El 2013, la nit del 28 al 29 de juny, la policia va irrompre brutalment en sis locals d’oci del Raval i l’Eixample, majoritàriament freqüentats per la comunitat LGTBI. Segons va recollir Jesús Rodríguez a La Directa, l’operació recordava la batuda de Stonewall de 1969. Els testimonis ja van denunciar llavors la desproporció de l’actuació, disfressada d’una simple inspecció rutinària. Poc més d’un any després, la Bata de Boatiné, un dels locals afectats i punt de trobada del moviment LGTBI més reivindicatiu, va haver de tancar.
Avancem fins al 17 de desembre de 2024, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Treballadores Sexuals. L’Ajuntament decideix actuar contra cinc treballadores sexuals al carrer Robadors, precisament on hi havia la Bata de Boatiné. No és casualitat. És una declaració d’intencions. Fa mesos que la presència policial s’ha intensificat en espais freqüentats per homes que tenen sexe amb homes, com les zones de cruising, i als voltants de locals d’oci gai.
Ara, sense efemèride que serveixi d’excusa, la història es repeteix. Mossos d’Esquadra fan una batuda a Montjuïc, imposant sancions i escorcollant persones sota el pretext de combatre el chemsex i el suposat augment de persones en situació de sensellarisme que hi pernocten. El chemsex és un fenomen complex, i l’experiència de diverses entitats a Barcelona ha demostrat que la millor manera d’abordar-lo és des de la salut pública i la reducció de danys, no des de la seguretat amb repressió policial i judicial. Criminalitzar-lo només reforça l’estigma i alimenta el relat de l’extrema dreta.
L’última operació policial ha estat el 25 de febrer, en un club de l’Eixample. Segons el comissionat Javier Rodríguez, l’actuació responia a queixes veïnals sobre “menudeig”. Però els fets parlen per si sols: 14 agents de la Guàrdia Urbana van escorcollar tothom davant dels ulls de qualsevol que passés pel carrer. L’operació es va allargar dues hores, amb una única detenció per tràfic de drogues i quatre infraccions administratives. Desplegar 14 policies per aquest resultat és, com a mínim, desproporcionat. Així ho denuncien diverses entitats, que alerten d’una ofensiva repressiva cada cop més descarada.
El patró és clar: batudes en espais LGTBI i zones freqüentades per col·lectius històricament vulnerabilitzats i estigmatitzats, criminalització de la pobresa i discursos cada cop més alineats amb la dreta més reaccionària. La pregunta és: a què respon això? es tracta del seu Pla Endreça? On ha quedat el PSC que al 2013 preguntava al govern municipal per la batuda del 28J de 2013 a Robadors i altres carrers de la ciutat?
La deriva punitivista d’aquest govern municipal és evident, per això, és important trobar-se, reunir-se i associar-se, així com participar d’entitats, moviments socials, organitzacions polítiques i/o sindicats. Davant un govern del PSC en que les polítiques LGTBI són pràcticament inexistents en l’acció de govern i amb una falta de lideratge clara en aquest sentit, ens trobem que les úniques propostes són vinculades en fer la festa privada del Pride més gran, més internacional i amb més dotació de recursos, mentre que a les entitats que fan abordatge amb presència a espais de cruising se les criminalitza de forma continuada i reiterada quan defensen drets com l’empadronament, l’alliberament sexual i de gènere o l’acompanyament i abordatge des de la salut pública i comunitària del fenòmen del Chemsex, entre d’altres.
Trobem-nos als carrers, les places, a les entitats, a les festes populars, als espais d’oci, a les zones de cruising, a les saunes, allà on sigui, però davant aquests fets, intervencions i manca de lideratge necessitem una comunitat ben organitzada i amb aliances transversals. Cal deixar ben clar que des de l’àrea de seguretat ens hi trobaran de cara, perquè no farem cap pas enrera. Així no!
Catalunya Plural, 2024 
