Elon Musk, el déu-magnat tecnològic darrere de gegants com Space X, Starlink, Tesla (des de fa gairebé un any en una disputa molt important amb el sindicat suec dels seus mecànics) i no tan gegants com X, ha trobat un nou adversari: la justícia brasilera.
El jutge Alexandre de Moraes va prohibir l’ús de X al Brasil a partir de tres investigacions que atempten contra l’edifici democràtic i la saba que nodreix el seu sistema: la informació pública. La col·laboració en la difusió de notícies fraudulentes; la facilitat perquè grups organitzats o “milícies digitals” promoguin la manipulació del discurs, i la implicació en la desinformació i posterior organització de l’atac contra el Congrés del Brasil el 2023, després de la derrota de l’expresident Jair Bolsonaro a les eleccions generals de 2022. Aquests tres eixos van ser els detonants per demanar l’eliminació de perfils de X dedicats de forma sistemàtica a aquestes pràctiques clarament antidemocràtiques. Elon Musk, el defensor de la llibertat d’expressió, es va negar en rodó a col·laborar amb la justícia del gegant d’Amèrica del Sud.
En un context on les xarxes socials juguen un paper crucial (i nefast) en la difusió d’informació i la formació de l’opinió pública, aquest enfrontament posa al centre del debat els límits de la llibertat d’expressió i la responsabilitat de les plataformes digitals. Val la pena, per tant, recordar els principis que el magnat desconeix en el seu afany per transformar el món a la seva imatge i semblança mentre compra matèries primeres de l’Argentina de Milei, per fabricar tecnologia al servei de Netanyahu.
La llibertat d’expressió: origen jurídic i democràtic
La llibertat d’expressió és un dret fonamental que es troba a la base de les democràcies modernes. El seu origen es remunta a les lluites contra els règims autoritaris i a la necessitat d’assegurar un espai on els ciutadans puguin expressar les seves idees, opinions i crítiques sense por a represàlies. Aquest dret està consagrat a la Declaració Universal dels Drets Humans, on s’estableix que “tothom té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió”.
En les democràcies contemporànies, la llibertat d’expressió no és només un dret individual, sinó un pilar essencial per al funcionament de la societat. Permet el debat públic, la denúncia d’injustícies, i la formació d’una opinió pública informada, elements vitals per a la salut de qualsevol sistema democràtic. Per tant, aquest dret no és absolut (com qualsevol altre).
La fonamentació de la democràcia, que confereix al dret a la llibertat d’expressió la seva pròpia garantia d’exercici com a dret (perquè no es pot exercir la llibertat d’expressió en règims no democràtics), es basa en regles del joc. La mateixa jurisprudència que protegeix la llibertat d’expressió estableix que aquesta pot ser limitada en casos on el seu exercici xoqui amb altres drets fonamentals, com la protecció contra l’odi, la difamació, i la preservació de l’ordre públic.
Però, sobretot, es pot i s’ha de limitar quan posa en perill el règim polític que li atorga la seva raó de ser i que, a més, és l’únic que la protegeix: la democràcia. Per això és tan rellevant que un jutge al Brasil sol·liciti l’eliminació de perfils de la xarxa social X que es dediquen a desinformar. Són canals de rumors, de mentides i de (mal anomenades) notícies falses. Si la democràcia necessita vies adequades perquè la seva ciutadania pugui informar-se i, per tant, formar-se una opinió pública, se sobreentén que els atacs directes a aquest propòsit, quan són sistemàtics, han de frenar-se de pla i a través de les regles del joc d’una democràcia. Per això el periodisme i el seu exercici està regulat i el practiquen professionals de la informació.
I sí, la democràcia contemporània està en el seu moment més crucial perquè fins i tot a Espanya, els joves, que són els qui prefereixen informar-se a través de canals de comunicació com X, Telegram o fins i tot TikTok, han començat a dubtar de l’únic sistema que garanteix els seus drets i, dins d’aquests, el dret a la lliure expressió. L’última enquesta de 40dB, realitzada per al diari El País i la Cadena SER, assenyalava que gairebé un 26% dels homes entre 18 i 26 anys i el 18% de les dones en aquesta mateixa franja d’edat preferirien, en algunes circumstàncies, l’autoritarisme a la democràcia. Això és el que està en joc en aquest cas.
Serem capaços de despertar a temps?
Musk i la moderació de continguts
El conflicte entre Elon Musk i la justícia brasilera gira al voltant de la moderació de continguts en X. A mesura que les xarxes socials han guanyat protagonisme, s’han convertit en espais on s’exerceix la llibertat d’expressió, però també on la desinformació, el discurs d’odi i les campanyes de manipulació han proliferat. La justícia brasilera, en particular, ha expressat la seva preocupació per la difusió de notícies falses i contingut perillós que afecta l’estabilitat social i política del país. El contingut que posa en risc la convivència social i fa que els joves pensin el que pensen.
La justícia brasilera ha adoptat una postura ferma exigint que les plataformes digitals compleixin amb les lleis que busquen limitar la difusió de desinformació i protegir la integritat del procés democràtic. Per al déu Musk, qui ha defensat la llibertat d’expressió gairebé sense restriccions, aquestes demandes són vistes com un intent de censura i una amenaça als valors fonamentals que ell diu promoure a través de les seves plataformes. A quins valors es refereix? Estan més enllà d’una constitució o d’un poder públic legítim i legal?
Musk desconeix els sistemes democràtics en els quals opera una divisió de poders garantista i recorre al discurs típic dels nostres dies: ajuntar-ho tot, agitar-ho i vendre-ho com un còctel d’obstacles a la llibertat (que sembla que ara s’ha passat al costat de la dreta radical il·liberal, quan és aquesta facció la que l’ha suspès en gairebé tot el món occidental). Musk a més s’oblida que la seva fortuna ha estat possible únicament en un entorn de protecció legal i democràtica on els drets de propietat són salvaguardats per la democràcia i els sistemes de justícia, els mateixos que ara critica.
En les democràcies, la llibertat d’expressió està protegida, però també és necessari que existeixin límits quan aquesta es converteix en un vehicle per a la desinformació, la incitació a l’odi o el dany a tercers. Bàsicament, perquè es posa en perill el mateix sistema democràtic que garanteix l’exercici del dret.
Les plataformes digitals (i els seus responsables, els magnats), amb el seu abast global i la seva capacitat per amplificar missatges, tenen un paper crucial en la gestió d’aquests límits. Va ser Musk qui va decidir flexibilitzar les polítiques de moderació en X, i la realitat ha demostrat que, sense un control adequat, aquestes plataformes són armes de destrucció massiva, eines perilloses en mans de qui busca desestabilitzar la democràcia a través de la disseminació de falsedats emotives i virals.
De moment, com solen fer les tecnològiques després del crit histèric en els seus canals (propis), Starlink, la seva altra empresa, ha acatat la prohibició establerta pel jutge i ha bloquejat X. Gos que borda…
Per cert, les amenaces sobre la revelació dels delictes que suposadament va cometre Alexandre de Moraes no han estat més que un mem.
Pensar que en les mans de Musk està el futur de la humanitat dona molt a pensar.
Catalunya Plural, 2024 
