En els darrers anys, la necessitat d’abordar les desigualtats socioeconòmiques i els reptes estructurals en el món rural ha esdevingut un tema central en el debat públic, impulsat per les creixents mobilitzacions i protestes del sector agrari. Els agricultors, ramaders i altres actors del món rural han manifestat de manera reiterada el seu descontentament amb les condicions actuals, exigint solucions que abordin la precarietat econòmica, la despoblació i la manca de serveis bàsics.
En aquest context, la proposta de la renda bàsica universal (RBU) ha emergit com una solució potencial per revitalitzar les zones rurals i agrícoles, i afrontar els desafiaments econòmics, demogràfics i socials que aquestes àrees han experimentat històricament. Recentment, la discussió s’ha intensificat arran de les recents votacions al Parlament de Catalunya, les quals han donat suport a l’impuls d’un fons inspirat en els principis de l’RBU, encara que focalitzat específicament en les zones agràries i rurals. Tanmateix, el preacord de govern assolit entre el Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) inclou mesures per actualitzar el desplegament del Pla pilot de l’RBU, així com el compromís de desenvolupar una renda agrària (RA).
No obstant això, aquesta mesura, l’RA, encara es troba en una fase molt incipient i cal definir molt bé tots els detalls que la podrien arribar a configurar, com ara les quanties, els criteris d’elegibilitat, i els mecanismes de distribució. En canvi, l’RBU ofereix un marc més ampli de beneficis potencials. L’RBU no només garanteix un ingrés mínim estable, i redueix així les desigualtats i la pobresa, sinó que també podria proporcionar seguretat financera a llarg termini als residents de les zones rurals. Això fomentaria la inversió en les economies locals, potenciaria les petites empreses i estimularia noves iniciatives en sectors com el turisme rural, l’artesania local i la gastronomia regional. A més, l’RBU contribuiria a la cohesió social i la integració, i permetria als residents implicar-se més activament en les activitats comunitàries i la governança local.
En qualsevol cas, la valoració és positiva, en tant que aquest moviment representa un pas significatiu cap a l’abordatge integral dels problemes que afecten el medi rural català, oferint una solució sostenible i inclusiva que podria transformar les dinàmiques econòmiques, socials i ambientals de les comunitats rurals.
Aïllament geogràfic i manca d’inversió
El medi rural es troba en un moment crític, afectat per múltiples dificultats. El Programa de Desenvolupament Rural 2023-2027 de Catalunya, en línia amb les polítiques europees, subratlla la necessitat urgent d’implementar polítiques efectives que abordin aquests desafiaments. Les principals dificultats inclouen la manca de serveis bàsics com la salut, l’educació i els serveis socials en zones aïllades, agreujats per una deficient xarxa de transport públic. Aquestes mancances resulten en l’aïllament dels residents de les zones rurals i una inversió insuficient que deixa les àrees rurals desateses. La dispersió geogràfica complica la gestió i l’accés als recursos, sovint forçant les entitats locals a assumir rols que tradicionalment haurien de ser gestionats per les administracions regionals o estatals, tot i els seus recursos econòmics limitats.
L’RBU proporcionaria uns ingressos estables als residents rurals, on les oportunitats de treball són escasses i els ingressos sovint irregulars a causa de la dependència de l’agricultura i altres indústries estacionals. Aquesta estabilitat podria ajudar a reduir la pobresa i millorar la qualitat de vida general.
Diferents estudis i plans pilot, com el cas de la prova a Finlàndia i el pilot a Namíbia, certifiquen que la seguretat d’ingressos garantits no desincentiva la feina. Al contrari, anima a més inversions locals, potencia les petites empreses i fomenta noves iniciatives en sectors com el turisme rural, l’artesania local i la gastronomia regional.
Comunitat involucrada
L’RBU també incideix en la cohesió social i la integració i ho fa reduint les desigualtats econòmiques que sovint condueixen a l’exclusió social. L’estabilitat financera permet als residents en zones rurals tenir més oportunitats per involucrar-se en activitats comunitàries, incloent-hi el govern local i les iniciatives de desenvolupament comunitari. Això millora la governança local i la presa de decisions des de la base. Les poblacions rurals més petites tenen l’avantatge de poder involucrar la comunitat local en les decisions que afecten les necessitats col·lectives, adaptant les polítiques i normatives a les especificitats d’aquests municipis.
Mentre que l’RBU té com a objectiu proporcionar una xarxa de seguretat universal per a tots els ciutadans, l’RA s’adreçaria específicament a les necessitats del sector agrari i rural. L’RA estaria condicionada i dirigida a un sector específic de la població, com ara agricultors i treballadors rurals, proporcionant suport variable depenent de les condicions econòmiques i dels costos de producció. En canvi, la universalitat de l’RBU simplificaria els processos administratius, eliminaria la necessitat de verificar l’elegibilitat basada en l’activitat agrícola reduiria la burocràcia i promouria l’equitat social i la cohesió.
La implementació de l’RBU en contextos rurals hauria d’integrar-se efectivament amb les polítiques agrícoles existents, proporcionant flexibilitat per adoptar pràctiques agrícoles innovadores i sostenibles. L’RBU hauria de complementar les polítiques que milloren la infraestructura rural, com l’accés a internet d’alta velocitat, el transport i els serveis de salut i educació. Aquests serveis són vitals per assegurar que les comunitats rurals puguin aprofitar plenament els beneficis de l’RBU, permetent als residents prosperar sense necessitat de migrar a zones urbanes per millors oportunitats.
Les innovacions tecnològiques ofereixen noves oportunitats per millorar l’eficiència i la productivitat en l’agricultura, com ara els drons per al monitoratge de cultius i l’agricultura de precisió per a una millor gestió dels recursos naturals. Aquestes tecnologies poden ajudar a minimitzar l’impacte ambiental i donar suport a pràctiques sostenibles, crucials per a la seguretat alimentària a llarg termini i el desenvolupament econòmic.
Economia local
Un aspecte fonamental de l’RBU és la seva capacitat per estimular l’economia local. A diferència de l’RA, que es limita a un sector específic, l’RBU proporciona ingressos a tota la població, incloent-hi a joves, dones i treballadors precaris. Aquesta inclusió més àmplia assegura que els beneficis econòmics es distribueixin de manera equitativa, permetent a les comunitats locals desenvolupar una economia més diversificada. Amb una RBU, els residents tindrien més recursos per invertir en béns i serveis locals, i es fomentaria el creixement de petites empreses i es crearien nous llocs de treball. Això és especialment important en zones rurals on l’accés a llocs de treball remunerats és limitat i els ingressos solen ser estacionals i inestables.
Un altre efecte significatiu de l’RBU seria la seva capacitat per contrarestar l’èxode rural. Les zones rurals de Catalunya, com moltes altres regions d’Europa, han patit una pèrdua constant de població a mesura que els joves es traslladen a les ciutats a la recerca de millors oportunitats. L’RBU podria revertir aquesta tendència oferint un incentiu per romandre en o retornar a les zones rurals. La garantia d’un ingrés bàsic estable faria que les zones rurals fossin més atractives per a les famílies joves i ajudaria a revitalitzar comunitats en declivi. A més, això podria contribuir a una distribució més equilibrada de la població, alleujant la pressió sobre les ciutats i promovent un desenvolupament regional més equitatiu.
L’accés a serveis de salut i educació és un altre àmbit crític on l’RBU podria tenir un impacte positiu. En proporcionar un ingrés estable, l’RBU permetria a les famílies rurals accedir més fàcilment a serveis mèdics i educatius de qualitat. Això no només milloraria la salut i el benestar general de les comunitats rurals, sinó que també augmentaria les oportunitats educatives per als nens i joves. Amb una base financera més sòlida, les famílies podrien invertir en l’educació dels seus fills més i millor, assegurant-se que tinguin les mateixes oportunitats que els seus homòlegs de les ciutats. Això és essencial per trencar el cicle de la pobresa i promoure la igualtat d’oportunitats.
Sostenibilitat ambiental
L’RBU també podria tenir un impacte positiu en la sostenibilitat ambiental. Proporcionar un ingrés estable podria permetre als agricultors i treballadors rurals adoptar pràctiques agrícoles més sostenibles, ja que no estarien tan pressionats per obtenir rendiments immediats. Això podria incloure l’agricultura orgànica, la rotació de cultius i altres pràctiques que milloren la salut del sòl i la biodiversitat. A més, una RBU podria incentivar la reducció de la petjada ecològica dels residents a les zones rurals, fomentant un estil de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient.
Com ja s’ha apuntat, un desenvolupament rural complet requereix un enfocament integral que vagi més enllà de la simple provisió d’ingressos. L’RBU hauria de ser part d’un conjunt més ampli de polítiques destinades a millorar la infraestructura, l’accés a serveis educatius i de salut, i la promoció de la cultura i el patrimoni local. Això assegura que els avenços tecnològics i sostenibles es combinin amb millores en la qualitat de vida dels residents rurals. Per exemple, millorar l’accés a internet d’alta velocitat podria permetre als agricultors i empresaris rurals utilitzar noves tecnologies per a la seva feina, augmentant l’eficiència i reduint els costos. A més, una millor infraestructura de transport facilitaria la mobilitat dels residents a les zones rurals i milloraria l’accés als mercats i serveis essencials.
Evidentment, per finançar i fer-ho d’una manera justa i equitativa, un RBU implica la redistribució dels ingressos a través d’impostos progressius, la reassignació de subsidis existents i la implementació de noves fonts d’ingressos com impostos sobre el carboni, sobre la riquesa o les transaccions financeres.
Eina transformadora
En conclusió, l’RBU pot ser una eina transformadora, especialment en contextos rurals i agrícoles, i revolucionaria les dinàmiques econòmiques, socials i ambientals d’aquestes comunitats. Garanteix un ingrés mínim estable, reduint potencialment les desigualtats i la pobresa i millorant la qualitat de vida en zones amb oportunitats de treball limitades o estacionals. També pot estimular l’economia local, fomentar pràctiques agrícoles sostenibles i millorar la cohesió social.
De cara al futur, és crucial continuar investigant i avançant en la implementació de l’RBU en diverses regions i contextos. Això inclou l’anàlisi detallada dels seus impactes a curt, mitjà i llarg termini i la identificació de millores en el seu disseny i implementació. La col·laboració entre governs, acadèmics, organitzacions no governamentals i les comunitats locals és essencial per desenvolupar una comprensió completa dels beneficis i reptes associats a l’RBU. Amb un compromís continuat i una adaptació constant a les necessitats canviants de les comunitats rurals, l’RBU podria convertir-se en una peça clau per a un futur més equitatiu, sostenible i pròsper per a totes les regions, especialment aquelles més desafavorides.
Catalunya Plural, 2024 
