La Maria es lleva, com nosaltres, molt d’hora per anar a treballar. De camí a la feina, el preu del tren que acostuma a agafar ha augmentat dos euros. La Maria no ho sap, i és que l’administració pública ha decidit cedir la gestió de la xarxa al fons Macquaire, que ha augmentat els preus i paralitzat les reformes de millora. La Maria intenta animar-se pensant que aviat estarà treballant amb les seves companyes. Arriba a la residència d’avis, on tothom l’estima per la seva simpatia i amabilitat. Bé, no tothom l’estima. De fet, la direcció només veu en la Maria un subjecte per explotar. Des de fa un any, la direcció l’ocupa un fons anomenat Sagesse Retraité Santé. Aquest fons ha decidit que la Maria passi a treballar com a proveïdora. A partir d’ara, ella s’haurà de donar d’alta com a autònoma, pagant les cotitzacions socials de la seva butxaca. A més, el fons també ha reduït la seva remuneració en un 10%, malgrat que ha d’atendre més persones en menys temps. El fons li ven a la Maria que aquests canvis incentivaran el seu esperit emprenedor i millora d’eficiència.
Angoixada, la Maria només desitja arribar a casa seva, un pis públic de lloguer que va trigar anys a aconseguir. El pis necessita algunes reparacions, tot i que almenys té la seguretat que el preu no es dispararà any rere any. Però abans que la Maria es deixi caure al sofà, truquen a la porta. Rep un burofax: aquest indica que el seu habitatge ha estat venut al fons Blackstone, que ha decidit paralitzar totes les reparacions i augmentar el preu del seu lloguer en un 12%. Espantada, la Maria intenta calmar-se bevent un got d’aigua. Però en obrir l’aixeta, no en surt ni una gota: el manteniment de la xarxa de distribució d’aigua ha estat cedit al fons Brookfield, que cobra mensualment substancioses comissions a l’Ajuntament local; tot i haver reduït tant la plantilla de treballadors que les canonades ja no funcionen per a un terç de la ciutat.
Després d’una hora intentant calmar-se amb exercicis de respiració, la Maria obre la nevera per preparar-se el sopar. Però a la nevera només hi ha dos pots de salsa. Amb la tensió del dia, la Maria s’ha oblidat de fer la compra, cada cop més ajustada per la pujada dels aliments. Un fons anomenat CVC, que controla diverses empreses intermediàries i productores d’aliments, ha estat encarint els preus del menjar. La Maria pensa que almenys és una bona treballadora, i que algun dia es podrà jubilar. La Maria no sap que en aquests moments, un polític està negociant la privatització de les pensions amb el fons BlackRock, que utilitzarà els diners cotitzats pels ciutadans per invertir en altres fons. Si les inversions surten bé, la Maria veurà revaloritzada la seva futura pensió en 30 o 40 € anuals, que ja s’ocuparan d’extreure altres fons. En canvi, si les inversions surten malament, la Maria perdrà la meitat o més dels seus diners cotitzats, com ja va passar amb el fons de pensionistes de professors de Pennsilvània l’any 2013. I tant si les inversions surten bé com si surten malament, els directius de BlackRock s’embutxacaran milions d’euros en concepte de comissions de gestió.
La Maria acaba el dia mirant la televisió, com molts de nosaltres. No sap que el preu de l’electricitat que fa funcionar la televisió ha augmentat un altre 4%. Això és degut a decisions del fons Basket Renewable, que gestiona infraestructures elèctriques construïdes amb diners públics. Al programa de televisió apareix un reconegut polític. El polític trasllada que els ciutadans viuen per sobre de les seves possibilitats. Que si volem arribar a final de mes, hem de renunciar a luxes. Es referirà a beure aigua o a viure sota un sostre? Tot seguit, fa un discurs apassionat contra el populisme que defensa pujar els impostos a les multinacionals, quan resulta imperatiu eliminar tota recaptació fiscal als fons i cedir la gestió de tot l’entramat públic al sector privat; perquè és l’única manera de ser un mercat competitiu perquè corporacions com Macquaire, Sagesse Retraité Santé, Blackstone, Brookfield, CVC, BlackRock i Basket Renewable vulguin ampliar les seves operacions al país.
Però la Maria ja intueix la veritat. Els fons són empreses d’extracció que no produeixen res ni generen cap servei. Reben altes comissions per la gestió d’infraestructures públiques. En rebaixen la qualitat. S’alimenten dels nostres impostos. Retallen els salaris. Extreuen el valor que produïm cada dia amb la nostra feina. En un altre temps dirien que el seu model és robar-nos. Avui alguns polítics ho anomenen economia de mercat.
Catalunya Plural, 2024 
