Els valencians no necessitem més protocols ni que s’elevi a la categoria de Conselleria la gestió d’emergències. Seria una fugida endavant, deixant enrere l’objecte de revisió.
Ja hi ha molts protocols, normatives i entitats per gestionar emergències, que delimiten clarament les funcions i coordinacions. Estem davant d’un incompliment d’aquests, de la seva posada en marxa, i potser davant d’una manca de millora de les seves funcions. El que aquesta crisi posa de manifest és la necessitat de revisar allò que no s’ha activat, des de la pre-emergència fins a la post-emergència, on són les responsabilitats en l’evident desistiment de funcions que hi va haver, i quins aspectes caldria millorar.
El CECOPI forma part de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), sota la direcció del Centre de Coordinació d’Emergències (CCE). Aquest organisme té rang de secció dins de la Subdirecció General d’Emergències de l’AVSRE. De veritat creuen que cal crear més entitats i protocols sense marejar-nos?
L’activació de bombers, policia, serveis de salut i complementaris es va fer des del CECOPI com marca la normativa?, o es va fer per regnes de taifa des de cada ajuntament conforme sorgien les seves necessitats en un campi qui pugui? El CECOPI, va activar la pre-emergència comunicant els avisos de l’AEMET, que venien del dia anterior en alerta taronja i elevat a vermella des del fatídic dia 29 a les 07:31h, i els avisos de desbordaments dels quals va començar a avisar la CHJ des de les 11.50h? Va traslladar aquests avisos en temps real mitjançant un sistema de missatgeria interna, segur i compartit amb tots els seus integrants, i així mateix consells d’autoprotecció als ajuntaments com marca la normativa?
Segons les informacions que van sortint, ja podem assegurar que el CECOPI no estava funcionant ni tan operatiu ni tan integrat. I que no tenia mitjans suficients, per la qual cosa caldrà determinar si això guarda relació amb retallades pressupostàries i de personal la formació dels quals fos fins i tot insuficient.
Que no emetés actes ni hagués gravat la reunió crucial del dia 29 de novembre és una anomalia greu, impròpia d’un centre d’operacions, on tot ha de quedar registrat. Monitoritzava el CECOPI infraestructures i zones crítiques 24/7? Tenia càmeres situades en zones prèviament classificades com a crítiques de la Comunitat Valenciana, que poguessin visualitzar-se des de pantalles gegants? Treballava amb mapes el personal de sala, tenien sala d’operacions? Disposava de drons amb visor nocturn? Es van emprar a la fatídica nit? Quants es van emprar en els dies posteriors per al rescat i valoració de danys? I en tota la zona afectada? Disposava de diversos sistemes de comunicacions “interns” grupals, automàtics, on en temps real tots els seus integrants rebessin la informació, inclòs el President, podent interactuar?
I quan dic interns em refereixo també a si van crear un canal amb els municipis afectats. Tenien sistemes alternatius per quan fallen les comunicacions, com ara telèfons satelitals o/i Bgan? Tenia tot el seu personal clara la cadena de coordinacions amb els municipis que estableixen les seves normatives i protocols? Perquè amb les informacions aparegudes fins avui veiem que alguns alcaldes rebien la informació només des d’un dels integrants del CECOPI, i no del mateix CECOPI, gairebé com un favor. Tenia el CECOPI un sistema de seguiment intern amb tots els seus membres, tenint com té assignades les funcions d’anàlisi i processament d’informació, i la coordinació cap als municipis? Si jo mateixa com una ciutadana més estava seguint els avisos de l’AEMET i CHJ en temps real a través de les XXSS, el CECOPI estava obligat a integrar-lo abans de manera interna amb les fonts primàries. Van seguir el CECOPI i el CCE la cadena de comandament?
Tant la regulació del CECOPI com la Circular de Prevenció d’Inundacions 2014 de la Generalitat, li confereixen la monitorització amb els municipis, l’activació dels protocols en contacte amb l’AEMET i la comunicació permanent amb la CHJ, així com que el CCE transmeti l’activació d’emergències als municipis. Com que el gabinet d’informació AVSRE difon els avisos oficials, evidencien tot plegat que estem davant d’una cadena d’incompliments. Per tot això, crec que introduir les millores de llei hauria d’anar més encaminat a especificar més de ple en els protocols ja existents les etapes, des de la preemergència fins a la postemergència, detallant qui fa què i com, de compliment obligat i sota sanció, inclòs el registre de totes les actuacions. I també obligar a llançar alertes massives, de forma automàtica; és a dir, sense haver de jerarquitzar-les sobre la pràctica esperant que arribi el President, quan se superin determinats nivells de cabal, i seguir així el mateix model per a incendis, vents forts (tindrem cada vegada més tornados), nevades, onades de calor, riscos sísmics, químics, etc. Juntament amb campanyes d’educació a la població.
No s’ha de caure en la temptació d’entendre les alertes com una sola cosa, el missatget al mòbil, que caldria, a més, perfeccionar acompanyant-lo d’instruccions més precises i simples per a la població com: evitar lleres i barrancs, suspensió de moviments, refugiar-se en zones altes, etc. La directiva de la UE obligava els estats membres a assumir el sistema d’alertes abans del juny del 2022, que la Generalitat de llavors va presentar en roda de premsa; és a dir, que ja no era un esborrany. Ja és àmplia per ella mateixa ja que inclou missatges televisats i per ràdio (els que interrompen la programació són molt efectius a Espanya), altaveus exteriors, sirenes, pantalles i tanques publicitàries. Amb això vull dir que hi havia mil i una maneres diferents de llançar l’alerta, si és que la Consellera no se n’havia assabentat encara que ES-ALERT era d’assumpció obligada des del juny del 2022, fet ja prou greu.
Ordenar confinar, immobilitzar, teletreballar, restringir moviments i circulació de vehicles, evitar zones específiques i fins i tot evacuar és el vocabulari propi a emprar en una alerta, que ha de ser breu i concisa perquè tota la població l’entengui immediatament.
Hem tingut bons exemples abans d’aquesta crisi, com els de la DANA 2019, i les anticipacions de la Universitat de València, les restriccions d’Elx i Bombers de la Diputació de Castelló, entre d’altres, amb la crisi actual. I per il·lustrar la rapidesa amb què han après altres administracions després d’aquesta catàstrofe, amb la segona DANA són bons exemples de gestió pre-emergència la suspensió de classes i aprovació del teletreball a cinc comarques de Tarragona, i que el mateix alcalde d’aquesta ciutat a més de decretar el teletreball, va suspendre les obres, va tancar mercats i centres esportius, i va posar la guàrdia urbana a vigilar lleres i rius, a més de limitar l’estacionament a zones susceptibles de ser afectades. A Andalusia es van desallotjar 3.000 persones de la ribera del riu Guadalhorce malagueny, es van suspendre les classes a aquesta província i en quatre poblacions de Granada. Els periodistes haurien de rescatar unes declaracions del Cap de Bombers de València, que no recordo si van ser el dia 29 o el 30, en què responent preguntes dels periodistes va dir que no es va immobilitzar la població perquè no es volia paralitzar l’activitat econòmica. Potser aquí hi ha una de les claus que ens indica el grau de consciència amb què es va gestionar aquesta DANA, i com n’és d’innecessari a hores d’ara negar que el confinament climàtic, molt assumit a Centreeuropa, salva vides i surt molt menys costós que paralitzar la activitat econòmica, fins i tot amb el teletreball, un sol dia.
Catalunya Plural, 2024 
