L’església de Santa Anna, a tocar de la plaça de Catalunya, es va omplir aquest dimarts 12 de novembre per acollir un acte de record de les 84 persones sense llar que han mort a la ciutat de Barcelona entre el 25 d’octubre del 2023 i el 25 d’octubre passat. Una d’aquestes persones era Tamara, una romanesa, que solia rebre ajut en aquesta parròquia i que va esta quatre hores morta en un banc de la plaça de Catalunya sense que ningú se n’adonés. Una de les accions que es van fer en la cerimònia d’aquest dimarts va ser la interpretació d’una cançó dedicada a ella titulada “Tamara, dormida en el banc de la vida”.
El Manifest que va cloure l’acte, organitzat per Arrels Fundació amb la col·laboració d’una vintena d’entitats socials que acompanyen les persones sense llar, recorda que dels 84 membres morts d’aquest col·lectiu 73 són homes i 11, dones. El més gran, Lluís, tenia 92 anys quan va morir per causes naturals; el més jove, Arturs, en tenia 18 quan va ser assassinat mentre dormia al carrer.
Des del 2016, són 580 persones sense llar les que han mort a Barcelona. L’esperança de vida d’aquestes persones és 25 anys inferior a la de la resta de població que viu a la ciutat. La duresa de les seves condicions de vida porta a algunes d’elles al suïcidi. És el cas de Bachir que, segons el Manifest, “es va suïcidar després d’un dur procés migratori, incapaç de suportar més el pes de les seves vivències, deixant consternades les veïnes de Nou Barris, el barri on dormia”. Un 5,7% de les persones sense llar se suicida.
“En els darrers dotze mesos, una persona sense llar ha mort cada quatre dies a Barcelona. Algunes ens han deixat en soledat i hem conegut de la seva pèrdua per la policia. Altres s’han sentit acompanyades per veïns i veïnes, pel personal sanitari de l’hospital, pels botiguers del barri… Sabeu que al Diego, quan vivia en un centre, el que més li agradava era sortir a passejar i que els veïns li diguessin ‘hola’? L’Eugen anava sempre acompanyat del Pattua, el seu gos inseparable. I el Dominic, que ens ha deixat amb 44 anys, ens va compartir part de la seva vida quan es va sentir cuidat. Veïnes, botiguers, personal sanitari, centres de convalescència, serveis i entitats… Gràcies per oferir moments de llum i per sostenir. Gràcies per ser llar, per mantenir el record de totes les persones que en algun moment han viscut al carrer i ens han deixat”, es llegeix el Manifest.
Any rere any es repeteix aquesta cerimònia de record de les persones sense llar que ens han deixat i els dirigents de les entitats socials que se’n preocupen se’n fan creus que aquesta tragèdia es produeixi en una Barcelona i una Catalunya que se suposa que són societats avançades, justes i respectuoses dels drets dels ciutadans.
El terra de la parròquia de Santa Anna, especialitzada en l’atenció a persones vulnerables, es va omplir aquest dimarts de casetes de llum amb el nom de les persones sense llar que han mort a Barcelona el darrer any. Un bon nombre d’elles tenen noms àrabs, africans o de països de l’Est d’Europa. Es vol “recordar a les administracions que viure al carrer no és una cosa normal i que el dret a la vida de moltes persones depèn de les seves accions”.
“Per evitar que ens torni a passar”, conclou demanant el Manifest en una esperança que malauradament no es fa realitat mai.
Catalunya Plural, 2024 
