De vegades, certs espais esdevenen molt més que el marc d’una lluita puntual; es converteixen en símbols de reivindicacions col·lectives. La Casa Orsola és un d’aquests casos. Situada a la cruïlla del carrer Consell de Cent amb el carrer Calàbria, aquest edifici s’ha convertit des del 2021 en l’epicentre d’una de les principals lluites llogateres a la ciutat. Tot començà quan el fons d’inversió Lioness el va adquirir sense efectuar-hi cap reforma, amb l’objectiu d’esperar la caducitat dels contractes de lloguer per transformar-los en contractes de temporada a preus que triplicaven els anteriors.
Josep Torrent, un dels veïns afectats, havia de ser el primer desallotjat. Resident des de fa 23 anys i pagant un lloguer de 700 euros, el seu desnonament estava previst per avui. No obstant això, la resistència veïnal ha impedit que aquest es dugués a terme.
Un matí de lluita col·lectiva
Des de primera hora del matí, més d’un centenar de persones s’havien concentrat davant l’edifici. Algunes, fins i tot, hi havien passat la nit. La Mireia, estudiant de 24, explicava: “Vam venir ahir, som aquí avui i ens hi quedarem el temps que faci falta”. Entre la jove multitud, que majoritàriament no superava la trentena, també hi havia persones com el Toni, un activista d’uns 60 anys implicat amb el Sindicat de Llogateres. “He estat en altres desnonaments i avui vinc a defensar la Casa Orsola”, afirmava amb convicció.
A mesura que s’aproximaven les 10:00 h, a trenta minuts de l’hora prevista per l’arribada de la comitiva judicial, l’ambient es tornava cada cop més tens i expectant. Els crits de “Casa Orsola, no estàs sola!” ressonaven amb força. La Marta Ill-Raga, portaveu del Sindicat de Llogateres, s’adreçava als concentrats amb un megàfon a la mà: “El Josep no està sol; el recolzem tots plegats des de fa tres anys. Som una comunitat que es cuida”.
Quan finalment la comitiva judicial ha fet acte de presència, ha sigut rebuda amb crits de “Vergonya, vergonya!” i “Gent sense casa i cases sense gent!”. La pressió veïnal, combinada amb l’elevada presència de mitjans de comunicació, ha tornat a ser determinant.
Poc després de dos quarts d’onze, les notícies esperades arribaven: el desnonament quedava suspès. Segons va explicar Enric Aragonès, també portaveu del Sindicat de Llogateres, la comitiva judicial havia decidit fer marxa enrere perquè “hi havia massa gent obstaculitzant i massa premsa mirant”. Aquest episodi deixa en evidència la postura de les autoritats judicials respecte al dret a l’habitatge: sembla que només la pressió social i mediàtica aconsegueix aturar un sistema que prioritza els interessos dels fons d’inversió per damunt de les necessitats dels veïns.
Una victòria temporal
Després de la suspensió, diversos representants del Sindicat de Llogateres ha pres de nou la paraula des del balcó de la Casa Orsola, destacant la importància de sindicar-se i recordant que “la solució és nostra, és del poble”. Però els discursos també han anat més enllà de l’estricta defensa del dret a l’habitatge, incidint en problemàtiques socials més globals: “Cal enfrontar la por, perquè quan no ho fem és la porta d’entrada al feixisme i a l’extrema dreta. No falten cases, sobren rendistes. No sobren persones, sobren rendistes. El problema de l’habitatge no és la immigració”. Aquestes paraules, rebudes amb una ovació retronant, sintetitzen l’essència d’aquesta lluita: solidaritat, resistència i dignitat col·lectiva.
La batalla per la Casa Orsola no ha acabat. Tot i aquesta victòria temporal, el desnonament del Josep continua programat. Però el que ha passat avui és un avís: l’organització comunitària pot marcar la diferència. La Casa Orsola ja no és només un edifici; és un símbol de com la unió veïnal pot plantar cara a la mercantilització de l’habitatge. El que hi passi en les setmanes vinents pot ser determinant per a moltes altres lluites similars arreu de la ciutat i del territori.
Catalunya Plural, 2024 
