Amb el primer sold out a Barcelona i obrint amb un dels seus temes més icònics, ‘Opinió de merda’, així han començat Los Punsetes la seva nova gira. Aquest dissabte la sala Razzmatazz ha acollit la banda amb un concert que ha estat més que un espectacle: l’inici de gira per celebrar els vint anys de trajectòria, i que el grup madrileny ha decidit homenatjar amb un àlbum molt particular, ‘Que li donin pel cul als teus amics’ (Sonido Muchacho, 2024).
El disc, compost per 21 versions de les seves cançons reinterpretades per amics i artistes destacats del panorama espanyol, reuneix noms tan diversos com Fino Oyonarte, Surfin’ Bichos, Sidonie, Carolina Durante, shego, La Paloma, Menta, Aiko el grup, Triángulo de Amor Bizarro, Mujeres, Joe Crepúsculo, Alizzz, Los Planetas, Soleá Morente, Hidrogenesse, Verde Prato, Las Ligas Menores, Ghouljaboy, Marcelo Criminal i La Estrella de David.
“Nosaltres no hem fet absolutament res del disc. Això no és un àlbum de col·laboracions, sinó de versions”, explica Jorge García, guitarrista de Los Punsetes, en una entrevista per a Catalunya Plural. “Vam proposar a col·legues que escollissin un parell de temes i els versionessin com volguessin. El resultat són joies com ‘Tu puto grupo’ en versió flamenca, a la línia de el que han fet Los Planetas en els seus últims discs”, afegeix amb entusiasme.
Amb Ariadna Paniagua al micròfon, Chema González als plats, Manuel Sánchez a la guitarra i sempre des del costat esquerre a l’escenari, Luis Fernández al baix i Jorge completant el quintet, Los Punsetes són una banda que navega entre l’indie, el rock i la ressaca pop de la Movida Madrileña. Nascuts a Madrid el 2004, quan van debutar amb una primera maqueta de set temes que ja apuntava maneres: El secreto de tus coletas, Trabajar cansa, Formol, Yo amo al Punset, El bar del tanatorio, Detrás de la tapia i Juegos florales.
La seva posada en escena, tan característica com la seva música, segueix sent tan singular com ho ha estat durant les dues dècades de trajectòria: puntualitat, silenci entre cançons, la hieràtica presència d’Ariadna al micròfon, i un simple “adéu, gràcies i bona nit” per tancar l’espectacle, sense concessions als bisos. Així s’han plantat a Razzmatazz, on el públic, completament entregat, ha cantat cada lletra, s’ha llançat als pogos i ha cridat a ple pulmó les cançons més punkarras de la nit.
Entre Manu i Jorge, els dos guitarristes de la banda, s’encarreguen de compondre les cançons, cadascú per la seva banda. Després, porten les idees al local d’assaig, el garatge, on les ajusten i donen forma de manera conjunta amb la resta. Tot i que el procés creatiu ha romàs constant al llarg dels anys, la intenció i la prosa de les seves lletres han evolucionat amb el temps. “Quan eres més jove t’hi fixes més en les coses que et passen, en el teu entorn, en les relacions amoroses… Quan t’envelleixes escrius més sobre les coses que sents, penses, però ja sense tanta relació amb l’entorn més immediat. Suposo que al final t’avorreixes de mirar-te a tu mateix”, conclou Jorge.
“Viure de la música”
“Aquesta pel·lícula va dedicada als músics. A tots ens agrada la música, però les xifres ens indiquen que el 50% dels músics cobra menys de 1.000 euros mensuals. L’estatut de l’artista passa de legislatura en legislatura sense arribar a existir. Si ens agrada la música, seria esplèndid que ens interessés més l’esperança de vida dels músics”, ha declarat aquest mateix dissabte Pol Rodríguez, codirector juntament amb Isaki Lacuesta del film ‘Segundo Premio’, al recollir el premi a Millor Direcció a la Gala de Cinema Català, Els Gaudí.
Unes paraules que reflecteixen la realitat que els mateixos Punsetes han viscut al llarg de la seva carrera. Tots els seus integrants tenen altres ocupacions professionals més enllà de la música, una decisió que, segons Jorge, combina elecció i causalitat. Malgrat els alts costos que comporta una gira i ser un grup petit en una indústria exigent, han trobat un equilibri que els proporciona certa “comoditat”. “Estem acostumats a tenir la nostra vida, i això, d’alguna manera, ajuda a relativitzar les coses. Si tens un mal dia amb el grup, pots pensar en altres coses, encara que sigui una feina de merda (riu). A mi personalment m’agrada fer diverses coses a la meva vida”, reflexiona Jorge.
Pel que fa al debat sobre el cost elevat dels concerts i festivals, Jorge assenyala que la logística pot ser aclaparadora. “Per anar a Barcelona lloguem una furgoneta, paguem allotjament, que no és barat, mengem set persones dos dies, muntem a sala… Els gastos s’aboquen. És cert que els concerts grans són cars, però també la gent els omple. El tema és si els concerts han de ser tan grans… A veure, jo tampoc no ho entenc, és aquesta cosa de mare meva, hi ha concerts caríssims a Madrid i Barcelona i es van omplint a una velocitat que dius la gent d’on treu els diners… però està passant.”
Malgrat tot, Los Punsetes segueixen navegant amb certa independència, fent el que els agrada, amb un bon nombre de públic i esquivant la pressió d’adaptar-se constantment a un panorama cultural en perpetu canvi.
Abans de finalitzar l’entrevista, vam voler conèixer una mica més el costat més personal i espontani de Jorge, i per això, li vam proposar un senzill joc de preguntes curtes que va deixar algunes d’aquestes respostes:
Barcelona o Madrid?
● Madrid
Los Planetas o El Columpio Asesino?
● Los Planetas
Carmena o Almeida?
● Carmena
Vostre millor concert?
● Mmm… el de aquest dissabte? Ajajaja, no, no crec.
● El millor al que he anat? Girls Against Boys a la sala Moby Dick (Madrid).
On us agradaria tocar al món?
● (pensant). Tornar als Estats Units.
Amb qui t’agradaria col·laborar?
● David Bowie. Molt poc original, però es pot entendre.
Què penses del teu puto grup?
● Està guai!
Una referència viejuna i una actual?
● Viejuna: Brian Eno (respon ràpidament).
● Actual: Em costa, jo sóc més de mirar enrere.
Últim disc que t’has comprat?
● Els últims que em van regalar per Nadal van ser ‘Automatic For The People’ de R.E.M., un de Max Roach, i ‘Paris 1919’ de John Cale. I Joe Crepúsculo, bon amic i artista, em va regalar el seu disc.
Galeria de fotos: Los Punsetes concert Sala Razzmatazz | Sara Aminiyan
Catalunya Plural, 2024 
