La biografia Robert Francis Prevost, de 69 anys, simbolitza el caràcter universal de l’Església que lidera a partir del dia 8 de maig. És estatunidenc amb arrels llatines perquè el seu pare era d’origen francès i la seva mare de descendència espanyola, i ha viscut quaranta anys en el Perú, on ha estat bisbe.
Només ha necessitat quatre votacions per aconseguir ser elegit. Els vaticanistes argumenten que el seu caràcter humil i discret feia que no despertés el rebuig de cap dels sectors de l’Església. Els cardenals afins al Papa Francesc poden haver valorat, també, el fet que va ser nomenat l’any 2023 responsable del potent dicasteri pels bisbes, un càrrec que l’ha portat a tenir contactes en tots els continents. Per tant, era una figura coneguda per cardenals de tot el món.
El Papa Lleó XIV té molta experiència tant pastoral com de govern, ja que ha estat superior dels agustins, l’ordre a què pertany, i coneix la Cúria. Els analistes diuen que Prevost ha trencat la norma no escrita d’evitar anomenar papa els cardenals nord-americans per procedir del país més poderós del món. Ara pot ser una veu alternativa al discurs reaccionari de Donald Trump, amb el valor afegit de procedir del mateix país.
El nou Papa podria erigir-se en un referent moral davant del president Donald Trump, les estratègies del qual coneix a la perfecció. I que ha criticat, especialment l’expulsió massiva d’immigrants. Des del moment en què va sonar com a papable es va desencadenar una campanya contra ell per part dels sectors més reaccionaris.
Prevost va passar quasi vint anys al Perú, on va dirigir seminaris i va treballar a barris marginats de Trujillo. Després va ser bisbe de Chiclayo. Aquesta experiència el pot ajudar a contribuir al diàleg Nord-Sud. El seu coneixement de realitats com la migració o la pobresa el fan especialment sensible al legat del Papa Francesc.
El seu pas per la Cúria General Agustina (2001-2013), on va dirigir una ordre global amb presència a 50 països, li atorga, opinen els experts, “habilitat per navegar entre tradició i reforma”. Aquest equilibri és crucial per mantenir unida una Església fracturada entre “rigoristes” i “pastorals”.
Com a bisbe de Chiclayo (2015-2023), va mantenir un estret contacte amb les comunitats rurals i va liderar programes contra la desnutrició infantil.
Les hores prèvies
A Roma, el magnetisme del conclave va atraure per igual catòlics i no creients
Catalunya Plural, 2024 
