El que és interessant del ‘cas TikTok’ no és que els Estats Units intervinguin en una empresa estrangera —ho fa constantment—, sinó les dues narratives que descriu el seu context. D’una banda, els nous millors amics tecnològics (Zuckerberg i Musk) que juguen ara a superherois de la llibertat d’expressió (però no del mercat-imperi). De l’altra, el fet que siguin ells mateixos els qui han manipulat l’opinió pública mundial de manera conscient i declarada, posant en risc poblacions senceres i fins i tot permetent l’exercici de la violència en contra de grups socials, com en els casos de Myanmar o Índia , mentre Zuckerberg ja no sent ni tan sols la necessitat de demanar perdó.
És l’economia, estúpid
Iannis Varoufakis descriu el fenomen actual com a tecnofeudalisme, una transformació (o mort) del capitalisme en què els gegants tecnològics ja no competeixen en mercats oberts, sinó que operen com a senyors feudals que monopolitzen territoris digitals i les rendes generades en ells. En aquest model, la lògica del lliure mercat desapareix: no es tracta de competir oferint el millor producte, sinó de controlar les infraestructures essencials sobre les quals opera la societat. Els usuaris es converteixen en súbdits digitals, mentre les seves dades i la seva atenció alimenten un sistema on les decisions les prenen algorismes dissenyats per maximitzar la rendibilitat d’uns quants.
TikTok, una plataforma aliena al cercle de Silicon Valley, desafia la seva hegemonia. El seu èxit no es deu només a la innovació, sinó a la capacitat per capitalitzar l’economia de l’atenció de manera més eficient que els seus competidors occidentals. El tancament de TikTok als EUA no sembla un acte de defensa nacional, sinó una jugada estratègica per protegir els interessos de les empreses nord-americanes que lideren el tecnofeudalisme i que s’asseuen a la taula de Mar-a-lago. La narrativa de l’espionatge xinès és funcional per encobrir una realitat més senzilla: TikTok és massa exitós per permetre que segueixi en mans d’un altre imperi. En un sistema dominat pel control de les infraestructures digitals, la mera existència d’un actor extern representa una amenaça intolerable.
L’aparent guerra contra TikTok no és més que un episodi en aquesta lluita per mantenir el monopoli sobre l’economia de dades, i sobre el sistema massiu de desinformació que ha permès Donald Trump entrar i tornar a la Casa Blanca, així com Elon Musk parlar a l’orella (cosa que Zuckerberg acaba de comprendre).
El que sembla una mesura de defensa contra una potència estrangera és, en realitat, un moviment per garantir que les rendes del núvol segueixin alimentant el sistema econòmic domèstic, el minotaure global, diu Varoufakis. És fonamental que les rendes es quedin a casa, perquè en realitat, TikTok no amenaça els usuaris, sinó els monopolis establerts.
La paradoxa del control estatal
Aquest cas deixa en evidència una altra veritat incòmoda per als mateixos homes blancs de Silicon Valley. Els estats encara tenen poder, encara que només l’exerceixin de tant en tant. Obligar una companyia estrangera a “nacionalitzar-se” -és a dir, a posar-se al servei d’un país- és una forma d’imperialisme domèstic global. I el que ara fa els Estats Units hauria de ser replicat per altres països (i no qüestionat per Mark i Elon).
Com valoraria el legislador dels Estats Units i la Cort Suprema les paraules de Zuckerberg quan va assenyalar que els estats europeus posaven traves als interessos de les empreses nord-americanes? Què dirien sobre les queixes de Musk davant les exigències del Brasil per tancar comptes que posaven en risc la democràcia del gegant sud-americà?
Els Estats Units obririen la porta que, pels mateixos motius (seguretat nacional, protecció de dades i manipulació o conducció de l’opinió pública), qualsevol Estat (o la mateixa UE) pogués tancar o “nacionalitzar” plataformes com Instagram o X. No és un assumpte de seguretat nacional per a Europa exigir la mateixa responsabilitat a les empreses tecnològiques dels Estats Units si les grans tecnològiques poden controlar l’opinió pública europea? Potser no és una amenaça a la seguretat nacional la desinformació promoguda per X i el seu propietari al Regne Unit i Alemanya?
El que és interessant, sens dubte, és que el paper de l’Estat continua sent rellevant en un moment en què semblava que no pintava res i en què, sorprenentment, la conjunció entre els milionaris i el poder deixava molt mal posicionat aquesta institució reguladora.
El menys important…
Una dada reveladora és allò que no es discuteix. Ningú no menciona l’impacte de TikTok en la salut mental dels adolescents com una raó per tancar-lo o controlar-lo. Casos com el de Molly Russell, la jove britànica que es va treure la vida després de consumir contingut nociu principalment a TikTok, no és considerat un problema de seguretat nacional, encara que exposa una crisi que hauria d’estar al centre del debat.
En aquest debat, en què empreses com Meta estan perseguides per centenars de denúncies, la carta d’acoblar-se al nou president i la supressió de tot control a la difusió de desinformació o a continguts perjudicials a les plataformes, remarca la declaració inequívoca d’intencions. Plegats a déu-Trump seran intocables.
Déu totpoderós
Hores abans de la possessió, Donald Trump va resoldre el problema. Va concedir (o va prometre fer-ho, burlant la llei, és clar) una pròrroga a TikTok amb l’aposta per “nacionalitzar” el 50% de la companyia per a la seva operació als Estats Units. Confirmat allò econòmic, només falta remarcar l’adhesió a la religió trumpista: “És una sort que el president Trump hagi assenyalat que treballarà amb nosaltres per reinstaurar TikTok una vegada que prengui la presidència”, indicava la xarxa social als seus usuaris als EUA .
Gràcies a Déu.
Catalunya Plural, 2024 
