Ens trobem a la recta final de l’estiu 2024 i, com cada any per aquestes dates, el calendari s’omple de números vermells que assenyalen les festes locals de nombrosos barris, pobles i ciutats. Aquesta concentració no és casual, ja que aquestes festivitats es van originar i pensar en un moment en què l’economia era principalment agrària i on les fites que marcaven el discórrer del temps no estaven relacionades amb les vacances estivals, la producció industrial o el període escolar sinó, més aviat, amb la finalització de les àrdues tasques vinculades al camp.
De fet, el que va fer l’Església catòlica durant segles no va ser res més que apropiar-se d’aquests dies, que comptaven amb assenyalades i notòries commemoracions paganes vinculades a la celebració d’aspectes sensuals i col·lectius, i transformar-los, en la mesura del possible, en dies de celebració religiosa. És així que el 15 d’agost se celebra l’Assumpció de la Mare de Déu, coincidint amb la collita de cereals, o l’11 de novembre Sant Martí, ja que és quan es duia a terme la matança del porc a nombroses localitats de l’àrea del Mediterrani.
És dins aquest context en què cal entendre la celebració de la Festa Major de Granollers, a l’interior de la qual s’havia programat el Pràcticum: Tècniques Aplicades de Guerrilla Urbana. Introducció a les principals eines tecnicotàctiques per a una estratègia subversiva, per part de la Colla dels Blaus de la localitat. La divisió a diverses colles, grups o germandats, depenent de l’element vertebrador, de la població de nombrosos pobles i ciutats mediterranis no és nova.
De fet, l’antropòleg Isidoro Moreno ja va teoritzar sobre això durant els anys setanta en publicacions com Propiedad, clases sociales y hermandades en la Baja Andalucía, o a Cofradías y Hermandades Andaluzas, on explicava com aquesta divisió simbòlica de les localitats afectades permetia l’articulació social i la canalització del conflicte, a més d’esdevenir un element d’importància fonamental en la reproducció social d’aquests pobles i ciutats.
Les festes populars són, doncs, instruments complexos que permeten la generació d’identitat, la renovació dels llaços socials, la recuperació de la memòria local o el reforçament de pràctiques com el suport mutu i la reciprocitat. A més, no es practiquen en un buit social, sinó que es duen a terme en la immediatesa d’una societat que manifesta, de manera evident, jerarquies de poder, desigualtats socioeconòmiques, diversos tipus de violència soterrada i escassa capacitat de resposta popular davant dels greuges. D’aquesta manera, la carnavalització de les festes populars funcionen, també, com a homeòstasi inversa, expressió que assenyala la capacitat d’alguns mecanismes socials per equilibrar el cos social de manera que pugui continuar funcionant de manera adequada. És aquí on podem enquadrar manifestacions com les cobles satíriques, les desfilades de disfresses o la crema de figures significades en algunes festes populars.
Aquesta explicació, de tipus funcionalista, no entra directament a caracteritzar la salut democràtica d’una determinada societat. Almenys no ho fa de manera evident. Tot i el que pugui semblar, el sistema democràtic no és un sistema de govern que es limita a permetre l’elecció dels governants cada quatre anys. És una cosa que va molt més lluny. La salut democràtica d’una societat es mesura, més aviat, per la capacitat dels diferents agents que la constitueixen, allò que s’ha anomenat, des del meu punt de vista erròniament, societat civil, per articular i desenvolupar propostes d’acció política, influir sobre els partits i discutir un sentit comú, a més d’exercir un poderós fre als excessos de les institucions en un moviment continu mai exempt de conflictivitat. De fet, extirpar la conflictivitat de la democràcia només porta a la seva mort per incompareixença dels governats. Així, s’expliquen les taxes de corrupció de determinades regions i països, les polítiques d’eugenèsia implementades per alguns països avançats o la manca d’avenç en la consolidació de determinats drets socials.
És evident, o ho hauria de ser per a la gran majoria de la població, que la Colla dels Blaus de Granollers no pretenia ensenyar a nens i grans com fabricar còctels Molotov, ni agredir la policia nacional o els mossos d’esquadra, sinó representar simbòlicament allò que les forces i cossos de seguretat suposen per a molts col·lectius moltes vegades: representants d’un poder que impedeix la lliure manifestació del descontentament o que actua de corretja de transmissió en el manteniment de la propietat immobiliària actuant contra els moviments socials que intenten impedir desnonaments. I tot plegat en un context festiu, lliure de la tradicional intervenció d’institucions públiques i privades que, la resta de l’any, ja organitzen i regeixen la vida dels veïns de Granollers.
Així, més que lamentar-ho, hauríem d’estar ben atents al perill de desaparició d’aquest tipus d’activitat, perquè la seva desaparició podria ser un símptoma d’una severa falta de salut democràtica de la nostra societat.
Catalunya Plural, 2024 
