La periodista filipina premi Nobel de la Pau 2021 ja ha advertit als seus col·legues nord-americans: “lluiteu ara que encara teniu força perquè després serà massa tard”. Maria Ressa està alarmada pel ràpid desmantellament del sistema constitucional dels Estats Units que ha endegat l’administració del president Trump. A Ressa li recorda el que va passar a Filipines amb el president Duterte que en sis mesos es va carregar la democràcia.(1)
Des que va arribar a la presidència dels Estats Units, el govern Trump dispara en totes direccions per imposar el seu sistema autoritari. Sap, però, que per tenir èxit és indispensable silenciar la premsa i per això el president fa anys que es dedica a fer que la gent hi deixi de creure i perdi la fe en el periodisme.
Els atacs de Trump als mitjans d’informació es van iniciar en el seu primer mandat i han continuat després. L’ara president va començar per desacreditar la premsa amb falses acusacions i insults, incitant fins i tot a actuar contra la professió. La por a la venjança de Trump és tan gran que a la darrera campanya electoral ni els prestigiosos mitjans The Washington Post i Los Angeles Times es van atrevir a donar suport a cap candidat, com era habitual.
Des de la seva segona arribada al poder, els atacs a la premsa s’han multiplicat. Ara, el president no només va en contra dels mitjans que denuncien el seu abús de poder sinó contra la mateixa llibertat d’expressió i d’informació. A més, Trump ha iniciat també la guerra contra el sistema judicial, contra jutges i advocats que defensen causes a les que ell s’oposa, com les de la llibertat d’expressió.
Com sempre fa per lluitar contra els que considera els seus enemics, Trump utilitza els diners com a arma principal. Té en el punt de mira tots els mitjans d’informació, però ha començat amb els principals. Per exemple, les tres poderoses cadenes de televisió que donen servei a tot el país a través de multitud d’emissores locals: ABC,CBS I NBC.
A la primera envestida ABC es va rendir. El mes de desembre passat, la cadena propietat de Walt Disney Company va arribar a un acord amb Donald Trump que l’havia demandada per 15 milions de dollars per difamació. ABC va preferir pagar aquesta quantitat en favor del president electe, més un milió de dollars als seus advocats, i demanar disculpes públicament, que embarcar-se en un judici contra el venjatiu, mentider i manipulador president.
Tots els experts eren de l’opinió que ABC hauria guanyat fàcilment el cas. Trump acusava de mentir a un periodista de la cadena que va dir que un jurat havia considerat culpable l‘avui president de violar E. Jean Carroll, cosa que substancialment era veritat.
Aquest acte de servilisme no li ha servit a l’ABC per guanyar-se el favor del president, perquè aquest continua atacant públicament la cadena i els seus periodistes, acusant-los de deshonestos, de manipular les notícies, de falsedats i, en definitiva, de no tractar-lo com ell voldria.
Els mitjans servils no se’n surten amb Donald Trump, però tampoc els que no es rendeixen. Una de les principals agencies de noticies del món, l’Associated Press, AP, va decidir mantenir el nom de Golf de Mèxic enlloc de canviar-lo per Golf d’Amèrica, tal com havia decidit Trump en arribar a la presidència. Des de llavors, els periodistes d’AP no poden entrar al Despatx Oval on treballa el president, ni acompanyar-lo en l’avió presidencial. Davant l’oposició d’un jutge a la mesura, el president ha fet fora totes les agencies.
En aquests moments, és la cadena de televisió CBS qui es juga els diners i el prestigi. Trump ha demandat per 10 mil milions de dollars a un dels programes d’entrevistes i reportatges d’investigació més antics, estimats i influents de la televisió nord-americana, Sixty Minutes. Segons la demanda de Trump, durant la recent campanya electoral, el programa de la CBS va emetre una entrevista amb la candidata demòcrata Kamala Harris i la va editar de manera que l’afavoria.
CBS ha donat a conèixer l’entrevista completa i ha demostrat que no hi va haver mala pràctica en la seva actuació, sinó un treball professional habitual. Trump, però, ha demanat a la Federal Communications Comissions, FCC, l’agència estatal que gestiona el bon funcionament de les telecomunicacions, que tregui a la CBS la llicència per emetre. Al president li és igual que la llibertat d’informació que garanteix la Primera Esmena a la Constitució dels Estats Units protegeixi la premsa contra aquestes demandes.
La cosa es complica molt per la llibertat i la independència informatives de la CBS, perquè en aquests moments l’empresa propietària de la cadena, Paramount Global, intenta fusionar-se amb Skydance, una operació que li podria reportar uns beneficis de vuit mil milions de dollars. Justament és la FCC, presidida per un home de Trump, la que ha de donar el vist i plau al negoci.
Els periodistes de la CBS i especialment del programa Sixty Minutes demanen a l’empresa que no es rendeixi, però ja han començat a notar les pressions. Una de les persones amb més poder a la companyia vigila de prop les notícies que tracten sobre Trump i el seu govern.
La situació és tan greu que el màxim responsable de Sixty Minutes ha deixat el programa perquè diu que no pot treballar amb la mateixa llibertat i independència amb què ho feia. Lluitarà Paramount Global pel dret a la informació com anys enrere ho va fer la CBS quan no pertanyia a una empresa multimèdia i multinegoci?
La debilitat actual dels mitjans d’informació és conseqüència del liberalisme econòmic i la desregulació que als anys vuitanta van imposar els governs del president Ronald Reagan. Totes les normes que hi havia per preservar una informació rigorosa, honesta amb representació de tots els punts de vista al sector audiovisual van ser desmantellades per sempre.
Amb Ronald Reagan es va permetre la creació de grans empreses que tenien mitjans de comunicació audiovisuals i escrits, però també altres negocis com automòbils, electrodomèstics, armes, productes d’entreteniment i ara plataformes a la xarxa. Les notícies han passat a ser un producte de consum més que cal vendre i el seu valor ja no depèn del dret a la informació de la ciutadania, sinó dels interessos econòmics globals de la companyia.
Al cap dels anys s’ha demostrat el que ja pronosticaven alguns professors a les universitats americanes dels anys 80. Ja preveien que la desregulació de Reagan, que permetia la creació d’empreses de comunicació multimèdia i multinegoci, seria a la llarga una gran amenaça per a la llibertat d’expressió i d’informació de la ciutadania.
Avui també estan en perill les ràdios i televisions públiques dels Estats Units agrupades a la National Public Radio (NPR) i al Public Broadcasting System (PBS). Aquests mitjans independents que fan programes de gran qualitat són considerats per l’Administració Trump “mitjans de propaganda progressista, que produeixen escombraries que fan passar com a notícies” i són “intolerants amb els punts de vista que no son d’esquerres”(2).
PBS i NPR que es financen amb bona mesura amb aportacions dels oients i de patrocinis empresarials, també reben diners de l’Estat. S’espera que aviat Trump enviï al Congrés una petició perquè deixi de subvencionar-les i ja ha ordenat una investigació. Les seves direccions temen que els treguin les llicències per operar.
La premsa progressista, que en general és crítica amb Trump, també se sent en perill. Té por que el president utilitzi la política fiscal per esborrar-la del mapa. Ara gaudeixen d’una exempció d’impostos com a entitats culturals sense ànim de lucre que els és molt favorable per poder funcionar.
Una premsa lliure i independent és un baluard contra l’autoritarisme i un dels pilars de qualsevol democràcia. Trump i el seu entorn ho saben i per això s’afanyen a destruir el que queda d’uns mitjans de comunicació que obliguen el poder a donar comptes dels seus actes.
No sabem quant resistirà la premsa els atacs de Trump. El què és segur és que en bona part dependrà del què els periodistes i la ciutadania estiguin disposats a lluitar per defensar el dret i la llibertat d’informació i, en definitiva, la democràcia. De moment, alguna gent ja s’està desencantant de les polítiques del president i el seu suport popular no para de baixar.
- Maria Ressa al programa de la PBS News Hour. 4 de març 2025. https://www.youtube.com/watch?v=dEzbRK8pva4
- David Folkenflik, Scott Neuman. “Trump plans order to cut funding for NPR and PBS”. Updated April 15,2025. https://www.npr.org/2025/04/15/nx-s1-5352827/npr-pbs-public-media-trump-rescission-funding
Catalunya Plural, 2024 
