A Barcelona, 4 de cada 10 ciutadans amb problemes de visió ha d’escollir entre comprar ulleres o arribar a final de mes. A Barcelona, només la meitat de les famílies de classe treballadora poden pagar el menjador escolar pels seus fills i filles. A Barcelona, morir-se surt més car que a qualsevol altra capital del país: una mitjana de 4.000€ per funeral que, en moltes ocasions, els descendents no poden assumir. Aquest són només tres exemples de com l’encariment de la vida els últims anys afecten a la butxaca de les barcelonines que, en un context pos-pandèmic, de guerra i d’escassetat de recursos, necessiten més que mai un Ajuntament valent que lideri polítiques socials i recolzi la seva ciutadania.
Malauradament, la deriva de l’Alcalde Collboni durant el primer any de govern del PSC en solitari ha estat l’oposada: retallar en serveis pioners com el Vila Veïna o el canguratge municipal, dificultar l’empadronament a les persones en situació de sensellarisme, vendre l’espai públic a empreses i marques de luxe i expulsar-ne el veïnat. Unes decisions que no s’entendrien en cap context, però que són especialment greus en un context en el que els preus de la bossa de la compra es disparen i el lloguer mitjà està en el seu màxim històric. Però des de Barcelona en Comú seguim apostant pel municipalisme, i per això volem negociar uns pressupostos que corregeixin la deriva elitista de Collboni i retornin Barcelona al lideratge en inversió social.
Les nostres propostes són ben concretes: volem una òptica municipal que garanteixi ulleres i lentilles a les persones vulnerables, per què veure no és un caprici sinó un dret. Amb 2,5 milions d’euros, el mateix que ha costat l’espectacle de drons de la Copa Amèrica, podriem atendre a més de 50.000 barcelonins sense recursos. Volem, també, que tots els menjadors escolars de la ciutat siguin gratuïts: no podem perpetuar l’escletxa entre famílies treballadores i famílies de classe alta. La universalitat dels menjadors garantiria una alimentació saludable dels 165.000 nens i nenes que tenim a la ciutat, el que reverteix també en un millor rendiment escolar i més igualtat d’oportunitats en el seu futur. Per últim, volem una funerària pública: ho va reclamar la Síndica de Greuges i ho reclama també la ciutadania, amb un 77% de suport. Parlem d’un operador públic, sense ànim de lucre, que permetria estalviar més de 1300€ per cada funeral.
El missatge de Collboni ens ha arribat: vol pressupostos municipals. Ara, ha d’assumir ell també el nostre missatge: volem una Barcelona més social i cuidadora. Només ens separen 300 vots, es tracta d’un empat, i els comuns farem servir aquest empat per recuperar un model de ciutat que posa les barcelonines per davant de les sigles i dels lobbies de la ciutat.
Catalunya Plural, 2024 
