Les notícies recents, des de diferents mitjans de comunicació -a destacar la tasca de La Directa destapant la manipulació de les dades d’assistència i audiència per part dels organitzadors per tal d’aconseguir un finançament públic més gran-, han mostrat finalment l’origen de la celebració de la Copa Amèrica a Barcelona com a esdeveniment de classe. La idea, recuperar la motivació per la ciutat per part de les elits empresarials locals, sorgeix després dels anys del procés i és facilitada per la seva capacitat d’accedir als cenacles del poder polític. L’ímpetu de la burgesia local, unida a les ganes d’abraçar ideas similars per part d’alguns dels partits al poder, van fer el miracle possible: dur a terme un esdeveniment sense cap mena de relació amb la ciutat i sota la perspectiva de novament, millorar la posició competitiva de Barcelona a l’eterna competició de ciutats per l’atracció de capitals i visitants. No oblidem tampoc allò tan freudià de les elits polítiques i econòmiques locals que el món ens mira.
El sociòleg urbà Mike David, mort fa un parell d’anys després d’una llarga malaltia, ens recordava en una de les seves obres canòniques, Ciudad de Cuarzo. Arqueologia del futur de Los Angeles, el cert caràcter naïf, la innocència, de part de l’esquerra en pensar que la conformació dels moviments socials sempre es duu a terme des de perspectives progressistes. Davis realitza aquesta afirmació sobre la base del seu coneixement de l’articulació dels propietaris urbans de la ciutat californiana a l’hora de defensar els seus drets i privilegis sobre la valorització constant de les propietats immobiliària. Aquests amos de mitjans de producció, el sòl, s’aglutinen al voltant d’un fi comú, l’increment continu i sense fi del preu dels seus recursos immobiliaris. L’escàs nombre d’aquests, sempre inferior als perjudicats per aquest tipus de mecanisme econòmic, facilita la trobada, la presa de decisions i l’exercici de la pressió política.
A això cal sumar les aportacions de l’historiador E. P. Thompson quan a La Formació de la Classe Obrera a Anglaterra completa l’anàlisi inicial clàssica del marxisme que apuntava al desenvolupament de la història com a part de la lluita entre col·lectius socials organitzats al voltant d’interessos contraposats. Si bé Marx i Engels ja havien avançat en aquest sentit a la primera de les seves obres conjuntes, el Manifest Comunista, no havien baixat al nivell de detall a l’hora d’explicar els factors explícits que feien possible aquesta dialèctica conflictiva. Thompson apuntava, per això, a una direcció clara: és la lluita la que crea les classes, més enllà de la posició objectiva dels seus membres. La situació dels individus i la creació de relacions de solidaritat es genera a partir de la seva trobada en algun costat de la trinxera. Aquesta explicació, que no ha deixat de ser criticada des de la seva proposta per alguns sectors relativament dogmàtics, permetia explicar, a més, la conformació d’aliances inicialment contranatura quan es parla de lluita de classes a l’àmbit de la reproducció social.
La Copa Amèrica, amb el seu origen i el desenvolupament, és a dir, la privatització de l’accés a l’espai públic, la limitació en la celebració de manifestacions de la cultura popular, l’ús excessiu de la policia, la tergiversació de la normativa reguladora sobre l’accés a les platges, la sobremercantilització d’àrees d’oci com el Parc Güell o l’ús i l’abús de la imatge de la ciutat i la seva apropiació per part de la classe empresarial i els seus representants a l’Ajuntament, concentren i manifesten accions de classe, precipitant un mirall invertit col·lectiu que s’aglutina en la defensa d’interessos contraris.
És així com hem d’analitzar sempre les accions que plataformes com No a la Copa Amèrica, el Sindicat de Llogateres o l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) plantegen contra la celebració d’un esdeveniment com la Copa Amèrica: accions que articulen respostes de classe , principalment en l’àmbit de la reproducció social, i que, simultàniament, constitueixen la cola social necessària per expressar respostes similars o de major escala de cara al futur.
La Copa Amèrica és un esdeveniment de classe i la resposta a la mateixa també.
Catalunya Plural, 2024 
