La infàmia

La infàmia és el nom d’una exposició temporal que hi ha actualment al Museu Marítim de Barcelona. L’exposició explica la participació catalana en el molt lucratiu negoci del tràfic d’esclaus des d’Àfrica cap a les colònies americanes i en l’ús d’esclaus com a ma d’obra en els negocis que es van fer allà, especialment a Cuba i Puerto Rico. Efectivament, la recerca històrica ens ha anat revelant que algunes de les grans fortunes, que fins ara havíem atribuït a l’esperit emprenedor dels catalans que van fer les amèriques, resulta que es van forjar a través d’aquest negoci tan pervers i que alguns grans noms de la burgesia catalana, personatges il·lustres, van fer la seva fortuna a través d’aquesta pràctica infame. Als nostres ulls d’avui, el títol no pot ser més escaient. Tanmateix, a les persones que ho feien els devia semblar ben normal: «és el que es fa», «ho fa tothom», «el sistema és així», «si no ho fem nosaltres ho faran altres i se’n lucraran ells», «el negoci és el negoci»…

Hannah Arendt ho va explicar molt bé, a propòsit dels horrors comesos pel règim nazi a Alemanya, amb la seva teoria de la «banalitat del mal». Persones normals, simplement per falta de reflexió crítica, seguint el corrent del sistema en el que estan immerses, fan possibles autèntiques atrocitats. Més tard, la història, ja des de fora del corrent que els va arrossegar, amb perspectiva, ho jutjarà molt durament.

Deixem ara la història i fiquem-nos ara en el nostre avui i aquí. Europa ha anunciat una despesa addicional en defensa de 800.000 milions. El proper dia 7 de maig, el president Pedro Sánchez explicarà al Congreso el seu pla per arribar al 2% del PIB en despesa militar, però ja ha anunciat una inversió d’uns 10.000 milions d’euros, que en gran part aniran a la indústria de defensa espanyola. Davant d’aquestes sucoses quantitats s’han aixecat moltes orelles, molts ulls s’han il·luminat amb el símbol de l’euro, molts voltors han començat a girar, preparant-se per atrapar una bona part d’aquest pastís. Les forces vives catalanes ja estan dient que què ens tocarà a nosaltres, Junts ha condicionat el seu suport a que una bona part d’aquesta inversió es faci a Catalunya, Prensa Ibérica i El Periódico ja han convocat un Foro para la Paz y la Seguridad en Europa, que, cito textualment de El Periódico, serà «…una jornada destinada a avaluar les oportunitats que pot generar per a Catalunya el pla de rearmament que acaba de llançar la Unió Europea… Amb el patrocini de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i el grup Indra, el Foro analitzarà el potencial que té el teixit productiu de Catalunya per posicionar-se en aquest nou context europeu i convertir el sector de la seguretat en un nou motor de l’economia catalana.» Negoci a la vista! És igual quin sigui l’objectiu d’aquestes inversions. Cap esperit crític. És igual que les armes es fabriquin per matar i destruir, com veiem a Ucraïna i a Gaza. Cada bala fabricada va dirigida a una persona. Cada xip dissenyat per a un míssil o un dron va destinat a l’assassinat selectiu o col·lectiu. Però això no ho mirem. És igual que el negoci es faci a costa de la vida de milers de persones com nosaltres. Com era igual enriquir-se amb els esclaus o col·laborar amb el sistema nazi. El sistema és així, si no ens n’aprofitem nosaltres se n’aprofitaran uns altres… Una música que ja coneixem. L’important és que el país es desenvolupi, que hi hagi feina i diners. En això estan d’acord patronals i sindicats.

La banalitat del mal.

Què en dirà la història crítica, d’aquí uns anys? Les banderoles penjades a uns fanal de Barcelona, que anunciaven una exposició, me n’han donat el nom: LA INFÀMIA!