L’inici de cada any sol invocar a les persones una necessitat de marcar-nos nous propòsits, normalment inspirats amb una pàtina de positivisme en concordança amb l’energia amb què els enumerem i la motivació amb què s’intueix que es duran a terme. Després, gairebé sense voler, veiem les notícies a la televisió o les escoltem a la ràdio, llegim la premsa i, el que és pitjor, entrem a les xarxes socials… o, senzillament, mirem al nostre voltant, i l’optimisme amb què ens havíem proposat començar l’any es desfà en un bany de realitat.
Aquesta capacitat de mirar al nostre voltant i alertar-nos de futurs possibles, potser amb ànim d’anticipació, amb seguretat amb ànim de reflexió, és la que té el sabadellenc Ricard Fernández Villanueva, que signa la seva obra amb el nom artístic d’Efa. Entre 2023 i 2024 ha publicat en francès per a l’editorial belga Éditions Dupuis una trilogia que esdevé en un futur que ens sembla relativament proper (la història se situa a la meitat del segle XXI), on a les primeres pàgines ens adverteix que la contaminació al planeta ha arribat fins a tal extrem que l’aigua dels oceans té un pH àcid, la qual cosa l’ha convertida en altament corrosiva i reactiva, eliminant una gran part de les espècies marines. A més, unes onades gegantines han devastat continents sencers, provocant la necessitat imperiosa de construir murs de contenció per protegir el reduït territori habitat dels efectes del que l’autor anomena «Noceà». Una contaminació a l’ambient que es visualitza en primer pla amb les màscares que han de portar els ciutadans.
El primer volum de la trilogia és Noceà 1. Atari i Tika (Nocéan 1. Atari & Tika, 2023), amb guió, dibuix i color d’Efa, publicat en castellà pel segell Astronave amb traducció d’Alba Pagán, i en català per l’editorial Mai Més amb traducció del mateix autor. Efa ens presenta les que seran les protagonistes de la història, les dues joves òrfenes Atari i Tika, que per atzar es converteixen en amigues, amb una ambició compartida: la de lluitar contra les desigualtats de la societat. La mare d’Atari sembla que formava part d’un moviment insurgent i és assassinada cruelment per la policia, tot i estar desarmada, en presència de la filla que amb prou feines tenia deu anys quan contempla amagada el que ha passat. Aquesta acció amb la que comença la trama ens situa en una civilització autoritària separada per estrats socials, amb una forta repressió per part dels cossos de seguretat, i amb barreres físiques entre els diferents nivells de la ciutat, amb accessos fàcilment protegits ja que la població ha de portar uns xips identificatius implantats per detectar-los automàticament. Un “Gran Hermano” evident, en la línia del que ja ens havia anticipat George Orwell a la seva visionària 1984 (1949).
En poques pàgines ja tenim Atari com a adolescent, una jove inconformista que no oblida el desenllaç fatal de la seva mare i que aconsegueix contactar amb un grup reaccionari clandestí. En aquest primer volum s’entreveu com l’educació es realitza a distància de forma virtual, com l’escassetat de recursos condiciona la vida dels ciutadans, especialment la manca d’aigua potable, o com es prohibeixen les manifestacions crítiques amb l’autoritat, que són repel·lides amb extrema violència per part de la policia. També veiem com el mercat negre i de segona mà té una presència important, així com el reciclatge de tecnologia aparentment obsoleta, davant de la manca de mitjans de producció o d’accés als productes per part de la majoria de la població.
La trobada amb Tika i les vicissituds en el seu nou grup d’amics insurgents provoca una reflexió sobre l’ús de la força com a element de resposta. Bombes contra la repressió despietada, terrorisme contra l’autocràcia de les grans corporacions. Una reflexió oportuna i una resposta contundent per part de les protagonistes: actuar sense violència. Una reflexió moral en un relat de ciència-ficció sociològica que convida a la reflexió amb nombrosos paral·lelismes amb la societat actual.
Les inquietuds sobre la desigualtat manifesta s’expressaran en la seva màxima magnitud en el segon volum de la trilogia: Noceà 2. Hola, avatar! (Nocéan 2. Allô avatar!, 2023), amb guió i dibuix d’Efa i color d’Isàvena Comeras, publicat en castellà pel segell Astronave amb traducció d’Alba Pagán, i en català per l’editorial Mai Més amb traducció del mateix autor. Les protagonistes intentaran resoldre el cas d’un assassinat d’un nen desconegut, un succés al què la policia no mostra cap interès a resoldre. ¿A qui li importa el que li passa a un menor no acompanyat? És la resposta de l’autoritat.
Doncs sembla que a algú sí que els importa, fins i tot es descobreix un precari hospital clandestí per a curar els menors ferits, alguns amb mostres de maltractament evident i cruel, encara que el desenllaç sorprendrà el lector. Això sí, sempre hi ha les conseqüències de l’estratificació de la ciutat, on els pobres només poden anar al nivell dels rics amb permisos de treball. En aquest volum descobrirem el potencial dels futurs videojocs, capaços de generar un veritable món virtual, on el nostre avatar actua amb conseqüències al món real. Efa ens adverteix d’una involució en els principis morals de les classes acabalades, amb el perill que tornin pràcticament a l’època en què els patricis gaudien amb els combats a mort dels gladiadors.
Si el primer volum tenia una intencionalitat d’anàlisi sociològica, en aquest s’hi afegeix una capa d’estètica ciberpunk que entronca amb les novel·les clàssiques dels anys seixanta i setanta o les seves posteriors adaptacions als vuitanta i noranta, que ens alertaven de forma premonitòria de com la intel·ligència artificial i els avenços tecnològics es podien tornar en contra de la humanitat, fugint de les utopies proposades per la generació anterior d’autors. La societat evoluciona cap a un model més ombrívol i sòrdid, amb un elevat nivell tecnològic, en un entorn dominat per les grans corporacions, que controlen els mitjans de comunicació, els polítics i el poder judicial… I en diuen gènere de ciència ficció.
Els tres còmics contenen trames independents i autoconclusives, però tots tres estan connectats entre si, i això permet desenvolupar el caràcter de les dues protagonistes, fet que contribueix a que el lector comprengui les decisions que prenen en funció de les dades que van descobrint, en consonància amb l’evolució de les seves decisions. El tercer volum de la trilogia és Noceà 3. Fissures (Nocéan 3. Fissures, 2024), amb guió i dibuix d’Efa i color d’Isàvena Comeras, publicat en castellà pel segell Astronave amb traducció d’Alba Pagán, i en català per l’editorial Mai Més amb traducció del mateix autor.
Aquest volum conté la trama més radical, ja que comença amb l’obertura d’una esquerda als murs de contenció de l’aigua àcida, provocant una riuada sobre la població que viu a les cotes inferiors de la ciutat, mentre que els murs intermedis entre nivells estan protegits per una policia que dispara contra tot aquell que es vol posar fora de perill a l’altra banda del mur. L’única solució és dirigir-se als llocs més alts, com ara gratacels, i esperar que baixi el nivell de l’aigua, si és que baixa. Riuades mortals sobre una població treballadora desemparada mentre les elits mengen aliens a les tragèdies que esdevenen molt a prop seu. Ciència ficció sociològica escrita per l’autor entre el 2022 i el 2023 i publicada a l’agost del 2024.
Tot i que el relat està, aparentment, llastrat per l’evident maniqueisme, la realitat és que és versemblant reconèixer que hi hagi una cobdícia desproporcionada d’una minoria privilegiada i que algunes de les situacions tenen una semblança amb algunes situacions actuals. Tot i així, la intenció última de l’autor és optimista, ja que són els joves protagonistes els que tenen l’opció de realitzar accions essencials que estan a les seves mans, on preval la decisió de potenciar una xarxa de suport i de cures com a motor revolucionari, fugint de l’activisme iracund i violent.
El veterà autor té dos fills bessons a l’adolescència i sembla que el guió està més pensat en el que faria aquesta generació, adaptant les tendències narratives al segle XXI, en un context de canvi climàtic i, sense ser condescendent, amb uns personatges que aprenen al llarg de les pàgines, que comprenen l’entorn on es troben i que actuen d’acord amb el caràcter forjat a través de les seves experiències. L’ajuda als altres passarà per sobre de l’ànsia de venjança amb la què la protagonista començava el seu periple particular.
I això ho podem gaudir a través d’un ritme trepidant, amb un color fonamental en la creació d’ambients, amb un disseny de personatges suggeridor, també per als secundaris. Una distòpia amb reminiscències ecològiques esquitxada d’un bri d’esperança, sustentat sobre la importància del compromís envers els altres i que per aconseguir els nostres objectius cal recordar que el fi no justifica els mitjans. Paraula d´Efa.
Catalunya Plural, 2024 
