Fa temps que estem presenciant la divisió que existeix a la política actual, que oscil·la de la irrealitat a la realitat. Especialment en l’àmbit polític occidental, veiem freqüentment com s’enfronten dues visions o enfocaments oposats. el sustento dels fets, ja sigui a causa de la desinformació, la manipulació mediàtica o la negació de problemes evidents. ancorats en la realitat i en la resolució de problemes tangibles.
Alguns exemples concrets els observem quan certs polítics o grups neguen l’existència del canvi climàtic malgrat el consens científic aclaparador. Per exemple, als Estats Units certs líders han minimitzat o rebutjat l’evidència de l’escalfament global, argumentant que és un “engany” o una exageració. Tot i això, molts governs i organitzacions estan implementant polítiques basades en la ciència, com l’Acord de París, per reduir emissions i promoure energies renovables. Un altre exemple es dóna quan determinats polítics prometen solucions econòmiques màgiques, com eliminar la pobresa de la nit al dia sense un pla viable, o proposen mesures fiscals insostenibles que ignoren les limitacions pressupostàries. Per sort, també en aquest cas hi ha economistes i polítics responsables que advoquen per reformes graduals i sostenibles, basades en dades i projeccions realistes. La veritat és que aquestes mesures no són populars a curt termini, de manera que hi ha una tendència que certs sectors de població emetin el seu vot a favor dels grups que ofereixen propostes que, encara que irrealistes agraden més a cert electorat.
Una de les situacions que acapara el debat polític i s’està fent omnipresent a les eleccions de pràcticament tots els països és el de l’emigració. Alguns polítics promouen discursos xenòfobs o alarmistes, afirmant que els migrants són una amenaça per a la seguretat o l’ocupació, sense dades que recolzin aquestes afirmacions. Tot i això, els estudis realitzats mostren que la migració pot tenir impactes positius en les economies, i molts països implementen polítiques d’integració i cooperació internacional per gestionar els fluxos migratoris de manera humana i efectiva que resulten positius per a les societats d’acollida. Es tracta d’un tema complex i multifacètic, que quan es gestiona adequadament pot aportar beneficis significatius tant per als països d’acollida com per als migrants.
La immigració pot generar beneficis econòmics als països d’acollida, ja que els migrants sovint ocupen llocs de treball que són difícils de cobrir amb la força laboral local, especialment en sectors com l’agricultura, la construcció, l’atenció mèdica i els serveis. Això ajuda a mantenir la productivitat i el creixement econòmic. A Alemanya, per exemple, fa moltes dècades que l’arribada de migrants ha ajudat a compensar l’envelliment de la població i l’escassetat de mà d’obra a sectors clau. No hem d’oblidar que, sovint, els migrants són emprenedors i contribueixen a la creació de noves empreses. Hi ha estudis que mostren que, als Estats Units, per exemple, els immigrants tenen més probabilitats de fundar startups que els nadius. Hem de recordar que empreses com Google ha estat cofundada per Sergey Brin, un immigrant rus i que el fundador de Tesla, Elon Musk, és un immigrant sud-africà. Estem davant d’exemples icònics de com els migrants han impulsat la innovació.
Un altre element clau és que els migrants paguen impostos tant directes com indirectes que ajuden a finançar la seguretat social i serveis públics com l’educació, la salut i les pensions. Els treballadors migrants joves contribueixen als sistemes de pensions, cosa que és crucial en països amb poblacions envellides. és el Japó, que té una de les poblacions més envellides del món, on les autoritats estan considerant la immigració com una solució per mantenir el sistema de pensions.
Finalment, la immigració també pot tenir un impacte positiu en la societat i la cultura, ja que comporten tradicions, idiomes, gastronomia i perspectives que enriqueixen la cultura local. Un exemple ben conegut és la influència que ha tingut i tenen la immigració llatina als Estats Units que ha transformat la música, el menjar i l’art, creant una cultura vibrant híbrida. Tot i això, cal dir que, encara que la immigració té molts beneficis, també presenta desafiaments i problemes que s’han de gestionar adequadament. És per això que és crucial que els migrants tinguin accés a programes d’integració, com ara classes d’idiomes, formació laboral i suport social, per facilitar-ne l’adaptació.
En alguns casos, l‟arribada massiva de migrants pot generar pressió sobre els serveis públics, com l‟habitatge, la salut il‟educació. La solució rau en la planificació adequada i poder assignar recursos que garanteixin els serveis en funció de la demanda. Sens dubte, hi ha països que han implementat polítiques d’immigració clarament beneficioses per a la societat d’acolliment. Espanya, Alemanya, Canadà i els Estats Units fins a l’arribada de Trump són referents que mostren que quan la immigració es gestiona de manera efectiva, pot ser una força positiva per a les societats. Aporta beneficis econòmics, demogràfics i culturals. Tot i això, també requereix polítiques ben dissenyades per abordar els desafiaments associats. La clau és trobar un equilibri entre l’acollida i la integració, basant-se en dades i evidència en lloc de discursos radicals, falsos i mal informats que només fan que les societats es dividisquen, perdin cohesió i facin que les solucions s’allunyin en el temps.
Catalunya Plural, 2024 
