En una acció sense precedents en democràcia, l’administració Trump va executar la deportació de centenars de veneçolans, suposadament membres de la banda criminal Tren de Aragua, cap a El Salvador, ignorant una ordre judicial que exigia la suspensió immediata de la mesura. Per justificar aquesta maniobra, la Casa Blanca va recórrer a l’Alien Enemies Act de 1798, una llei creada per a temps de guerra i utilitzada només tres vegades a la història dels Estats Units, sempre en contextos de conflicte bèl·lic. La decisió de Trump no només desafia el poder judicial, sinó que estableix un precedent perillós en l’erosió de l’estat de dret.
La secretària de premsa de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, va declarar que els tribunals federals “no tenen jurisdicció” sobre les decisions del president en matèria de política exterior ni sobre la seva autoritat per expulsar “enemics estrangers”. En un to desafiant, Leavitt va afirmar que “un sol jutge en una sola ciutat no pot dirigir els moviments d’un portaavions ple de terroristes estrangers”. Més enllà de la retòrica incendiària, la realitat és que l’administració Trump va executar aquestes deportacions sense respectar el procediment legal establert, fet que ha provocat crítiques per part d’organitzacions de drets humans i sectors del poder judicial.
Malgrat l’ordre del jutge federal James E. Boasberg per aturar les deportacions i fer tornar els vols, l’administració Trump va continuar amb els trasllats, desafiant l’autoritat judicial. Paral·lelament, el president d’El Salvador, Nayib Bukele, va acceptar rebre els deportats i va publicar vídeos propagandístics a les xarxes socials mostrant els presoners emmanillats, rapats i empresonats.
Un pacte amb El Salvador que reforça l’autoritarisme
L’acord entre els Estats Units i El Salvador, lluny de ser una simple mesura de control migratori, és un clar senyal del desplaçament del trumpisme cap a un model de governança autoritària, on el president actua sense fre ni contrapès. Segons fonts oficials, els Estats Units han pagat 6 milions de dòlars al govern de Bukele perquè aculli els deportats a les seves presons de màxima seguretat. Aquest pacte recorda les externalitzacions de detencions i tortures utilitzades durant la denominada “guerra contra el terrorisme”, en què els Estats Units traslladaven presoners a tercers països per esquivar les restriccions legals del seu propi territori.
Però aquest pacte no és només un operatiu migratori, sinó una mostra de com el trumpisme ha abraçat un model autoritari en què el president actua sense restriccions legals. L’ús de presons d’El Salvador per allotjar els deportats sense cap mena de garantia judicial reforça una estratègia política que va més enllà de la lluita contra el crim organitzat: es tracta d’una ampliació dels poders presidencials al marge de la llei i de la supervisió institucional.
L’Alien Enemies Act: una eina de guerra utilitzada contra immigrants
L’ús de l’Alien Enemies Act és una de les decisions més alarmants de l’administració Trump en matèria migratòria. Aquesta llei, que històricament només s’ha invocat en temps de guerra, ha estat usada ara contra civils veneçolans sense que existeixi un conflicte armat entre els Estats Units i Veneçuela. El jutge Boasberg va deixar clar en la seva sentència que la mesura no tenia base legal i que suposava una violació flagrant del degut procés.
Tot i això, l’administració Trump va executar les deportacions sense donar explicacions detallades sobre l’operació. Els funcionaris de la Casa Blanca van al·legar que compartir informació “posaria en risc la seguretat nacional”. No obstant això, la seqüència d’esdeveniments suggereix que el govern va ignorar deliberadament la decisió judicial: l’ordre del jutge es va emetre abans de les 7 p.m. a Washington, mentre que els vídeos de Bukele mostraven l’arribada dels deportats a El Salvador ja entrada la nit. Com que El Salvador està dues hores per darrere de Washington, això indica que els vols podrien haver-se dut a terme després de la prohibició judicial.
El govern de Veneçuela va condemnar la deportació i va denunciar que l’ús de l’Alien Enemies Act “constitueix un crim de lesa humanitat”. En un comunicat, va comparar la mesura amb “els episodis més foscos de la història humana”, esmentant l’esclavitud i els camps de concentració nazis. A més, el govern de Nicolás Maduro va advertir que l’administració Trump està etiquetant com a terroristes menors de fins a catorze anys, només per la seva nacionalitat veneçolana.
Veneçuela, que durant anys s’ha negat a rebre deportacions des dels Estats Units, ha estat un obstacle per als plans de Trump. En resposta, la Casa Blanca ha buscat destins alternatius per als deportats, incloent-hi la base naval de Guantánamo. No obstant això, en les últimes setmanes, El Salvador s’ha convertit en el soci clau de Trump per accelerar aquestes expulsions.
Què significa això per al futur de la democràcia als Estats Units?
El problema va més enllà de la crisi migratòria. El que està en joc és l’equilibri de poders i la solidesa de la democràcia nord-americana. La deportació exprés, basada en una reinterpretació arbitrària d’una llei de fa més de dos-cents anys, demostra un menyspreu absolut per l’estat de dret. Si un president pot invocar una llei de guerra en temps de pau per deportar immigrants sense judici, què impedirà que faci el mateix amb altres col·lectius en el futur?
El cas de les deportacions massives de veneçolans és un avís clar: l’administració Trump està utilitzant el poder presidencial sense restriccions, ignorant les decisions judicials i externalitzant la detenció d’immigrants a governs autoritaris. Això no és només una qüestió de política migratòria, sinó un atac frontal a la democràcia nord-americana.
Catalunya Plural, 2024 
