El pròxim 30 de novembre, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) celebrarà el seu 30è Congrés Nacional, una cita clau per definir el futur del partit després d’un període marcat per tensions internes i resultats electorals adversos. En aquest context, tres candidatures principals es disputen el lideratge: “Militància Decidim”, encapçalada per Oriol Junqueras; “Nova Esquerra Nacional”, liderada per Xavier Godàs; i “Foc Nou”, amb Helena Solà al capdavant.
Militància Decidim
Oriol Junqueras, expresident d’ERC, busca recuperar el lideratge del partit amb la candidatura “Militància Decidim”. Acompanyat per Elisenda Alamany com a candidata a la secretaria general, Junqueras proposa reforçar la posició d’ERC com a alternativa al Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) i consolidar el partit com a peça clau en l’estabilitat del govern espanyol. El programa de la candidatura inclou 57 punts, destacant la creació d’una “comissió de la veritat” i mesures per augmentar i feminitzar la militància.
Es considera que Junqueras parteix amb una petita avantatja par davant de Nova Esquerra Nacional, que té en el Baix Llobregat el seu fortí i centre d’operacions. Si bé Junqueras ha expressat la seva intenció de no formar part d’un govern de coalició amb el PSC, reafirmant la voluntat de construir “grans majories” per a la independència de Catalunya sense comptar amb els socialistes, probablement la seva és la candidatura menys explícitament contrària a fer-ho.
Nova Esquerra Nacional (NEC)
La candidatura “Nova Esquerra Nacional” està liderada per Xavier Godàs, exalcalde de Vilassar de Dalt, i compta amb el suport de figures destacades com Marta Rovira, Josep Maria Jové, Rubén Wagensberg, Meritxell Serret o l’expresident de Catalunya, Pere Aragonès. NEC compta el nombre més gros de figures visibles, i parteix en una ajustada segona posició en les quinieles, però no seria cap sorpresa si aconsegueixen imposar-se a un omnipotent Oriol Junqueras. El principal problema que han arrossegat és l’ombra de la sospita d’haver orquestrat un sistema paral·lel de gestió intern del partit, responsable, suposadament, de les campanyes de desprestigi a Ernest Maragall i al mateix Oriol Junqueras.
Foc Nou
“Foc Nou” és la candidatura liderada per Helena Solà, exregidora de Cerdanyola del Vallès, i Alfred Bosch, exdiputat i exregidor a Barcelona. Aquesta llista parteix amb poques (per no dir nul·les) possibilitats de victòria, i més aviat pretén acomplir amb la funció de contribuir en el debat sobre quin ha de ser el rumb del partit. El seu programa es caracteritza per una postura crítica envers els pactes amb el PSOE, argumentant que aquestes aliances han perjudicat els interessos de Catalunya. Solà proposa separar els rols de president d’ERC i candidat a la Generalitat, així com una major transparència en les deliberacions del partit. La candidatura també posa èmfasi en la necessitat de posar la independència al centre del discurs i qüestiona l’efectivitat de l’aliança amb el PSC.
Tres candidatures, cap debat en profunditat
El 30è Congrés Nacional d’ERC serà determinant per al futur del partit, ja que les decisions que s’hi prenguin influiran en l’estratègia política i les aliances de cara als pròxims anys. La militància haurà de valorar les propostes de cada candidatura i decidir quina direcció vol per a ERC en un moment clau pel futur de l’organització política més antiga de Catalunya. Es podria dir que el punt en comú entre les tres candidatures és la voluntat d’avançar cap a la independència de Catalunya, però dir això d’una formació independentista és poc més que una obvietat. Si alguna cosa ha consistit aquest llarg període de reflexió previ a les eleccions, ha estat la falta de debats ideològics entre les diferents candidatures.
Més enllà de quina de les tres candidatures mostren un gran d’animadversió major o menor respecte del pacte amb els diferents pactes PSC, la campanya s’ha centrat principalment en els retrets creuats, a vegades força enverinats, entre les òrbites de Junqueras i Rovira. En conseqüència, es fa difícil saber si, per exemple, les tres candidatures són favorables o no, a una renda bàsica universal o a apujar els impostos de successions i donacions; o si volen fer ús de les competències d’immigració que Catalunya disposarà l’any vinent per replicar la “política de la concertina”, o, al contrari, per tenir cura del dret internacional en matèria de migració i drets fonamentals de les persones en general.
Ha estat, més aviat, unes primàries obscures, on els noms han passat per damunt de les idees i els tacticismes per sobre les estratègies de mirada llarga. I alhora, també serà un procés netament democràtic que hauria de fer de mirall a tota la resta d’organitzacions política del país. Demà, ERC decideix.
Catalunya Plural, 2024 
