El passat 29 de gener del 2025, durant l’acte inaugural de la 52a edició del Festival de la Bande Dessinée d’Angoulême (França), el ministre de Cultura del Govern d’Espanya, Ernest Urtasun, afirmava que «El còmic a Espanya viu un dels seus moments de més efervescència. Les nostres autores i autors tenen una gran projecció internacional i podran comprovar aquesta energia creativa al programa d’activitats del nostre país al festival». Aquesta afirmació feia referència al fet que Espanya és el País Focus aquest any, realitzant diverses activitats de divulgació, que inclou un ampli programa cultural, organitzat pel Ministeri de Cultura juntament amb Acció Cultural Espanyola (AC/E) i amb la col·laboració de la Sectorial del Còmic.
A més d’un gran estand que inclou l’exposició dedicada als autors premiats a les divuit edicions del Premi Nacional de Còmic que atorga el Ministeri de Cultura i comissariada per Ana Merino, els visitants del festival més important a Europa dedicat al còmic, amb més de 250.000 visitants i més de 6.000 professionals del sector, podran contemplar la mostra Espanya, talent en vinyetes. Una visió històrica del present i del futur del còmic espanyol, instal·lada a l’aire lliure a la Plaça de l’Ajuntament de la ciutat. S’han programat diferents activitats amb presència de diferents autors i experts. La presència espanyola a Angoulême se suma a les diferents iniciatives que des del Ministeri de Cultura es realitzen en suport al sector espanyol del còmic, com la celebració cada 17 de març del Dia del Còmic i del Tebeo; el grup de treball dedicat al còmic a la Taula del Llibre; o el desenvolupament d’una línia d’ajudes específiques per al sector. També se citen a Angoulême autors espanyols llorejats amb els prestigiosos Premis Eisner de la indústria del còmic… o gairebé tots.
Will Eisner Comics Industry Award és un dels premis més prestigiosos de la indústria del còmic atorgats als Estats Units des del 1988, amb una variada proposta de categories que permeten considerar les diferents especialitats del sector. Una d’aquestes categories és la de Best Digital Comic des del 2005, un reconeixement a les obres publicades originalment en digital, un format fonamental al segle XXI, tant per a la promoció de les obres com per a la venda i la distribució. El 2015, el còmic digital guanyador d’aquest guardó va ser The private Eye (2013-2015), amb guió de Brian K. Vaughan i dibuix i color dels barcelonins Marcos Martín i Muntsa Vicente, respectivament. El mateix equip creatiu va ser nominat de nou als premis el 2018 a la categoria de publicació digital, amb l’obra Barrier (2015-2017). Les dues obres es van publicar en castellà en paper gràcies a Ediciones Gigamesh, amb traducció de Juan Manuel Salmerón i Marcos Martín de Private Eye (2018), i d’Irene Vidal a Barrera (2019), que és com es va titular en aquesta versió.
Brian K. Vaughan és un reconegut guionista estatunidenc, amb nombroses nominacions als Premis Eisner i diversos guardons aconseguits a les obres i/o al seu treball com a escriptor, entre elles, a més de la citada, per les sèries Y: The Last Man (2002-2008) el 2008 amb dibuixos de Pia Guerra, Ex Machina (2004-2010) el 2005 amb dibuixos de Tony Harris, Saga (2012-) el 2013 i dibuixada per Fiona Staples, i Paper Girls (2015-2019) el 2008 i dibuix de Cliff Chiang, tots títols fonamentals al sector del còmic a nivell internacional en les dues últimes dècades.
Marcos Martín i Muntsa Vicente es van llicenciar en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, on es van conèixer. Vicente destaca en els darrers anys amb els seus treballs com a colorista a DC i Marvel, a més de col·laboracions en diferents mitjans de comunicació i editorials independents. Per part seva, Martín va treballar durant cinc anys per a l’editorial DC des del 1999 amb personatges emblemàtics com Batman, Robin o Batgirl, per passar després a l’editorial Marvel, on va aconseguir guanyar el 2012 un Premi Eisner amb el còmic Daredevil. La sonrisa del diablo (2011-2012), amb guió de Mark Waid. Abans, ja a Marvel, triomfava amb el mític còmic Doctor Extraño. El juramento (Doctor Strange: The Oath, 2006-2007), amb guió de Brian K. Vaughan, que és on van debutar com a parella creativa en una relació que ha durat gairebé dues dècades.
El 2013, Vaughan, Martin i Vicente revolucionen la indústria del còmic, realitzant un experiment comercial singular que segueix en marxa més d’una dècada després de forma gairebé miraculosa. Tots tres són els creadors de la plataforma digital Panel Syndicate, on publiquen en format digital els seus còmics amb l’oferta que els lectors poden pagar de forma voluntària l’import que considerin oportú, disponible en diversos formats i, en alguns casos, en diversos idiomes. L’aposta comercial consisteix a eliminar els intermediaris (sense impremtes, distribuïdors o llibreries, per exemple), i els guanys es reparteixen directament entre els autors que tenen els drets i el control absolut de l’obra, encara que requereix la confiança i l’honestedat del lector, que té l’opció de descarregar les obres de forma gratuïta, evidentment. La particularitat del model de negoci és que el client no finança el projecte, sinó que se’l descarrega i paga la quantitat que vulgui una vegada està acabat el número en qüestió.
El primer còmic digital que publiquen, l’esmentat i premiat Private Eye, és una història anticipativa en avançar-se a un dels problemes més importants amb què ha de bregar la societat actual: la privadesa de les dades personals, especialment provocat per la proliferació de l’ús de la tecnologia digital. L’argument esdevé en un futur proper, un temps després que tota la informació privada de tota mena de totes les persones connectades a internet quedés exposada públicament, incloent missatges, xats privats, fotos, vídeos i historial de cerques, independentment que pensessis que les havies esborrat o realitzat de forma privada, amb tot allò que implica per a la teva imatge personal o la possibilitat que aquesta informació pogués utilitzar-se en contra teva. El còmic ho denomina com a «explosió del núvol».
Els historials de cerca van ser demolidors: «Les persones ens mentim els uns als altres. Però quan estem sols, buscant el que realment volem a la vida… aquí és quan es veu com som de patètics», afirma un dels personatges en una de les vinyetes. La solució adoptada pels ciutadans és la de portar una màscara per preservar al màxim la seva privadesa i adoptar identitats falses contínuament, sobrenoms perquè no quedi rastre de la seva activitat digital, tenint en compte que una gran part de la població quedarà cancel·lada en posar al descobert les dades i el comportament digital. Aquesta és la base de l’argument visionari enmig d’un assassinat i un misteri a resoldre, en un context on la premsa té un poder preponderant. Una societat que ha substituït internet per la tele, literalment, com a mitjà de manipulació i entreteniment de les masses.
Sembla que l’experiment empresarial va ser tot un èxit, encara que no sapiguem amb certesa la xifra recaptada ni el grau d’honestedat dels lectors, però el reconeixement internacional de l’obra amb nominacions, premis i, més tard, publicacions en paper (una cosa molt meritòria tenint en compte la seva disponibilitat gratuïta alhora que es venia a les llibreries en format físic), van impulsar els tres autors a continuar treballant i, més tard, que s’incorporessin altres autors a la plataforma digital. La llibertat de no tenir un editor pressionant per dates de lliurament o supervisant la integritat del relat respecte de l’univers de superherois en qüestió va ser tot un alleujament per a l’equip creatiu, que va poder experimentar en la proposta artística, especialment en el treball següent: Barrera, una paraula que fa referència a les barreres que aixequem entre nosaltres de forma artificial.
La història té la curiositat que està publicada de forma bilingüe, en anglès i castellà (bé, amb argot d’Hondures, d’on és un dels dos protagonistes). La jove estatunidenca propietària del terreny per on volen entrar els emigrants als Estats Units, només parla anglès, de manera que tots dos viuran una aventura esforçant-se per entendre el que està dient l’altre, tot això en un context de fantasia que frega el que és experimental, amb una gran esplendor al dibuix i el color.
Aquesta llibertat creativa ha atret altres autors que han aprofitat al màxim aquesta oportunitat, amb l’única limitació de treballar sobre una pàgina apaïsada, pensada per ser llegida a la pantalla de l’ordinador o la televisió, per poder gaudir també dels detalls del dibuix. I Martín va aconseguir convèncer Ed Brubaker per embarcar-se en el seu següent projecte a continuació, sent Brubaker un dels grans guionistes de les últimes dècades, també, és clar, amb diversos Premis Eisner en el seu haver i nominacions i reconeixements internacionals.
Brubaker planteja una història protagonitzada per dos joves adolescents coneguts a la seva petita ciutat com a detectius juvenils: Friday, la jove que està a les seves primeres vacances nadalenques del seu primer curs a la universitat, i Lancelot, un jove superdotat obsessionat per les intrigues dels seus conciutadans. Les analepsis ens ajudaran a comprendre la relació entre tots dos mentre s’enfronten a un repte majúscul que posarà a prova la seva amistat, en tots els sentits, amb una pàtina de fantasia i acció que sorprendrà el lector.
L’obra s’ha publicat també en format paper a França, on cadascun dels tres toms en què es divideix ha estat seleccionat com una lectura essencial al Festival d’Angoulême. L’editorial Mai Més ho ha publicat en català en format paper i amb disseny de pàgina vertical Friday. Llibre 1: El primer dia de Nadal (2023), Friday. Llibre 2: En una freda nit d’hivern (2024) i Friday. Llibre 3: Ja torna a ser Nadal (2024), tots tres amb traducció al català d’Ernest Riera.
Les ajudes específiques per al sector del còmic impulsades pel Ministeri de Cultura d’Espanya en realitat no contemplen els casos en què els autors s’autoediten la seva pròpia obra, com si no es pogués considerar alguna cosa així com a part de la indústria. Tenint en compte que va ser el 25 d’abril del 2023 quan la Dirección General del Libro y Fomento de la Lectura del Ministerio de Cultura y Deportes va canviar el seu nom per Dirección General del Libro, del Cómic y de la Lectura, els haurem de donar una mica més de temps, ara que alguns polítics han descobert que hi ha una cosa que es diu còmic, amb el desig que no es converteixi en una arma llancívola quan canviïn les tornes. Els lectors, en aquest cas, podem escollir entre la versió digital i la versió en català en paper, o totes dues coses.
Catalunya Plural, 2024 
