En els darrers anys, tant a Europa com a les Amèriques, s’observa un rebuig progressiu a la democràcia i un augment del vot a partits d’extrema dreta. Des dels mitjans de comunicació, però també des del món acadèmic s’intenta entendre aquest fenomen que paradoxalment s’està donant en una societat que mai no havia gaudit de tant benestar, pau i progrés.
Però abans de passar a analitzar les causes d’aquest rebuig a la societat actual, cal recordar que des de l’antiga Grècia fins als nostres dies hi ha hagut nombrosos crítics del sistema democràtic. Potser la crítica més antiga i sorprenent va ser la de Plató, que, al llarg de la seva vida, no només va creure que la democràcia era un sistema polític corrupte i ineficient, sinó que també ho detestava profundament a nivell personal per haver condemnat a mort el seu mestre Sòcrates sota acusacions falses. La percepció que tenia Plató de la democràcia atenesa (que expressa a la seva obra “La República”) era que es tractava d’una assemblea anàrquica constituïda exclusivament pels rics i propietaris, on només es representaven els interessos de les classes privilegiades, estant la resta de la població exclòs el que provocava constants rebel·lions populars.
Les democràcies avançades actuals són molt diferents ja que tota la ciutadania té dret i llibertat de vot per triar els seus representants de manera regular. Tot i això, alguns dels arguments en contra de les democràcies actuals són vàlids. Per exemple, el fet que els líders canviïn constantment, generant per tant inestabilitat; basar-se en la lluita política i en els jocs de poder (amb escàs marge per a la moralitat i la solidaritat) i el fet que en les democràcies s’hagi de consultar tanta gent i sectors, fa que es produeixen demores que alenteixen la presa de decisions.
El descontent democràtic es reflecteix en diversos indicadors i tendències que mostren una erosió de la confiança ciutadana en les institucions democràtiques, als líders, partits i processos. Aquesta situació es constata en diferents enquestes d’opinió a nombrosos països, però el que és més alarmant és que queda clarament reflectida en el suport creixent als partits i líders autoritaris i populistes de l’extrema dreta. Les dades sociològiques indiquen que el descontent amb la democràcia ha crescut a causa de la percepció que els governs no estan responent a les necessitats de la ciutadania, ni posant remei a la manca de representació efectiva, l’augment de la desigualtat i la corrupció, i la creixent polarització. En definitiva, ens trobem davant d’un progressiu descontent de la ciutadania envers les democràcies. Estem davant d’un fenomen complex que possiblement respon a múltiples factors però que encara estem lluny d’entendre’l i per tant de posar-hi remei. Els estudis fets fins ara indiquen que les causes són diverses, però entre elles les més rellevants són les següents.
En primer lloc, les crisis econòmiques semblen afectar directament la percepció que la societat en general té sobre el funcionament de la democràcia. Semblaria que hi ha una incòmoda convivència entre el sistema capitalista liberal actual i la democràcia, ja que les diferències socials tant a nivell individual com entre Estats no deixen d’augmentar. A tot això cal afegir els escàndols de corrupció política i manca de transparència que sens dubte accentuen el descontent quan no la decepció del ciutadà cap a la democràcia. Aquestes situacions creen frustració a les classes mitjanes i baixes, que senten que les seves necessitats no són ateses pels governs i que el poder està en mans d’elits econòmiques. En percebre la democràcia com un sistema que no redueix aquestes desigualtats, augmenta el descontent.
La incapacitat per resoldre els problemes socials i la corrupció als governs democràtics alimenta l’escepticisme cap a les institucions i les elits polítiques. Els escàndols de corrupció recurrents i la manca de rendició de comptes erosionen la confiança en els polítics i en el mateix sistema democràtic. Això es tradueix en un desencís cap al sistema en la seva totalitat, ja que es percep que els interessos privats estan per sobre del bé comú. La conseqüència de tot plegat és que molts ciutadans consideren que els polítics i les institucions estan desconnectats de les seves realitats i no representen els seus interessos i que la democràcia es un sistema que no respon a les seves necessitats, sinó als interessos i agendes pròpies de les elits polítiques .
La democràcia és un sistema que, per la seva pròpia naturalesa, implica llargs processos de deliberació i consens, cosa que la pot fer menys àgil en situacions de crisi o davant de problemes urgents. Això pot portar a la frustració quan es compara amb sistemes autoritaris que, en teoria, són més “eficients” a curt termini, encara que comprometin drets i llibertats en el procés. Les xarxes socials i els mitjans de comunicació també han contribuït al descontent democràtic, ja que amplifiquen les notícies negatives, els escàndols i les divisions polítiques. A més a més, la proliferació de notícies falses i teories de conspiració ha contribuït a una percepció distorsionada de la democràcia i les seves institucions. Sense cap mena de dubte, la polarització que sorgeix d’aquest entorn mediàtic contribueix al descontent democràtic.
Aquest conjunt d’elements ha fet que el populisme hagi guanyat força a molts països, en oferir solucions simples i fàcils que casen bé amb el descontentament dels ciutadans. Molts líders populistes han explotat aquesta frustració, promovent una visió de la democràcia que emfatitza “el poble” contra “l’elit”, la qual cosa mina la legitimitat de les institucions democràtiques tradicionals. Cada vegada és més freqüent que els líders populistes proposin models autoritaris com a solucions als problemes de les democràcies consolidades.
D’altra banda, desafiaments com ara el canvi climàtic, les crisis migratòries i els conflictes internacionals requereixen una resposta global que la democràcia local o nacional no sempre pot oferir. La percepció que les democràcies no aconsegueixen donar solucions efectives a problemes mundials ha reforçat la sensació d’impotència i desconfiança. Les societats es tornen més diverses i, en alguns casos, això ha generat conflictes culturals i polítics. La polarització que sorgeix d’aquests conflictes (drets civils, gènere, religió o identitat nacional) fa que els grups dins de la mateixa societat tinguin visions irreconciliables, dificultant el consens i alimentant el descontent.
Finalment cal dir que la democràcia ha creat moltes expectatives sobre drets, benestar i qualitat de vida. En alguns contextos, la incapacitat per satisfer aquestes expectatives genera frustració. Per tot això, especialment les generacions joves que s’enfronten a dificultats econòmiques, com ara atur o la inaccessibilitat a l’habitatge, tendeixen a veure la democràcia amb desil·lusió, ja que senten que el sistema ni resolen llurs problemes ni compleixen les promeses fetes i que per altre banda van funcionar en els casos dels seus pares o avis.
Resumint tot allò exposat, podríem concloure que el descontent envers les democràcies és resultat d’una combinació de factors interns i externs, econòmics i culturals. Per contrarestar-ho, els governs democràtics necessiten fer ajustaments profunds en termes de justícia social, participació ciutadana i rendició de comptes, així com respondre de manera més efectiva als desafiaments globals. No està de més dir, que com més es trigui a resoldre aquests problemes, més difícil serà aturar l’avenç del populisme i l’extrema dreta. No hi ha temps per perdre.
Catalunya Plural, 2024 
