La Intel·ligència Artificial (IA) es defineix com la capacitat d’una màquina d’aprendre, comprendre idiomes, resoldre problemes i prendre decisions. La IA no té sentiments, creativitat i intuïció.
El novembre de 2022 es va comercialitzar Xat GPT. És un chatbot amb IA generativa desenvolupat per l’empresa OpenAI, finançada per Microsoft. Respon detalladament preguntes sofisticades en diferents idiomes, formats i estils. La versió de pagament, el Xat GPT-4, analitza fitxers de text, imatges, gràfics i fulls de càlcul. Dos-cents milions de persones ja fan servir Xat GPT. És l’app amb IA generativa més popular, però Google compta amb Bart i Meta amb Lama.
Els vuit titans tecnològics nord-americans més grans (Apple, Microsoft, Nvidia, Amazon, Alphabet, Meta, Broadcom i Tesla) conjuntament tenen una capitalització borsària (18,2 bilions de dòlars) superior al PIB de la Xina (17,7 bilions). Estan invertint quantitats extraordinàries a IA. La IA es fa servir, per exemple, per a l’electrònica de vehicles, operacions mèdiques i processos industrials. Els EUA han invertit 328.548 milions a IA des del 2019. Un 83% de les empreses declaren que l’ha incorporat a les seves operacions.
Però també planteja perills. Destaquen la pèrdua de privadesa, accidents provocats per algorismes equivocats, automatització d’armaments, instrument per efectuar hacks i ciberatacs i destrucció d’ocupació. Goldman Sachs preveu que la IA pot eliminar 300 milions de llocs de treball en la dècada vinent. La UE i més de 30 estats dels EUA estan aprovant legislació per mitigar aquests riscos.
Evolució informàtica des de la Segona Guerra Mundial
La tecnologia nazi en molts àmbits (tancs i avions) era més avançada que la de les democràcies aliades. Afortunadament, el matemàtic britànic Alan Turing i el seu equip van construir un ordinador (Bombe) que va descodificar els missatges militars que emetia la màquina alemanya Enigma. Els criptoanalistes de la Marina dels EUA van desxifrar els missatges japonesos. Tots dos èxits van escurçar la guerra.
La unitat de recerca del ministeri de Defensa dels EUA s’anomena ARPA. El Pentàgon va fomentar la creació d‟una xarxa de comunicacions descentralitzada que pogués resistir un atac nuclear de l’URSS. Es tractava de transmetre informació entre les bases militars, els centres de recerca i les universitats. A partir del 1968, ARPA, empreses com Bolt, Beranek and Newman (BBN), IBM, Texas Instruments, Bell i universitats com MIT i Stanford van col·laborar per crear l’Arpanet. Va establir connexions segures i relativament ràpides. Es transmetien milers de kilobytes (1024 bytes) de dades. Un byte és la unitat demmagatzematge digital equivalent a un caràcter.
La cooperació entre el sector públic i el privat va funcionar perquè el pressupost del Pentàgon era enorme. Les ressenyades empreses volien ser pioneres. L’organització internacional CoCom (Comitè Coordinador per al Control Multilateral de les Exportacions) va estar integrada, entre el 1949 i el 1994, pels EUA i 16 democràcies. Prohibia exportacions de tecnològiques a l’URSS i els seus aliats.
Els ordinadors dels anys seixanta i setanta eren immensos i requerien molta refrigeració. Les seves dues limitacions principals eren la capacitat d’emmagatzemar i processar dades. La llei de Moore estableix que el nombre de transistors en un microprocessador es duplica cada dos anys. Els processadors, transistors, circuits integrats i xips de memòria són components electrònics construïts amb silicona i germani. Permeten la transmissió controlada d’electricitat. Es va aconseguir mitjançant la llei de Moore una miniaturització i més potència dels esmentats components.
L’era dels ordinadors personals i Internet
L’IBM 5150, llançat el 1981, va ser un dels primers ordinadors personals. Tenia un processador Intel 8080 i 29.000 transistors. IBM, Apple Commodore, Tandy i Atari van inventar els primers ordinadors personals a finals dels setanta. Intercanviaven dades en una escala semblant a l’Arpanet però en una mida reduïda.
A partir de 1989, Tim Berners-Lee a l’institut suís CERN va crear la World Wide Web (WWW) L’Arpanet va ser un pilar important per concebre’l. La WWW permetia transmissió d’informació automatitzada entre universitats de tot el món. Fa servir el llenguatge informàtic html per crear hipertextos i altres continguts que es poden consultar amb un navegador. La primera pàgina i servidor de la història va ser info.cern.ch. El 1993, CERN va oferir l’accés gratuït a la WWW. A finals del 1994 comptava amb 10.000 servidors i 10 milions d’usuaris. Així va néixer Internet pel gran públic.
Els assistents digitals populars amb reconeixement de veu són Siri (Apple, 2011), Alexa (Amazon, 2014), Google Assistant (2016) i Cortana (Microsoft, 2014). Les apps d’IA Microsoft Copilot (2023) i Xat GPT (2022) necessiten milers d’unitats de processament gràfic (GPUs) i milers d’unitats de processadors de dades (CPUs) instal·lats a centenars de centres de dades. Les GPUs es fan servir en els videojocs, investigació mèdica i les aplicacions de la IA.
Nvidia dissenya gairebé el 90% de les GPUs, mentre que Intel i AMD confeccionen la resta. Per això, l’acció de Nvidia ha augmentat un 350% des del principi del 2022. Una GPU A100 de Nvidia té 54.000 milions de transistors. Únicament empreses occidentals dissenyen o ensamblen els semiconductors d’alta gamma, que tenen de 3 a 5 nanòmetres de mida. Són necessaris per a la IA i l’aprenentatge de màquines. Les nord-americanes Nvidia, Intel, AMD, Qualcomm, Apple i la sud-coreana Samsung entren en aquesta categoria. Les que ensemblen semiconductors dissenyats per altres empreses s’anomenen fundicions. Les més grans del món són la taiwanesa TSMC, Samsung, GlobalFoundries i Intel.
La Xina no és capaç de produir semiconductors menors de set nanòmetres. Els EUA apliquen prohibicions a l’exportació de tecnologia avançada. Però les cadenes de producció globals creen un context molt diferent de les barreres existents durant la Guerra Freda. Els colossos tecnològics nord-americans, a més, volen un tros del mercat xinès, encara que amb l’excepció d’Apple, Tesla i Nvidia genera un percentatge petit de les vendes.
S’hauria de desplegar un programa de cooperació entre les administracions públiques de les democràcies, les seves empreses tecnològiques i les universitats. Aquesta vegada l’objectiu és protegir-nos de ciberatacs i hacks afavorits o realitzats per Rússia i la Xina. Un d’aquests ciberatacs ja va paralitzar el gasoducte més gran dels EUA el 2020. Els milers de milions d’usuaris d’Internet i, en el futur, de la IA no haurien d’invertir tant de temps i fons en programes sofisticats d’antivirus, protecció de dades, contrasenyes i encriptació.
Catalunya Plural, 2024 
