Ehuana Yaira Yanomami és una de les joves líders indígenes que han sorgit en els últims temps i que, amb valentia i risc, denuncien, més enllà de la seva comunitat, els abusos il·legals al seu territori ancestral. Basant-se en els drets dels pobles indígenes reconeguts internacionalment, va alçar la seva veu per primera vegada a Europa per denunciar la greu situació que enfronten les seves comunitats davant d’amenaces externes, com la mineria il·legal. Ens va compartir la seva experiència com a defensora dels drets del Poble Yanomami, de la selva amazònica i de la seva cultura, des de la singular perspectiva de dona Yanomami.
Durant la seva estada al novembre, Ehuana va participar en diversos esdeveniments a Espanya, difonent el seu activisme al costat de l’antropòloga i traductora Ana María Machado i a Fiona Watson, directora de recerca i campanyes de Survival International. Juntes van enriquir les converses amb les seves diferents experiències. Les trobades, organitzats a Gran Canària per ACUFADE, El Pati de les Cultures i Survival International) i a Barcelona pel Centre de Cultura Contemporània, ens van oferir l’oportunitat d’escoltar la seva veu en llengua yanomami, amb els seus ritmes i entonacions, que van resultar noves per a la majoria de nosaltres. Gràcies a la traducció d’Ana María, i a les converses amb la periodista Eliane Brum, vam poder conèixer els desafiaments que enfronta el poble Yanomami.
El llegat de Bolsonaro
Els Yanomami, el major poble indígena relativament aïllat de l’Amazonía, viuen al nord del Brasil i al sud de Veneçuela, amb una població d’uns 45.000 habitants. Actualment enfronten una crisi humanitària a causa de la re-invasió de mineria il·legal, que contamina els seus rius amb mercuri, mata la seva fauna, provoca desforestació i genera violència, incloses agressions sexuals contra nenes i joves. Això ha portat amb si malalties per a les quals no tenen immunitat, sumat a desnutrició, enfrontaments i fins i tot la mort. Diversos grups yanomami, com els moxihatateas, están en perill de ser contactats a la força, contreure malalties letals i ser atacats per miners d’or, armats, i instal·lats il·legalment prop de la seva comunitat.
La crisi alimentària i de salut en la Amazonía es va agreujar des de 2019 fins a 2022 a causa de les polítiques permissives del govern de Jair Bolsonaro, qualificat de “genocida”. La invasió de més de 20,000 miners il·legals, coneguts com garimpeiros, va ser impulsada per aquest expresident, qui va desmantellar organismes de protecció ambiental i indígena i va flexibilitzar les lleis contra la mineria en àrees protegides. Això va multiplicar exponencialment la devastació de la Amazonía per activitats il·legals.
“Durant el govern de Bolsonaro van destruir la nostra selva, van deixar entrar els cercadors d’or. La mineria il·legal ha matat a 570 nens yanomami de malalties tractables en aquests 4 anys de mandat. Tots sofrim amb la invasió, per això estic molt enutjada. Són els nostres fills els que s’estan morint de malalties que ens han portat,” va expressar amb desesperació Ehuana. Els invasors han convertit les seves vides en una lluita per la supervivència.
L’entrellaçament de delictes com la mineria, caça i desforestació il·legals i l’acaparament de terres han atret a grups criminals a la regió, com el PCC, el més prominent del Brasil. Segons una recerca de la revista Veja, el PCCC subministra armes, maquinària pesant i actua com a seguretat privada per als líders miners, a més de controlar rutes de narcotràfic i cases de prostitució. Això ha augmentat la violència física i sexual i dificulta al nou govern l’erradicació de la mineria il·legal per part de les Forces Armades.
Dones valeroses, unides
“Vivim en la Amazonía en harmonia amb la selva, els animals i els xapiri, esperits que treballen amb els xamans. Per això, les dones no volem destruir la selva. Si l’arrasem, com sobreviurem? La selva ens alimenta: pesquem juntes, conreem verdures i fruites en els nostres horts. Vostès, els napë (forasters), volen aniquilar-la, però nosaltres volem continuar vivint aquí amb salut. Els esperits també habiten la selva, i si la devasten, ells es venjaran”, Ehanua va reclamar.
Fiona va subratllar que per als pobles indígenes, la terra no és només un territori, sinó la seva font de manteniment, espiritualitat i cultura. És el seu “supermercat”, la seva farmàcia, el seu temple i la seva escola. Aquest vincle profund amb la naturalesa i els esperits fa que els seus drets col·lectius siguin fonamentals, recolzats per la majoria de les Constitucions sud-americanes (excepte Surinam) i el Conveni 169 de la OIT.
Enfront de la destrucció de la selva, les dones yanomami van prendre acció i es van unir en la Trobada de Dones Yanomami, liderat per Ehuana. “A la reunió redactem documents per a combatre la mineria il·legal i defensem la salut, greument afectada en el nostre territori. Creem un projecte de salut que aborda problemes prenatals com a proves per a detectar el càncer d’úter, perquè els miners porten moltes malalties de transmissió sexual que afecten les nostres filles”, va denunciar Ehuana. També van incloure a nenes i adolescents, ensenyant-los a defensar el seu territori i a preparar documents per a la seva causa.
Ja al 2004, el líder indígena i xaman Davi Kopenawa, oncle d’Ehuana, va fer un pas decisiu en fundar Hutukara, l’associació yanomami creada per a defensar els seus drets i desenvolupar projectes propis enfront de l’augment del contacte amb forans i els constants atacs al seu territori. Avui, les dones yanomami estan organitzades i treballen en aliança amb els homes: “Ens unim per la mort dels nostres fills, per a lluitar pel seu futur i el de les noves generacions”, va declarar Ehuana amb determinació.
En aquest context, Fiona va assenyalar que altres dones indígenes, com Ehuana, també estan en la lluita, com es mostra en els vídeos que publica la seva organització. En un d’ells, Alessandra Munduruku denuncia que els països i empreses que compren or brasiler sense verificar el seu origen es converteixen en còmplices dels crims comesos pels miners il·legals contra els pobles indígenes i la naturalesa. “Hem d’enfrontar-nos a aquests monstres que destrueixen la selva!”, reclama.
Una altra aliança de dones que ha sorgit és la col·laboració entre Ehuana i Ana María, que va més enllà de la lluita i la recerca, conreant una amistat que les uneix en la seva maternitat. Fruit de la col·laboració va sorgir “Yɨpɨmuwi thëã oni” (Paraules sobre la menstruació), el primer llibre escrit per una dona en llengua yanomami, que descriu els rituals de la menstruació i el rol de les dones en la seva comunitat. Actualment, estan treballant en el segon llibre. Ana María, que col·labora amb els yanomami des de 2007, ha format a professors indígenes, desenvolupat projectes de documentació lingüística i cultural, i ha assessorat la producció de 21 llibres en llengua yanomami, a més de promoure artistes yanomamis. Per a Ehuana, aquests projectes són clau per a preservar la seva cultura davant la influència dels invasors, que ha portat a alguns joves a abandonar les tradicions.
Vincle entre art i lluita política
Al 2010, Ehuana va fer un pas important en la seva vida en començar la seva labor com a professora en la seva comunitat, decidida a ensenyar en la seva llengua materna per a evitar que es perdi. Dos anys després, al 2012, el seu camí va donar un gir cap a la recerca, centrant els seus esforços en la preservació dels coneixements dels ancians, especialment sobre el xamanisme. Al costat d’altres investigadors yanomamis, es va dedicar a registrar les històries i tradicions dels seus avantpassats, assegurant que la seva rica cultura romangui viva per al futur. “Els ancians amb saviesa ancestral van desapareixent en una població molt jove, i la cultura dels napë s’ha acostat molt als nostres, i a vegades els joves s’allunyen de les nostres tradicions”, va delatar Ehuana.
Al 2017, va començar el seu camí com a artista, preocupant-se per la seva cultura i supervivència. A través de les seves pintures, retrata tant la vida quotidiana de les dones yanomami com la defensa dels seus drets.“ M’inspira el treball fotogràfic de Claudia Andújar, qui, juntament amb el meu oncle David Kopenawai altres, va participar en la campanya per a la demarcació del territori Yanomami”, va dir. Gràcies a una intensa campanya internacional en la qual van participar la Comissió Pro Yanomami (CCPY) i Survival International, en 1992 el govern brasiler va reconèixer el territori Yanomami. “Gràcies a ells, avui podem existir, i jo continuaré lluitant”, va exposar Ehuana.
“Penso seguir el camí de Claudia, combinar l’art amb la defensa del territori. Ella va utilitzar la fotografia com una eina de denúncia, i jo ho faré a través de les meves pintures”. Així, al febrer de 2023, Ehuana Yaira va participar en una gira i exposició a Nova York al costat d’altres artistes i activistes en defensa dels Yanomami i la selva amazònica. Les seves obres exposades ja a Lilla i Milà, visibilitzen el dolor dels nens a causa de la fam i les malalties, així com la violència sexual contra les dones per part dels invasors. Ehuana va afirmar: “Els garimpeiros ens fan sofrir en tots els racons de la nostra terra”.
Noves esperances
Fiona destaca com a avanç positiu que, en 2023, el nou president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva nomenés a Joenia Wapichanacom a presidenta de la Fundació Nacional dels Pobles Indígenes (FUNAI), la primera dona indígena al càrrec i a Sônia Guajajara com a ministra dels Pobles Indígenes del Brasil, un nou ministeri. Malgrat els desafiaments, assenyala que el reconeixement polític de les dones indígenes per part de l’Estat és un pas important.
Al gener de 2023, Lula va acusar a Jair Bolsonaro de genocidi i de crim premeditat contra el poble Yanomami, després de revelar-se la mort de més de 570 nens menors de cinc anys. Va declarar una emergència sanitària al país, i el Tribunal Suprem va ordenar investigar a Bolsonaro per aquests fets.
El mes de febrer passat, el Govern va inaugurar la “Casa do Governo” en Boa Vista, entitat que coordina 31 agències federals per a enfrontar la mineria il·legal i la crisi sanitària. Malgrat aquests esforços, el Ministeri de Pobles Indígenes reporta la presència de 7,000 miners il·legals. La novetat és que molts no se senten intimidats per la presència de les forces de seguretat com antany. Mentrestant, Davi intenta de nou cridar l’atenció de la comunitat internacional, i afirma que la retirada dels miners no serà una missió senzilla.
Durant els panells de la COP16, celebrada a Colòmbia en el mes d’octubre passat, la FUNAI va subratllar la importància de protegir els pobles indígenes i a la biodiversitat. L’òrgan indigenista va reafirmar el seu compromís amb la defensa d’aquests dos pilars essencials, que van més enllà de la sostenibilitat ambiental.
Fiona va destacar amb esperança el creixement de les organitzacions indígenes, que van passar de tres en els anys 80 a més de 300 en l’actualitat, incloses diverses yanomami. “Per a mi, això representa el futur: els pobles indígenes estan cada vegada més organitzats, conscients dels seus drets i decidits a defensar-los. No desistiran”.
Units per la causa: Què podem fer des d’aquí?
Cadascun de nosaltres té el poder d’actuar. Pots fer costat a organitzacions indígenes Yanomami com la d’Hutukara, en la qual també participen Ehuana i Ana María, o sumar-te a iniciatives internacionals com el International Work Group for Indigenous Affairs (IWGIA), Amnistia Internacional, o a les campanyes de Survival International, que pressiona a los Governs per a prendre mesures. En la seva “crida per als yanomamis”, tens l’oportunitat d’enviar correus electrònics al president i als ministres del Brasil, exigint accions urgents. La teva veu pot marcar la diferència!
No oblidem l’enorme poder i la responsabilitat que tenim com a consumidors. Gràcies a la nostra capacitat de triar, podem boicotejar marques que no respecten els nostres valors i ser més responsables amb el nostre consum. Això implica investigar l’origen dels productes que adquirim, per a no ser còmplices de l’explotació humana, el mal al medi ambient o, en casos més greus, del genocidi i l’esclavitud en els llocs de producció. Cada decisió que prenem té un impacte directe en el món que ens envolta.
És important qüestionar-nos on inverteixen els bancs que utilitzem. Segons un informe de Amazon Watch, grans signatures, com el Banc Santander, financen empreses vinculades a la destrucció de l’Amazones i abusos contra els pobles indígenes, com el Banc de Santander.
És crucial exigir lleis a Espanya que garanteixin la traçabilitat dels productes importats, per a evitar genocidis, extraccions il·legals i aquelles que provenen de l’explotació de pobles indígenes. Fiona va destacar la necessitat de pressionar a diputats i senadors per a frenar la mineria il·legal, recordant que estudis de l’Institut Escolhas revelen que països europeus com Alemanya importen gairebé tot el seu or d’àrees afectades per mineria il·legal a l’Amazònia. Per part seva, Octavio Rubio, representant al Grup de Suport de Survival, va tancar les activitats en Akasha Hub amb un missatge clar: “Continuarem defensant els drets dels pobles indígenes reconeguts internacionalment, com ho hem fet durant dècades, amb campanyes que poden durar més de 20 anys, com la dels Yanomami”.
Per part seva, Ehuana va concloure amb un anomenat contundent: “Els napë només penseu a destruir, a espoliar fusta i minerals… per què voleu or? Sé que alguns de vosaltres sou amics, i si ens ajudeu a no devastar l’Amazònia, tot estarà bé, pel bé dels nostres fills i també dels vostres. Pel bé del planeta! Hem de pensar junts!”.
Catalunya Plural, 2024 
