Qui gestiona la crisi de València?
Entre les primeres narratives desinformatives que van sorgir hi va haver l’adjudicació de responsabilitats. En aquest sentit, va ser necessari explicar com funciona un dispositiu de rescat en situació de catàstrofe mediambiental. Vam explicar que la Norma Bàsica de Protecció Civil estableix quatre nivells d’alerta. En els dos primers (0 i 1) es referixen a situacions que una comunitat autònoma pot gestionar només amb els seus propis recursos. A les províncies de València i Castelló es va declarar el nivell 2 del Pla d’Emergències, que implica que la catàstrofe afecta únicament aquesta comunitat autònoma i que el govern del territori segueix tenint la responsabilitat de gestionar la situació de crisi, tot i que «pot requerir l’assistència de mitjans d’altres administracions públiques, en particular, de l’Administració General de l’Estat». La petició i acceptació d’ajuda d’altres comunitats autònomes, doncs, depèn del govern autonòmic.
Desinformació contra l’Aemet
L’impacte dels fets va provocar una onada de desinformació i conspiracions sobre les possibles previsions o no de la catàstrofe que es van focalitzar en l’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet). Per exemple, es va viralitzar que el radar de l’Aemet a València estava avariat des del dia 25 d’octubre. Tanmateix, el dispositiu va estar funcionant durant tot l’episodi, i que estigués actiu o no els dies previs és irrellevant, perquè l’instrument no s’utilitza per al pronòstic meteorològic.
També es va dir que l’Aemet francesa sí que va predir la tragèdia de València, mentre que a Espanya es va minimitzar. Aquesta informació és falsa. El protagonisme que ha adquirit l’Aemet l’ha convertit fins i tot en protagonista d’una sèrie de SMS fraudulentos, enviats suplantant la identitat de l’agència.
Les xifres de morts i detencions
La gravetat de la situació, les altes xifres de defuncions conegudes, i el desconeixement inicial sobre les desaparicions van facilitar que es van expandir diverses teories de la conspiració. Per aquest motiu vam explicar com funciona el recompte de víctimes i la comunicació de crisi.
També van circular informacions molt diverses sobre suposades detencions en zones afectades per la DANA de persones immigrants, una informació que Verificat va detallar amb els cossos de seguretat corresponents.
Molta desinformació variada
A més de la ja esmentada, la desinformació sobre la DANA va ser multiliteral i variada, des de vídeos i imatges falses fins a explicacions falses sobre les causes de la DANA. També sobre el suposat traspàs pressupostari de la unitat d’emergències de la Unitat Valenciana d’Emergències a la tauromàquia a València i sobre les manifestacions convocades per la gestió de la DANA durant la visita dels reis d’Espanya al territori, que també va generar desinformació pel suposat comboi en què van arribar.
Les eleccions als Estats Units
La reelecció de Donald Trump a la Casa Blanca i el camí electoral fins arribar-hi han protagonitzat diversos temes publicats aquest mes. I és que Trump diu 7,6 falsedats per cada 10 declaracions verificades.
Els noms que Trump està seleccionant per composar el seu govern també han estat motiu de conversa, perquè, per exemple, Robert F. Kennedy Jr., qui ostentarà el Departament de Salut, és un advocat antivacunes que ha fomentat molta desinformació al país.
Tot i que Donald Trump té la fama i els números com a principal desinformador, Kamala Harris també va utilitzar arguments i afirmacions imprecises.
Catalunya Plural, 2024 
