La detenció a França de Pável Dúrov, propietari de Telegram, obre la porta per abordar, des del periodisme i els professionals de la informació, el debat sobre la desinformació i la credibilitat a l’era digital. En un món on la confiança en els mitjans de comunicació està en declivi i la preocupació per la desinformació ha arribat a nivells històrics, Telegram s’ha posicionat com un actor clau, precisament per contribuir obertament a desinformar i ser còmplice, sota l’aparent vel de la llibertat d’expressió, d’una llista de delictes rellevants dels quals se l’acusa en un sistema judicial democràticament legitimat, com és el francès (tot i que se’n dubti… a Telegram o X).
Entre els delictes de la investigació que avança la secció fiscal de lluita contra la ciberdelinqüència parisenca, hi ha, per exemple, la “negativa a comunicar, a sol·licitud de les autoritats competents, la informació o documents necessaris per a la realització i explotació d’interceptacions autoritzades per la llei”; la “complicitat en la difusió, oferta o posada a disposició en banda organitzada d’imatges de menors amb caràcter pornogràfic”, o la “complicitat en l’adquisició, transport, possessió, oferta o venda de substàncies estupefaents”.
Que no es caigui en l’error, com assenyalen alguns dels seus defensors, que s’acusa Dúrov de ser qui difon els materials o qui promou, per exemple, la desinformació. Però la seva plataforma (com la majoria de xarxes socials) es converteix en còmplice quan es nega a col·laborar amb sistemes de justícia democràtica que protegeixen, per exemple, els drets dels menors com a persones protegides, o quan no pren les mesures que estan al seu abast per prevenir que a les seves xarxes circuli informació que posa en perill la salut de les persones (com va quedar comprovat durant la COVID-19) i, per descomptat, la salut dels sistemes democràtics, únics capaços (i Europa ho sap millor que ningú ) de mantenir una pau social estable, pròspera i garant dels drets humans. De tots els humans.
Per què és tan rellevant parlar de la desinformació ara?
Telegram, des de la seva creació, ha estat lloada per ser una plataforma descentralitzada (encara que no encriptada adequadament) suposadament lliure de la censura que caracteritza altres gegants tecnològics. Tot i això, aquesta llibertat ha vingut acompanyada d’un problema creixent: la proliferació desenfrenada de desinformació. A diferència dels mitjans de comunicació tradicionals, que s’adhereixen i se subscriuen a normes periodístiques rigoroses (afortunadament), Telegram ha permès que qualsevol usuari distribueixi informació sense cap filtre, convertint-se en un caldo de cultiu per a teories de conspiració, notícies falses i contingut polaritzador.
El propietari de Telegram, lluny de prendre mesures per mitigar aquest problema, ha explicat la manca d’intervenció a la plataforma com una defensa de la “llibertat d’expressió”. Tot i això, en fer-ho, ha ignorat les conseqüències de permetre la circulació massiva de desinformació, contribuint a la confusió i a l’escepticisme generalitzat en un moment en què la societat necessita més informació fiable.
No és només culpa de Telegram, per descomptat. Els mitjans de comunicació que van decidir (tots) entrar en el cercle viciós de les xarxes van facilitar la tasca. Avui, gairebé vint anys després, alguns mitjans comencen a veure que no els surten els comptes, que han perdut molta credibilitat, que ingressen menys diners i que, sortosament, hi ha vida més enllà de xarxes com Telegram i X, que no mereixen que el periodisme les alimenti de forma gratuïta.
Les dades del Pew Research Center i de l’American Psychological Association (APA) demostren que, a partir del naixement i consolidació de les xarxes socials com Telegram, la preocupació per la desinformació ha crescut de manera exponencial als Estats Units. Si aquesta problemàtica amb prou feines era esmentada com un tema preocupant pel 25% de la ciutadania al 2000, l’any 2024 la xifra arriba al 92%.
Alguna cosa tindran a veure aquest tipus de canals de comunicació.
La manca de credibilitat: un problema que s’agreuja
Paral·lelament, la confiança en els mitjans de comunicació tradicionals ha patit una erosió significativa en les darreres dues dècades. L’any 2000, més de la meitat dels nord-americans confiaven en els mitjans Per proporcionar-se de la informació precisa i justa. Tanmateix, al 2024 només el 26% manté aquesta confiança. Aquest descens ha estat alimentat per la percepció d’un determinat biaix en la cobertura noticiosa i per la influència creixent de les xarxes socials com a fonts d’informació.
En aquest context de desconfiança, plataformes com Telegram han guanyat popularitat, no per la credibilitat, sinó per la promesa de llibertat sense censura. No obstant això, aquesta “llibertat” s’ha traduït en un terreny fèrtil per a la desinformació, cosa que al mateix temps ha exacerbat la manca de credibilitat en la informació disponible. La paradoxa és evident: a la recerca de fonts d’informació fora de l’abast dels mitjans tradicionals, els usuaris han caigut en les xarxes, on la veracitat és, en el millor dels casos, qüestionable.
La detenció del propietari de Telegram a França no s’hauria de veure únicament com un acte punitiu, sinó com un reflex de la creixent necessitat de responsabilitzar les plataformes digitals pel contingut que hi circula. En una era on la desinformació pot tenir conseqüències devastadores –des d’influir en eleccions fins a incitar a la violència–, la passivitat no és una opció.
Telegram, a diferència dels mitjans de comunicació, no se sotmet a les mateixes normes de responsabilitat i verificació. Això crea un entorn perillós, on la informació sense fonament es propaga sense control, alimenta la desconfiança i soscava la cohesió social. La detenció del seu propietari marca una fita en la lluita per definir els límits no de la llibertat d’expressió, sinó de l’entorn digital per on circula pel seu potencial de viralització. Alhora, planteja preguntes crucials sobre la responsabilitat d’aquells que operen aquestes plataformes perquè, no ens enganyem, ells (per cert, tots homes) saben molt bé tot allò que circula per les seves xarxes (i tenen la tecnologia per evitar-ho).
Més que mai: PERIODISME!
En un moment en el qual la desinformació i la manca de credibilitat s’han convertit en dos dels desafiaments més grans de la nostra era, la detenció del propietari de Telegram subratlla la necessitat urgent de redefinir les responsabilitats en l’ecosistema de la informació. Mentre els mitjans tradicionals lluiten per mantenir la confiança pública a través de l’adherència a principis periodístics, plataformes com Telegram operen en un buit de responsabilitat, exacerbant la desinformació.
Per això cal fugir-ne i defensar espais sanejats d’informació pública creada per professionals de la informació, per periodistes. Eliminar les xarxes socials dels mitjans facilitaria, de cop i volta, tres coses: S’acabaria la dictadura del SEO i del clickbait; es frenaria la possibilitat de difondre fàcilment desinformació pel mateix canal que la informació periodística, i els mitjans no malbaratarien milions d’euros en alimentar el contingut de les xarxes que el distribueixen de forma gratuïta. Un exemple interessant el van iniciar a Austràlia, fa un parell d’anys, amb el desacord de les plataformes.
El futur de la informació a l’era digital dependrà en gran mesura de la nostra capacitat per establir límits clars i exigir responsabilitats, tant de les plataformes que faciliten la difusió d’informació com d’aquells que les utilitzen (inclosa la identificació plena dels usuaris). La protecció de la llibertat d’expressió continua essent fonamental, però no s’ha d’esgrimir com a excusa per no complir amb la necessitat de garantir que la informació que circula a les nostres societats i a qualsevol plataforma sigui precisa, verificada i responsable. La detenció de Pável Dúrov a França hauria de ser el començament d’un canvi necessari cap a un entorn informatiu més segur i creïble. Periodístic.
Catalunya Plural, 2024 
