39.363 persones assassinades, segons les últimes dades proporcionades pel Ministeri de Salut de Gaza. Més de 90.000 ferits i milers de desapareguts. Israel ha convertit Gaza en un infern. I a això han coadjuvat, segons els seus propis treballadors, gegants tecnològics com Amazon, Google o Microsoft.
Així ho han manifestat en una declaració conjunta signada per empleats d’aquestes tres empreses, i publicada a No Tech Fot Apartheid. Entre altres coses, afirmen que, “de manera similar a l’assistència que va brindar IBM a l’Alemanya nazi durant l’Holocaust, avui les grans corporacions tecnològiques estan ajudant directament l’Exèrcit israelià a la seva campanya genocida. Amazon, Google i Microsoft són la columna vertebral tecnològica del genocidi”.
L’ús de la paraula genocidi per qualificar l’ofensiva de les Forces Armades israelianes a Palestina després del 7 d’octubre del 2023, data dels atemptats perpetrats per Hamàs, és cada vegada més generalitzat, sobretot després de conèixer-se un estudi publicat a la revista The Lancet a principis del mes de juliol passat.
A partir de patrons observats en altres conflictes recents, els autors de l’informe multipliquen per quatre el nombre registrat de persones mortes, ja que les morts indirectes causades en aquesta guerra solen multiplicar entre tres i quinze vegades les directes. És a dir, en els primers nou mesos d’ofensiva israeliana, els morts podrien ser més de 186.000, cosa que representaria al voltant del 7,9% de la població total de la Franja l’any 2022.
Tot i la situació, el ministre de Finances israelià, l’ultradretà Bezalez Smotrich, va declarar dilluns passat que podria «ser just i moral» matar de gana 2 milions de persones residents a Gaza fins que Hamàs alliberi els ostatges israelians capturats. Però «ningú al món ens ho permetria», va argumentar.
Aquesta tarda, l’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors i de Seguretat, Josep Borrell, ha condemnat les paraules de Smotrich i ha afegit que “la inanició deliberada de civils és un crim de guerra”. Unes paraules que se sumen a moltes altres sense que, fins ara, hagin estat acompanyades de cap mesura per obligar Netanyahu a declarar l’alto el foc.
La manca d’ajuda humanitària
A Cisjordània, apunten des de l’Agència de l’ONU per als Refugiats Palestins ( UNRWA ), “la situació empitjora dia a dia, i campaments com els de Nur Shams i Tulkarm estan patint escassetat d’aigua i talls d’electricitat”. Coincideix en el diagnòstic Soraida Hussein, coordinadora d’ Aliança per la Solidaritat-ActionAid a Palestina , que viu a Ramallah (Cisjordània). “Les organitzacions internacionals, l’ONU, els governs, no han estat capaces d’aturar el foc, però tampoc de fer arribar menjar, aigua i abric per al poble palestí”, assenyala Hussein en conversa telefònica amb lamarea.com.
Per la seva banda, Sara Ferrer, vocal d’Acció Humanitària de La Coordinadora d’Organitzacions per al Desenvolupament, remarca que arriba molta menys ajuda humanitària de què es necessita, i que són enormes els problemes per accedir-hi, amb camions aturats durant setmanes. A més, una vegada dins, “la situació de desesperació de la població pot fer que creixi la inseguretat en la distribució”, afegeix.
Aigua, menjar i llar
Amb la pujada de les temperatures pròpia de l’època de l’any, la necessitat d’aigua encara es fa més urgent. S’han destruït infraestructures essencials, recorda Ferrer, i aquest “és un dels elements més crítics pel que fa a la cobertura de necessitats bàsiques”.
Pel que fa al menjar, ressalta la representant de la Coordinadora que la situació d’inseguretat alimentària afecta la major part de la població: “Mitjà de milions de persones estan en una situació d’ inseguretat alimentària catastròfica ”.
Tampoc no tenen un sostre. Les bombes han destrossat casa seva i els habitants de Gaza es veuen obligats, com assenyalen a UNRWA, a instal·lar-se “en tendes de campanya a la sorra, sota plàstics, amb altes temperatures i sense protecció davant del sol. La vida és incompatible amb aquestes circumstàncies ”.
Les malalties i l’atenció sanitària
“Totes les persones amb qui parlo –comenta Hussein– em diuen que ja no troben res per cuidar la seva higiene. Se’ls va cremar la cara i no tenen res per ficar-se. Els han sortit grans pel sol. Estan rentant la roba amb l’aigua del mar i està salada, i no tenen roba per canviar-se”.
La terrible situació provoca, principalment, “afeccions a la infància, als menors de cinc anys. La manca d’aliments, d’aigua potable, denergia, de medicines, es tradueix en la propagació de malalties. Hi ha un milió de persones amb infeccions respiratòries. 600.000 amb diarrea”, indica Ferrer.
L’atenció sanitària, òbviament, és absolutament deficitària. Tal com expliquen des de La Coordinadora, “amb pràcticament totes les infraestructures energètiques afectades, l’única manera que hi hagi electricitat als hospitals és a través dels seus propis generadors, però és que tampoc no hi ha combustible, de manera que no es poden fer funcionar. La situació sanitària és crítica”.
Afortunadament, “gràcies a les vacunes proporcionades per Unicef, en col·laboració amb l´Organització Mundial de la Salut, UNRWA ha pogut vacunar el 80% dels nens a Gaza des que va començar l´ofensiva”, subratllen des d´aquesta organització.
Els desplaçaments
“Enmig d’operacions militars contínues, les famílies es veuen obligades a desplaçar-se sense cap lloc on anar. Els refugis estan atapeïts i la gent ha de tornar a àrees destruïdes amb greus riscos causats per municions sense explotar”, expliquen a UNRWA.
“Es calcula que nou de cada 10 persones s’han desplaçat internament a Gaza. Hi ha persones que s’han mogut amb les famílies fins a 10 vegades. Contínues ordres d’evacuació de l’Exèrcit d’Israel , però a Gaza no hi ha cap lloc segur”, emfatitza Ferrer.
La inacció de la comunitat internacional i la resposta ciutadana
Després de 10 mesos de matances continuades, què fa la comunitat internacional? Hussein ho té clar “Hi ha una crisi d’ètica i de valors. El que passa a Gaza ens diu que la humanitat va fallar. Exagerem si diem que la III Guerra Mundial ja està tenint lloc a Gaza? Hi ha moltes preguntes per fer als governs: cal canviar les regles de la llei humanitària?, cal un exèrcit humanitari que es posi davant de les bombes quan hi ha un genocidi? El que està passant a Gaza és una gran lliçó per a la humanitat”.
No obstant, ara mateix el temor és que el conflicte segueixi escalant. De fet, dimarts passat, 6 d’agost, l’alt representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors i de Seguretat, Josep Borrell , va apuntar, a través de X , que “les tensions continuen augmentant a l’Orient Mitjà, portant-lo al vora una guerra de proporcions desconegudes”.
Molt diferent és la reacció de la gent. I és una cosa que, segons la coordinadora d’Aliança per la Solidaritat-ActionAid a Palestina, hi arriba. “Hi ha joves que, quan aconsegueixen agafar internet i parlem amb ells, es posen molt contents perquè senten una veu fora del genocidi. S’adonen que hi ha alguna cosa al darrere. Els hi dóna esperances veure que hi ha moltes persones en contra del que està passant. Perquè hi ha molta gent bona, que quan pot fer arribar una ajuda ho fa. Gent amb valors”, diu.
Els ànims
Per òbvia que pogués semblar la resposta a la pregunta de com estan els ànims, Hussein assevera que “hi ha de tot. Gent que diu que ja no pot més i que mai no ho havia dit en 10 mesos. Persones que encara tenen tota la seva família viva i pensen en el futur, a tornar a aixecar casa seva. Les que tenen fills petits són les que pitjor ho estan passant, per la por que tenen que els passi alguna cosa”.
“Tinc una amiga que no va escriure mai res i ara s’ha fet poeta. Diu que s’està buscant ella mateixa dins un genocidi. Fins i tot hi ha persones que parlen amb mi (que sóc a Cisjordània) i em donen consells sobre com protegir-me si arriben les bombes. Volen enterrar Gaza a la foscor, però Gaza resisteix”, relata.
Entre els adolescents, afegeix Hussein, “que no han pogut fer els seus exàmens finals de Secundària, es pregunten quan els podran fer”. També a aquest problema es refereixen a UNRWA: “Enmig de la guerra i el desplaçament, UNRWA els està ajudant a recuperar l’ aprenentatge”. Les activitats psicosocials i lúdiques són un primer pas. Són una manera d’ajudar els nens que estan vivint un infern”.
El futur
Sandra Ferrer demana als governs i a la comunitat internacional “que hi hagi un alto el foc permanent”, que permeti a la gent tornar a una vida mínimament digna. I que s’aturi tot tipus de comerç d’armes amb Israel”.
Les conseqüències a mitjà i llarg termini, afegeix, “no seran fàcils. Per això cal frenar això com més aviat millor”. També es refereix la representant de La Coordinadora als efectes en la salut mental: “Abans del 7 d’octubre ja hi havia un servei de salut mental. Ara estem treballant a les emergències, però aquests nens i nenes estan vivint situacions extremes i necessiten urgentment suport psicosocial”.
Hussein confia que tot canviï. “Crec que això que passa ha de canviar les regles del joc. No sé què passarà, però sí que la ràbia que té molta gent al món no serà en va. S’està encenent una metxa. Tinc esperança que tot això s’acumuli i que hi hagi un canvi polític per al bé d’aquesta gent que té ètica”.
Article original de La Marea
Catalunya Plural, 2024 
