«Conec el meu pare i sé que no és capaç de controlar la seva impulsivitat i la seva ira. italiana. El fill petit té deu anys. menors aleshores, el pare, Francesco Arcuri, que residia en aquell país. Després d’un llarg procés judicial, on fins i tot la mateixa justícia va maltractar la mare, va ser condemnada Ara, set anys després, la Fiscalia italiana ha presentat un escrit de processament contra l’exmarit de Rivas com a presumpte autor d’un delicte de maltractament als seus fills. I ara què? És la pregunta més repetida en les últimes hores després de conèixer aquests fets.
Els fills i les filles són una part crucial en l’evolució de les legislacions contra la violència masclista que van trigar a tenir-se en compte. Qui no es va estremir amb el cas de la petita Ruth, de sis anys, i el seu germà José, de dos, assassinats pel seu pare a Còrdova? Aquell crim perpetrat per José Bretón va passar el 2011. Van tenir que passar dos anys més, fins el 2013, perquè els fills i les filles menors d’edat víctimes mortals per violència a la parella o ex parella fossin recollits a les estadístiques.
Des de llavors i fins al 29 de novembre del 2024, hi ha hagut 62 menors d’edat víctimes mortals. La darrera actualització del Ministeri d’Igualtat es correspon amb la confirmació del cas per violència de gènere d’un nen de dos anys presumptament assassinat per la parella del seu mare a Jaén el 28 de novembre de 2024.
De ‘PorTodas’ a María Salmerón
El 2014, l’any de recerca del projecte PorTodas –impulsat per La Marea– van ser assassinats quatre menors: un nen i tres nenes Dues de les mortes tenien nou anys, una altra tenia set anys, mentre que el nen no arribava a als dos anys d’edat Dues víctimes eren espanyoles i les altres dues d’Amèrica Llatina. i en un cas era exparella de la mare de la menor morta. En els quatre casos, l’agressor estava separat de les mares o havien finalitzat la relació de convivència i afectiva. El año con el mayor número de asesinatos de menores de edad fue 2017, con 8. Pero ese dato ya lo hemos superado, sin haber acabado el año, en 2024: diez menores asesinados.
Aleshores, quan el cas Bretón, la societat no coneixia els termes ‘violència vicària’, que va començar a utilitzar-se de manera més generalitzada arran de la docusèrie sobre la violència a què es va enfrontar Rocío Carrasco, emesa el 2021 a Telecinco. Per tant, fins fa tres anys no s’han conegut de manera més generalitzada altres conceptes –tipus de violència– com la ‘llum de gas’. Arrel de la docusèrie, a més, va augmentar el nombre de trucades al 016, el telèfon d’urgència d’atenció a les víctimes.
Fins pràcticament l’actualitat ha arribat el cas d’una altra dona, Maria Salmerón, a qui la justícia va treure la filla per donar-li-la al pare, que havia estat condemnat per maltractament- María ha viscut durant dues dècades pendent de jutjats, de punts de trobada, de recursos, d’advocats, d’angoixes, anys i anys amb l’amenaça d’anar a la presó, com una espasa de Dàmocles sobre el cap, per complir la voluntat de la seva filla. Això –complir la voluntat de la seva filla–, en termes judicials, va suposar incomplir el règim de visites que el pare, condemnat per maltractament a 21 mesos de presó, tenia cap a la petita, avui ja una jove de vint anys, com ara el fill de Juana Rivas, segueix dient el mateix que aleshores: «No vull saber res d’aquell home».
El 2024, probablement, Maria no hauria passat per aquest calvari, ni tampoc la seva filla. La nova norma, que va entrar en vigor el 2021, estableix la necessitat de suspendre visites i custòdies quan hi hagi «indicis fundats que els fills i les filles menors d’edat haguessin presenciat, patit o conviscut amb la violència».
Rosa Lidia i el seu agressor, un cas analitzat a PorTodas, tenien una filla en comú que estava a punt de complir la majoria d’edat. I l’argument de la sentència per no retirar-li la pàtria potestat a l’assassí, com demanaven les acusacions, mostra que fa deu anys encara no era clar que un maltractador no pot ser un bon pare. «No s’adverteix que els drets de pàtria potestat hagin tingut relació directa amb el delicte comès», explica el jutge, que cita una jurisprudència diferent en aquest sentit.
Una sentència del Suprem de l’any 2009 i que el magistrat posa com a exemple per argumentar la decisió de no retirar la pàtria potestat a l’assassí diu el següent: «En aquest cas s’adverteix clarament com en cap moment l’acreditada conducta infractora del condemnat, segons el corresponent relat de fets provats de la recorreguda, revela cap intenció delictiva contra els menors, que no van ser en aquest cas objecte d’agressió directa ni tampoc en els fets precedents a què es refereixen les condemnes anteriors que serveixen per integrar el delicte de maltractament habitual».
El 2022, segons les dades de l’Observatori de Violència de Gènere i Domèstica del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), els tribunals de justícia van aplicar la suspensió de visites de pares maltractadors en un 14,51% de casos en processos de violència de gènere. La xifra, encara que sembli escassa, duplica la que es va produir el 2021, quan es van suspendre en un 7,22% dels casos. Això suposa que durant el 2022 els òrgans judicials van adoptar 4.100 mesures d’aquest tipus (el 2021 en van ser 2.008).
Article original de 
Catalunya Plural, 2024 
