Fa pocs dies l’alcalde de Badalona i alt dirigent del PP de Catalunya, Xavier García Albiol, penjava unes declaracions a la xarxa X, l’antic Twitter. Les seves paraules es referien al fet que havia vist en un transbordador un grup de persones presumptament magribines ben vestides, amb telèfons cars i ulleres de sol. Tot insinuava una crítica al suport que es dóna des del govern espanyol a immigrants indocumentats. Fins aquí el missatge. Evidentment, la comunicació ha provocat polseguera política. I Albiol n’era plenament conscient.
Caldrà preguntar-se les raons per les quals Albiol ha fet aquestes declaracions. Si una cosa sé del cert és que el polític conservador és conscient del que ha dit i de l’enrenou que ha aixecat.
L’alcalde de Badalona fa més de trenta anys que viu dels càrrecs públics. No se li coneix cap dedicació en el sector privat. Des del meu punt de vista el gest té com a objectiu ocupar l’escenari polític en plena sequera informativa d’agost, més que ser fruit d’un sobtat rampell xenòfob. Fixeu-vos que des d’aquell dia molts mitjans d’informació catalans i espanyols han fet a Albiol protagonista. Us donaré una primícia. El polític més alt de Catalunya al que molts titllen de racista ha estat fitxat per una televisió privada perquè faci de tertulià algunes tardes: Bingo!
Allò que no és notícia
Com a vell periodista, recordo la frase aquella que diu que si un gos mossega un home no és notícia, però que si un home mossega un gos sí que ho és. Que Albiol ha fet diverses vegades declaracions xenòfobes no és nou. Si les fes a favor de la tolerància sí que seria una novetat remarcable.
Badalona tenia l’1 de gener del 2023 una població de 225.957 habitants; és el municipi català més gran governat pel PP. I no, no es pot argumentar, com fa Albiol, que hi hagi un problema d’immigració greu. Ni tampoc, com afirma, amb un important problema de delinqüència. Segons dades del ministeri de l’Interior la criminalitat a la ciutat va augmentar l’any passat un 15%, mentre que a Catalunya i a l’àrea metropolitana de Barcelona només va pujar un 5%. L’any 2022, quan la ciutat la governava una coalició progressista, la delinqüència només va pujar un 5%, menys que a la mitjana del país.
Mesures contra els pobres
A partir que Albiol va aconseguir la majoria absoluta, amb l’espantall de l’ordre públic, el polític del PP ha aplicat mesures molt dures contra els pobres de la ciutat. Va tancar l’alberg per als sense sostre de Can Bofí Vell, cosa que ha enviat al carrer les 45 persones que hi dormien. Sobre això, l’alcalde no ha respost als requeriments de la Síndica de Greuges, tot i que la llei diu que emparar aquests casos és competència municipal. Però, tant se val.
El govern conservador ha aturat el compliment de la zona d’altes emissions que travessa la ciutat per la qual circulen cada dia una mitjana de 70.000 vehicles. Al mateix temps, no hi ha estudis de l’afectació de malalties pulmonars en els barris adjacents a l’antiga autopista de Badalona.
Fa poc l’alcalde va enviar la Guàrdia Urbana al barri de Sant Roc, el més pobre de la ciutat, a confiscar piscines inflables i cadires plegables amb les quals alguns veïns prenen la fresca en plena canícula. Albiol ho va justificar afirmant que havien retirat 1.250 quilos d’escombraries.
Estroncar les fonts públiques
I un últim recordatori. Durant el seu anterior mandat, Albiol va aplicar una altra mesura molt lesiva cap als més pobres. Va fer tancar totes les fonts públiques de la ciutat. No va donar cap explicació, però l’oposició va afirmar que la mesura es va fer per evitar que la gent sense sostre pogués beure aigua i rentar-se. L’exalcaldessa Dolors Sabater va restaurar les fonts amb una despesa que va superar els 250.000 euros.
Totes les actuacions abans esmentades no perjudiquen l’alta popularitat d’Albiol. El batlle es beneficia del sentiment nacionalista espanyol que rau en alguns barris, i també de la política d’enfrontar els pobres amb els més pobres. I, evidentment, de la xenofòbia que fa que els més pobres d’aquí se sentin superiors als estrangers.
La “no notícia” de l’arbre de Nadal que tornarà a ocupar portades
I acabo amb una autocrítica que haurien de fer-se seva els companys periodistes i també els principals diaris, emissores i televisions de Catalunya i d’Espanya. Albiol ha seduït els mitjans, que tot i el salvatgisme de les seves propostes, inexplicablement “li riuen les gràcies” obviant la mirada crítica que cal tenir amb el poder, sigui quin sigui. I, si no us ho creieu, espereu a veure la pallassada de l’arbre més alt d’Espanya (o no) amb la qual Albiol farà autobombo d’aquí a molt poc, en una de les ciutats amb més pobresa de Catalunya. Ocuparà portades, tot i que no és notícia!!!!
Catalunya Plural, 2024 
