El cas que es dirimeix en un jutjat de Barcelona a partir de dimecres 15 de gener va començar fa dos anys i mig. L’editorial Akal va publicar el juny del 2022 el llibre Macarras ibéricos. Una historia de España a través de sus leyendas callejeras. Els editors van triar per a la coberta una fotografia feta pel fotoperiodista Paco Elvira l’any 1979 en la què apareix Juan José Moreno Cuenca, El Vaquilla, un cèlebre personatge del món de la delinqüència als anys setanta i vuitanta.
Paco Elvira és un dels grans fotògrafs que va captar la vida de la societat espanyola durant la Transició, fins als primers anys del segle XXI. Va morir en un accident de muntanya mentre feia fotos al massís del Garraf el 2013, als 64 anys. Pepe Baeza, historiador de la fotografia, recordava al seu bloc que Paco Elvira “sempre deia que per a ell ser fotògraf era una manera de viure. No concebia la seva vida sense imatges tamisades a través del seu objectiu”.
La fotografia de El Vaquilla, de Paco Elvira, és una obra icònica, que havia estat publicada prèviament a la revista Interviú i exposada al CCCB el 2009. Ja havia protagonitzat la coberta del llibre Fuera de la ley Asedios al fenómeno quinqui en la transición española (editorial Comares, 2015) i recentment el foto-llibre de l’editorial Ojos de Buey: El Vaquilla 14 d’agost 1979, Paco Elvira.
La filla de Paco Elvira i titular dels seus drets d’autor va reparar en la publicació de la fotografia i es va posar en contacte amb l’editorial Akal, per demanar explicacions pel fet de fer servir una fotografia del seu pare sense el seu consentiment, i per exigir-ne una reparació econòmica per la publicació de la mateixa.
L’editorial va intentar eludir el pagament dels drets d’autor argumentant que la fotografia que Paco Elvira va fer a José Moreno Cuenca no és una obra fotogràfica sinó una “mera fotografia” sense qualsevol “originalitat creativa” i fora de “qualsevol intervenció demostrable per part de el seu autor en la seva creació més enllà de la simple oportunitat de la instantània i de la qualitat tècnica de la mateixa” y que “la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) especifica que les meres fotografies passen al domini públic a partir de els 25 anys de la realització”.
Davant els arguments d’editorial Akal, l’hereva de l’arxiu, Andrea Elvira, i Clemente Bernad, fotògraf i amic de Paco Elvira, juntament amb la UPIFC (Sindicat de la Imatge) van iniciar el setembre del 2024 una campanya de recollida de signatures sota el lema “No són meres fotografies” per denunciar els fets i recaptar fons per a la demanda.
La campanya va aconseguir recollir més de 2.500 firmes i el suport per part dels fotògrafs i fotògrafes més representatius del país com ara Pilar Aymerich, Sandra Balsells, Samuel Aranda, Pere Monés, Gervasio Sánchez, Joan Fontcuberta, Manolo Laguillo, Consuelo Bautista, entre molts altres . A partir d’aquí es va posar en marxa el procés legal per demanar a l’editorial Akal.
El judici determinarà si la icònica fotografia de El Vaquilla es considera una obra artística o una “mera fotografia”, cosa que suposaria que qualsevol fotografia periodística o documental i fins i tot arxius complets podrien ser degradats i espoliats transcorreguts 25 anys de la seva creació. D’aquí la transcendència del cas.
Catalunya Plural, 2024 
