recorda el tracte xulesc dels treballadors de l’empresa, així com el clima d’intimidació física i verbal. Un altre lletrat, Andrés García Berrio, ara diputat autonòmic català per Comuns Sumar, descriu la trobada amb aquesta companyia com una de les situacions en les que «més por» ha passat a la seva carrera. Va ajudar fa cinc anys una família que seria desallotjada i afirma que, tot i que hi havia mossos presents, va patir «intimidació» quan entrava «en un edifici ple de matons».
Els cossos i les forces de seguretat de l’Estat també estan al corrent de les pràctiques de l’empresa de desallotjaments. Les fonts policials consultades per La Marea qüestionen els mètodes que utilitza aquesta empresa per a dur a terme els desallotjaments. A Catalunya, els Mossos d’Esquadra han actuat 28 vegades contra aquesta empresa, segons va publicar El País el maig del 2023. La Marea ha intentat verificar aquesta informació amb el gabinet de premsa de la policia catalana, que assegura que «no disposa d’aquesta dada».
Ara, youtuber polític
Des de fa uns quants mesos, Esteve té una cita diària amb els seus seguidors. Abans que molts comencin la jornada, el líder de Desokupa ja ha publicat el seu sermó matutí, batejat com a «Desokupa News». Aquest vídeo de cinc minuts aborda i opina sobre temes que marquen l’agenda de l’extrema dreta. Un seguiment similar al que realitza Alvise al seu canal de Telegram.
A Desokupa News, Esteve apareix vestit amb les seves habituals samarretes negres, de vegades de cossos policials o militars, i amb una gorra amb la visera cap enrere. A més, no hi falten banderes d’Espanya i escuts de diferents unitats de cossos de seguretat de l’Estat.
Aquest contingut, que a TikTok (quan estava activat el seu compte) va superar alguns dies el mig milió de visualitzacions, inclou comentaris racistes, bulls, fake news i insults a representants de gran part de l’arc parlamentari; només Isabel Díaz Ayuso, Alvise i els membres de Vox se salven dels seus atacs. Entre els seus principals objectius hi ha el president del Govern. Esteve exalta a aquells que l’insulten, l’anomena «rata» i l’acusa –tant a ell com a la seva dona, Begoña Gómez (a qui es refereix com a «Begoño»), de fer activitats delictives.
Submergir-se durant mesos en el contingut d’Esteve implica exposar-se a teories conspiranoiques com la dels chemtrails. El líder de Desokupa es va fer ressò d’unes declaracions que asseguraven que «els avions fumiguen per impedir que plogui i dur a terme l’Agenda 2030». En les seves publicacions, també fa comentaris masclistes i trànsfobs, però el col·lectiu més assenyalat per ell són els immigrants: «Han marxat un milió d’espanyols bons, que aixecarien el país, [en al·lusió als joves que marxen d’Espanya per la falta d’oportunitats laborals] i en canvi, n’arriben molts més que només vénen a posar la mà i a fer la punyalada», va assegurar en una altra de les seves publicacions.
Va ser l’1 d’abril passat quan Esteve va citar per primera vegada José Manuel Lomas a les seves xarxes. En un dels episodis de «Desokupa News» es mostrava escandalitzat explicant que la Fiscalia demanava a l’octogenari 12 anys i mig de presó per «fer front a un immigrant que va entrar a casa seva amb una serra». «¡Una motoserra!», exclamava, animant a la seva audiència que s’imaginés «les intencions» de l’intrús. Aquest succés oferia a Esteve els ingredients idonis per atiar l’odi als estrangers –als quals anomena «anxoves que no mengen pernil»– als seus comptes: un home gran a qui victimitzar i un migrant que assenyala amb informació descontextualitzada.
«Espanya, aquell país on si entren a matar-te no et pots defensar [sic], però no facis una ressenya del tomàquet perquè et foten a la presó», va assegurar en aquest mateix vídeo. Aquest comentari és un exemple més de la desinformació que el líder de Desokupa difon a través de les seves xarxes. Als seus vídeos juga amb la descontextualització de titulars que es viralitzen a Internet. Així va passar, per exemple, quan va situar a Espanya una notícia que realment va passar a Nigèria, on una dona va ser denunciada per criticar una marca de tomàquet triturat a Facebook, segons va publicar la cadena CNN.
Esteve ha capitalitzat amb èxit el contingut polític. Tot i que la seva empresa fa gairebé una dècada que està activa, la seva popularitat digital es va disparar el maig i juliol del 2023, coincidint amb les dues campanyes electorals en les quals va buscar protagonisme, segons dades de Google. Aquest canvi de perfil ha aconseguit que creixin els seguidors en centenars de milers. Queda per saber si també ha impactat en la facturació, ja que els resultats financers de la seva empresa l’any 2023 encara no s’han publicat al tancament d’aquesta edició.
689.000€ en quatre anys
La popularitat d’Esteve no s’entendria sense la cobertura que li va donar la televisió durant els primers anys com a desokupador. Els programes matinals es van convertir en el primer altaveu. Ara, amb l’impacte que té la seva marca a les xarxes, ja no els necessita i no dubta en carregar-se’ls. Susanna Griso, presentadora d’Espejo Público, ha estat un dels seus principals objectius, després que la periodista qüestionés el paper de l’empresari català a Barcelona durant les passades eleccions municipals.
Desokupa no només va trobar un forat als mitjans, també al mercat, i ho ha sabut explotar, facturant anualment al voltant d’un milió d’euros i assolint el seu pic de negoci l’any 2019 amb 1,7 milions. L’empresa operada per Esteve, denominada Consciència i Respecte 1970 SL, es va enlairar als pocs mesos de posar-se en marxa, anotant beneficis que van passar de 88.337 euros el 2017 a 171.463 el 2022, encara que el 2021 va registrar xifres negatives.
Els números d’aquesta empresa no només han impactat en els comptes propis, també en els del seu propietari, que ha percebut una remuneració total de 689.000€ entre el 2019 i el 2022, segons els comptes presentats per l’empresa. Malgrat el seu volum de negoci, ni aquesta companyia, ni Dem Urbanas (una empresa amb un soci únic que és Conciencia y Respeto 1970 SL), ni el mateix Esteve tenen res a nom seu al registre de la propietat, sempre segons la informació que aquesta institució ha facilitat a La Marea. Aquesta redacció ha intentat contrastar amb l’empresari aquestes dades en diverses ocasions, sense que de moment hagi respost el qüestionari enviat.
Generalment, els propietaris recorren a aquestes empreses de desallotjaments per evitar judicialitzar el conflicte. «Senten la necessitat de trobar una resposta ràpida», explica Rafael Estévez, jutge degà de Càceres, que a més assenyala que aquestes companyies «proliferen» entre persones a qui se’ls ha privat del seu primer o del segon habitatge i segueixen assumint despeses mensuals com la comunitat o la hipoteca. «La justícia sempre arriba, però és lenta, i hi ha persones que recorren a altres vies», afegeix el magistrat. Les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) confirmen que hi ha un problema. En sis anys, el termini per obtenir una sentència s’ha incrementat més del doble. Si l’any 2018 els procediments per ocupació il·legal d’immobles es resolien en gairebé cinc mesos, al 2023 van trigar un any a solucionar-se.
El moment just
La irrupció de Desokupa va coincidir amb un augment de les denúncies per ocupacions il·legals i les condemnes per usurpacions d’immobles. Després de l’esclat de la bombolla immobiliària, «els desnonaments hipotecaris van assolir un nombre altíssim», «molta gent es va veure sense alternativa habitacional» i van acabar okupant, raona Víctor Palomo, advocat especialitzat en el dret a l’habitatge, qui considera que aquestes dades recullen «els estralls de la crisi del totxo del 2008».
En els últims anys, el problema de l’ocupació ha estat un tema central en el discurs dels tres principals partits de la dreta: Ciutadans, PP i Vox, que han proposat lleis per combatre’l i han impulsat a les comunitats autònomes on governen oficines i línies de telèfon antiocupació. Les estadístiques oficials i la demanda que han tingut aquests serveis mostren l’abisme entre aquests discursos i la realitat (tal com ha pogut recopilar La Marea, els resultats de la qual publicarà en un altre article).
L’any 2022, l’últim del qual hi ha dades, es van dictar 4.292 condemnes per ocupació, mentre que el nombre de desnonaments va ser significativament més gran (38.266). Tot això en un país que aquell any va superar els 48 milions d’habitants.
Desokupa va ser un dels actors, juntament amb partits polítics i mitjans de comunicació, que van aconseguir que es fomentés la «por a l’ocupació de l’habitatge particular» després de la punxada de la bombolla, indica Eduard Sala, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona i analista de la crisi de la vivenda. «Bàsicament és un discurs que s’ha anat imposant, que no ha anat d’acord amb l’estadística, però que ha anat monopolitzant el tema de l’habitatge», explica. S’ha agitat aquesta alarma social, afegeix l’entrevistat, per no posar el focus en el gran problema que afecta aquest assumpte: les dificultats per accedir a un habitatge.
Seguint l’estela de Desokupa, i veient que hi ha negoci, s’han constituït desenes d’empreses amb el mateix objectiu. Només al registre de marques consten 20 resultats quan busques la paraula «desokupa». Al mercantil, una altra vintena. La proliferació d’aquestes empreses ha agitat els jutjats. El jutge degà de Càceres confirma que “algunes” d’aquestes companyies actuen “al límit de la llei i d’altres, directament transgredint-la”.
Algunes sentències han començat a assenyalar les pràctiques amb condemnes per delictes de coaccions o lesions. A mitjans de maig, els Mossos d’Esquadra van desarticular una «organització criminal» –segons la policia catalana– que operava com a empresa de desallotjaments extrajudicials, amb el nom d’Antiokupa Tarraco, i que utilitzava mètodes violents. La investigació va detectar, a més, un comportament racista, ja que s’acarnissaven amb «col·lectius de determinats orígens nacionals».
La Justícia entra en joc
Davant de les sentències que anava acumulant la seva competència i els retrets que rebia per les seves pròpies actuacions, Esteve sempre presumia de no tenir «ni una sola condemna judicial». «Això és el que els fot realment a les rates aquestes que ens anomenen nazi [o] ultradreta», va afegir en una entrevista que va mantenir amb el youtuber RickyEdit.
Tot i això, el seu marcador de condemnes a zero va acabar l’any passat. L’empresa va ser condemnada per una intromissió il·legítima en el dret a la pròpia imatge de Shervin Mansouri, un activista que defensa el dret a l’habitatge, després de difondre un vídeo sense el seu consentiment on apareixia la seva imatge. El contingut, acompanyat d’un missatge en què relatava que estaven fent un «operatiu» contra «un col·lectiu de perroflautes» el gener del 2022, va arribar a tenir més de 300.000 reproduccions als perfils de l’empresa.
Aquesta sentència pionera va apuntar la línia de flotació de l’estratègia de Desokupa: les xarxes socials. La Justícia va constatar –en un error que ha estat recorregut– que aquest tipus de publicacions té fins comercials, contribueix a promocionar la marca i a atraure nous clients.
Alejandra Jacinto recorda la primera vegada que va coincidir amb Esteve. No s’havien creuat mai al carrer, malgrat que aquesta advocada fa més d’una dècada que està parant desnonaments a Madrid. Es van conèixer en un debat de televisió. I va tornar a saber d’ell per les xarxes socials, quan Jacinto ja era diputada autonòmica de Podem. Diu que l’empresari li va dedicar un vídeo. “Se’m va omplir Instagram d’un munt de seguidors d’Esteve, i d’aquell perfil, com votants d’Alvise, que m’insultaven i em deien filla de puta”, explica.
L’assetjament a les xarxes també va ser present en el cas de José Manuel Lomas, l’octogenari que va matar Nelson David Ramírez. Aquest home nascut a Hondures va passar per l’Exèrcit espanyol i, segons Alfredo Arrién, advocat de la família Ramírez, «després de combatre i fer una missió a l’estranger havia vingut una mica tocat». Durant la instrucció i el judici, Arrién sosté que ell i el seu equip van tenir «tota la maquinària política de la ultradreta» assenyalant-los. Les amenaces es disparaven quan participaven en algun debat en programes de televisió. «S’acabava el debat i tenia a Instagram centenars de missatges de gent dient-me «entrarem a casa teva a matar-te, a tu i a qui estigui davant, perquè ets un traïdor a la pàtria», detalla.
Catalunya Plural, 2024 
