A Espanya, la major part de la població activa està emprada com a assalariada. Segons les dades més recents de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i l’Enquesta de població activa (EPA), al voltant del 84-85% de la població ocupada a Espanya és assalariada. A Europa el percentatge d’assalariats és similar i els darrers anys hem vist com una part important de la classe treballadora ha començat a votar per partits de dreta o extrema dreta. Concretament a França amb l’ascens del Front Nacional i a Itàlia amb partits com La Lliga, el percentatge de treballadors que vota a la dreta pot oscil·lar entre el 30% i el 50%. Als Estats Units, a les eleccions presidencials del 2016, al voltant del 40-45% del vot de la classe treballadora blanca van votar Trump. A Europa, el vot dels treballadors cap a partits de dreta ha crescut a França, Itàlia, Hongria, Polònia, Àustria, Alemanya, el Regne Unit, Holanda i Espanya entre altres països. Sense cap mena de dubte, aquestes dades indiquen un canvi en la dinàmica política tradicional. En principi, les causes d’aquest canvi haurien d’atribuir-se al descontentament amb les polítiques socials i migratòries, però sens dubte també ho han impulsat factors econòmics, culturals i socials.
És raonable pensar que els treballadors assalariats poden beneficiar-se més del suport a partits d’esquerra, especialment pel que fa a la protecció dels drets laborals, la lluita per la igualtat econòmica i social, i la defensa de l’Estat de benestar. Els partits d’esquerra han promogut tradicionalment polítiques redistributives, accés universal a serveis com la salut i l’educació, i han lluitat per condicions laborals més justes. Per això seria lògic que els assalariats votin partits d’esquerra, però, els darrers anys un percentatge dels treballadors ha deixat d’identificar-se amb els missatges actuals de l’esquerra, i estan començant a votar partits de dretes. A continuació, comentaré algunes possibles explicacions d’aquesta conducta.
Quan les persones se senten econòmicament insegures o amenaçades, és més probable que cerquin respostes clares i solucions ràpides i senzilles. Els partits de dreta sovint utilitzen un discurs que promet seguretat i estabilitat, cosa que pot atraure els assalariats que senten que la seva situació econòmica o personal està en perill. La manera com els temes són plantejats pot tenir un gran impacte en la percepció dels votants, i els partits de dreta sovint enquadren els temes en termes d’amenaça, seguretat, i defensa de la identitat, cosa que pot influir en els assalariats i fer-los sentir que els seus interessos estan en perill.
Els treballadors poden percebre que la globalització i els canvis econòmics poden amenaçar llur estatus social. Segons molts experts, les persones que temen perdre el seu estatus o la seva posició a la societat poden ser més susceptibles al discurs de la dreta, que sovint promet restaurar un ordre tradicional o protegir els “de casa” davant dels “de fora”. Els partits de dreta a Europa utilitzen estratègies populistes i es presenten com a defensors de la “gent comuna” contra les “elits”. Prometen solucions senzilles a problemes complexos com la immigració o la globalització, que són vistos per alguns treballadors com a amenaces. La globalització ha estat vista per molts treballadors (i no sense raó) com una força que ha beneficiat les elits mentre ha deixat enrere la classe treballadora. Els partits de dreta que critiquen la globalització poden resultar més atractius per a aquells que se senten perjudicats per aquests processos. Alguns treballadors poden sentir que els seus valors tradicionals estan amenaçats pel multiculturalisme, la immigració o els canvis socials, i veuen als partits de dreta com defensors davant d’aquests canvis percebuts com a negatius. Finalment, la dreta sovint capitalitza la por a allò desconegut, com la immigració o els canvis ràpids en la societat. Els assalariats que experimenten ansietat per aquests canvis poden ser més propensos a votar per partits que prometen controlar o revertir aquests processos.
Dos elements addicionals que s’ha constatat que darrerament decanten el vot de treballadors i assalariats cap a la dreta són el nacionalisme i el sentiment de pertinença. Últimament, molts assalariats s’identifiquen menys amb la classe social i més amb altres identitats (nacional, cultural, regional, etc.). Això els pot portar a donar suport a partits de dreta que emfatitzen la protecció de la identitat nacional, el control de la immigració i la seguretat. A més, el nacionalisme pot proporcionar un sentit de pertinença i d’orgull, especialment en temps d’incertesa. Els assalariats poden trobar als partits de dreta una forta afirmació de la seva identitat nacional, cosa que pot ser psicològicament reconfortant. En molts casos, el descontentament econòmic pot fer que certs segments de treballadors donin suport a partits de dreta, especialment aquells que promouen polítiques proteccionistes o critiquen la globalització. Tradicionalment, els partits d’esquerra eren vists com els principals defensors dels drets dels treballadors. Tot i això, en les darreres dècades, alguns treballadors s’han allunyat d’aquests partits, percebent-los com més orientats cap a les classes professionals i acadèmiques, mentre que els partits de dreta han captat el vot d’aquells preocupats per la immigració, el proteccionisme econòmic, i la identitat nacional.
Finalment, cal subratllar que les xarxes socials han amplificat la capacitat dels partits d’extrema dreta per difondre llurs missatges i mobilitzar les bases. Aquestes plataformes fan que els treballadors son exposats constantment a missatges que reforcen les seves pors i ressentiments. La polarització resultant redueix la capacitat per al diàleg i la reflexió crítica, fent que les persones s’aferrin encara més a les creences i eleccions polítiques, independentment de si aquestes van o no en contra dels seus interessos objectius.
Podem concloure que el vot dels assalariats a partits de dreta en els darrers anys és una resposta complexa influïda per factors emocionals, cognitius i socials. El sentiment d’amenaça, la por a allò desconegut, la inseguretat econòmica i personal, canvis en la identitat de la classe obrera, el paper del nacionalisme i el desig de pertinença, el ressentiment i la percepció d’allunyament de l’esquerra de les classes treballadores , la influència dels biaixos cognitius i l’efecte de les xarxes socials que fomenten la polarització, han creat un ambient en què les promeses simplistes i autoritàries de l’extrema dreta esdevenen atractives, malgrat les possibles contradiccions amb els interessos econòmics i d’aquests votants.
Comprendre aquestes dinàmiques és crucial per desenvolupar estratègies que puguin contrarestar aquestes tendències i promoure un discurs polític més inclusiu i basat en els interessos reals de la classe treballadora. Per això, és fonamental: i) Fomentar una educació crítica; ii) Promoure polítiques que aborden les preocupacions dels treballadors, com ara la seguretat econòmica i la identitat cultural; iii) Incrementar la transparència i la responsabilitat dels mitjans de comunicació i les plataformes de xarxes socials per reduir la difusió d’informació polaritzadora i manipuladora, doncs les fake news es difonen a més velocitat que la informació veraç.
Catalunya Plural, 2024 
