La memòria democràtica no és un debat obert
La formació política Vox vol obrir un debat sobre les responsabilitats de la Guerra Civil i reescriure la història, a través de les conegudes com a “lleis de concòrdia”, que ja ha aprovat a Aragó, la Comunitat Valenciana i Castella i Lleó. A Catalunya plantegen una resolució per a retre homenatge a les famílies i de Lluís Companys. Si bé, tots els experts historiadors afirmen que no hi ha debat possible.
La història de la violència durant la Guerra Civil a Catalunya i totes les seves conseqüències han estat àmpliament estudiades per la historiografia i no són objecte de debat. Les conclusions són sòlides. Entre 8.000 i 9.000 persones van ser víctimes de l’allau de violència que va esclatar a Catalunya a conseqüència del cop d’estat militar. Els motius? Ideològics, polítics, religiosos, passionals i enfrontaments interns. La clau d’aquesta violència va ser el buit de poder. Amb aquest va sorgir la ràbia i el veritable poder va passar a estar en mans del poble armat. Els experts expliquen que la Generalitat va tenir un paper essencial ajudant a fugir gent. Altres experts coincideixen en quins la Generalitat no va fer bastant per a ajudar a parar la violència.
L’ONU va alertar l’estat espanyol que les lleis de Vox menystenen els centenars de milers de víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Una curiositat extra? Vox es refereix a Companys com a ‘colpista’ i, segons els experts, això només té sentit si es dona validesa a la legislació franquista.
Les menors necessiten consentiment per a avortar
María García, diputada de Vox en el Parlament de Catalunya, va dir en una entrevista que la proposició de la CUP d’una llei catalana de l’avortament contempla que les menors a partir de 12 anys puguin avortar sense el consentiment dels pares, “únicament amb la nota d’un sanitari”. Aquesta afirmació és enganyosa. L’article 3 de la proposició de llei catalana sobre l’efectivitat del dret a l’avortament planteja que les menors de 16 anys tinguin dret a decidir avortar, però amb el consentiment d’un dels pares o tutors legals. Només valora l’opció d’un avortament sense consentiment patern en cas que un professional mèdic avali l’avortament en interès superior de la menor.
Els índexs de pobresa en Espanya no estan molt pitjor que fa sis anys
El líder el Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, sosté que la pobresa creix al país, puntualitzant que l’índex de pobresa és pitjor que fa sis anys. Però no és del tot cert, és enganyós. L’indicador de risc de pobresa relativa presenta millors dades que en 2018. El risc de pobresa relativa va passar del 27,3% en 2018 al 26,5% en 2023, segons les últimes dades publicades per l’Institut Nacional d’Estadística (INE). És a dir, s’ha mantingut pràcticament estable i no ha augmentat “molt”.
D’altra banda, la taxa AROPE ha passat de representar a un 27,3% de la població en 2018 a un 26,5% de la població en 2023. L’indicador de baixa intensitat en l’ocupació ha passat d’incloure el 18,8% de la població al 8,4%. Quant a la manca social i material severa, és l’únic dels tres indicadors que ha empitjorat en relació al 2018, passant d’un 8,7% a un 9% de la població.
Treballar menys hores augmenta la productivitat?
Què passarà si es redueix la jornada laboral a Espanya? Hi ha debat entre expertes perquè la definició de productivitat és molt àmplia. En un article de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), diversos experts afirmen que una “reducció artificial” (o legislada) de la jornada laboral com la que proposa el govern pot augmentar la productivitat: treballant menys hores, els treballadors estan obligats a ser més productius. Rafael Doménech, catedràtic d’Anàlisi econòmica de la Universitat de València, defensa que l’augment de la productivitat és el factor que permet treballar menys hores. Però també podria ser que no passés res de res; alguns experts apunten que la reducció de jornada és tan insignificant que l’impacte seria fàcilment assumit pel sistema.
Ni menjar argila, ni una cullerada de mel al dia salvaran la teva salut.
Una tendència a TikTok promou la ingesta de substàncies com l’argila, fent entendre que el seu consum ofereix beneficis per a la salut. No hi ha evidència científica que demostri que el consum d’argila o altres substàncies minerals similars pugui aportar beneficis al nostre organisme. De fet, menjar argila és perillós per a la salut.
En la mateixa línia, la mel té propietats beneficioses per a la salut, però no hi ha evidència que una cullerada cada dia pugui mantenir viva una persona, ja que s’ha viralitzat que la mel té tantes propietats que una cullerada al dia és suficient per mantenir viva una persona.
Catalunya Plural, 2024 
