La proposta de la Renda Bàsica dona resposta a una bona part dels problemes que tenen les nostres societats. Persones que treballen realitats com ara la intel·ligència artificial i els llocs de treball que poden perdre’s; el deteriorament creixent de la salut mental entre proporcions cada cop més grans de la població; la insatisfacció de molts treballadors i treballadores amb els seus llocs de treball; la permanent i elevada proporció de pobresa; la subordinació a les arbitrarietats laborals de moltes empreses, i la ineficàcia, provada de sobres, dels subsidis condicionats com la Renda Garantida de Ciutadania, entre d’altres. Aquestes persones, dèiem, han defensat que la Renda Bàsica podria fer front a aquestes realitats.
Malauradament, la repetició dels errors sembla una constant en determinats partits i administradors públics, que aposten constantment pel que ja sabem que no funciona o, més modestament, per la qual cosa no funciona com els seus defensors afirmen que hauria de funcionar. El cas del Partit dels Socialistes de Catalunya n’és un immillorable exemple.
Fa quatre anys, el 24-5-2021, Pere Aragonès d’ERC va ser investit president de la Generalitat de Catalunya. Això va ser possible, entre altres coses, per l’acord d’investidura entre el seu partit i la CUP. En aquest acord s’incloïa, a iniciativa de la CUP, la creació d’un Pla Pilot per a la instauració d’una Renda Bàsica (RB) a Catalunya. Tot i que després es va canviar el seu disseny després d’analitzar-lo amb el Consell Assessor de l’Oficina del Pla pilot i d’altres experts i expertes, l’acord exposava, pel que a a la renda bàsica:
Implementació d’un pla pilot en determinades franges d’edat.
a. Fase 1. Any 2021. Estudi de les millors opcions de polítiques de rendes socials per a l’erradicació de la pobresa, incloent-hi el disseny d’un pla pilot per implementar la RBU en alguna o algunes franges d’edat i inici de les adaptacions necessàries per dur-lo a terme (legislatives, si cal, i pressupostàries).
b. Fase 2. Any 2022. Implementació de les millores i transformacions acordades en polítiques de rendes socials i del pla pilot d’una renda bàsica universal per a franges d’edat més vulnerables.
c. Fase 3. Any 2023. Avaluació dels impactes i del funcionament, i formulació de propostes per tal d’ampliar-la, si escau.
Arran de les darreres eleccions catalanes celebrades el 12 de maig de 2024, finalment el 8 d’agost de 2024 va ser elegit nou president de la Generalitat de Catalunya el candidat del PSC, Salvador Illa. Ho va ser gràcies a l’acord d’investidura assolit amb ERC. En aquest acord s’hi incloïa el manteniment del Pla Pilot per a la instauració d’una RB a Catalunya. El text de l’acord deia:
“L’Oficina del Pla Pilot de la RBU continuarà la seva tasca de difusió de la Renda Bàsica Universal, i el Govern actualitzarà el pla pilot dissenyat i avaluat per Ivàlua, que ha comptat, a més, amb l’assessorament del Consell Assessor per al disseny i l’organització del pla pilot per implementar la RBU, amb la finalitat d’adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic del moment en què es dugui a terme la seva implementació durant la propera legislatura.”
ERC ho va posar com a condició, entre d’altres, de l’acord d’investidura, i el PSC no hi va oposar gaire resistència. Era evident per a qualsevol persona coneixedora de la relació d’aquest partit amb la RB que el PSC havia acceptat el suposat seguiment de l’Oficina del Pla Pilot com un mal menor, davant l’objectiu realment important per a ells: assegurar la presidència de la Generalitat. Si París bé val una missa, com no havia de valer signar un acord per presidir la Generalitat catalana que inclogués un suport a la RB? Tothom sabia que el PSC era clarament hostil a la proposta, però ja hi hauria temps per desvirtuar-la. Hostil a la proposta? Si ens atenim als fets, molt. Durant la mateixa legislatura de Pere Aragonès, en què es va crear l’Oficina del Pla Pilot, el PSC va fer tot el possible no només per dificultar, sinó per enterrar qualsevol projecte de RB. Recordem que al ple del Parlament de Catalunya per a l’aprovació de la Llei d’acompanyament dels pressupostos del 2023, del 10-3-2023, quan el PSC era a l’oposició, es va votar per majoria que la dotació pressupostària del Pla Pilot de la RB fos retirada. Ho va aconseguir amb el suport de tota la dreta i extrema dreta del Parlament: Junts, PP, Ciutadans i Vox. A l’altre costat, les esquerres d’ERC, CUP i ECP van defensar la seva continuïtat.
Al seu programa electoral de les eleccions al Parlament del 12-5-2024, el PSC exposava clarament: “Tancament de l’Oficina del Pla Pilot per implementar una Renda Bàsica.” Que setmanes després aquest partit signés un acord que inclogués la continuïtat d’aquesta Oficina, com a mínim feia sospitar de la seva sinceritat en la qüestió. Allò de “París i la missa” a petita escala, dit amb la màxima generositat. Algunes persones partidàries de la RB, que havien seguit al detall tot el procés, lògicament desconfiaven de les intencions del PSC. Però no hi ha millor prova que els fets. Les intencions són difícils d’analitzar perquè sempre es pot argumentar que “han canviat”, però els fets són evidents per a qui vulgui analitzar-los.
Fets? Fins al moment (potser demà tot canvia radicalment, i caldrà reconèixer-ho amb alegria si passa), l’Oficina es manté en la més absoluta passivitat pública imaginable (potser hi ha alguna activitat interna, que estigui desenvolupant projectes prometedors i transformadors que aviat es presentaran i ens faran rectificar, cosa que faríem encantats, per cert). Cal recordar que una de les primeres decisions de la nova administració sobre l’Oficina va ser destituir-ne el director i acomiadar-ne l’equip tècnic. El nou director va ser nomenat immediatament el setembre de 2024, l’equip tècnic, avui dia, encara no s’ha cobert del tot.
En el Pla d’acció departamental del Departament de Drets Socials i Inclusió, publicat recentment, es diu:
“4.7. Actualització del pla pilot dissenyat i avaluat per Ivàlua que ha comptat, a més, amb l’assessorament del Consell Assessor per al disseny i l’organització del pla pilot per implementar la renda bàsica universal (RBU) per adaptar-lo al context social, econòmic i jurídic del moment en què es dugui a terme aquesta implementació durant la propera legislatura.
– Manteniment de l’Oficina del Pla Pilot de l’RBU.
– Continuïtat de la seva tasca de difusió de l’RBU
Arribats a aquest punt, ens agradaria exposar algunes consideracions sobre les perspectives relacionades amb el Pla Pilot:
- El Pla Pilot que va ser dissenyat per l’anterior equip estava a punt per ser implementat, un cop es va presentar el disseny i la metodologia a finals de març del 2023, un any després de constituir-se l’Oficina amb el seu equip tècnic. Una metodologia innovadora que no s’havia fet enlloc i que combinava un doble disseny de selecció aleatòria de 2500 persones de tot Catalunya i la selecció de dos municipis sencers, amb 2500 participants més. Del nou Pla Pilot, si és que existeix, no se’n sap res. El Consell Assessor, que es va reunir quatre vegades en el primer any en l’anterior legislatura, no ha estat reunit ni una sola vegada per la “nova” Oficina en aquesta etapa. Tampoc ha estat convocat encara el Comitè Científic Internacional, l’òrgan acadèmic que vetlla per assegurar els màxims estàndards científics del disseny i l’avaluació del Pla Pilot
- El Pla dissenyat, i la posada en marxa del qual fou impedida per tota la dreta i extrema dreta (Junts, Vox, PP i Ciutadans) que va donar suport al PSC perquè se suprimís, es va completar en un any.
- El disseny d’aquell Pla Pilot va rebre valoracions excel·lents, tant d’acadèmics especialitzats, com de responsables d’Ivàlua. Per exemple, la Directora Executiva d’Ivàlua va escriure:
“El pla pilot de la renda bàsica universal (…) és un exemple a seguir de com dissenyar polítiques públiques amb rigor i avaluables.”
Un altre exemple: el President de la Basic Income Earth Network i membre del Comitè Científic del Pla Pilot va escriure:
“Si es cancel·lés el pla pilot de renda bàsica a Catalunya, no seria una oportunitat perduda per al poble de Catalunya? Si la prova pilot segueix, tal com s’ha planejat, i se’n deriva un estudi, ¿no enriquiria el debat públic al respecte?”
4. Al marge de les opinions favorables o contràries a la RB, el Pla Pilot dissenyat tenia unes característiques originals i innovadores, respecte a d’altres realitzats en diverses parts del món, com van reconèixer experts internacionals com Evelyn Forget i Guy Standing, membres del Comitè Científic de l’Oficina del Pla Pilot. Unes característiques que, per a qui vulgui, es poden consultar.
5. El Pla Pilot va rebre el suport de diversos col·lectius del teixit social català. Així, al maig de 2023, un gran manifest va aplegar des de partits polítics com la CUP o EUiA, fins a entitats del món cultural i social com Greenpeace, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC), Crida LGTBI, la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, ECAS, o el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC).
A més, al març, més de 1000 personalitats de la cultura, la societat civil i l’esport també es van manifestar en contra de la suspensió del pla. Entre els signants, entre d’altres, hi havia Lluís Homar, Ariadna Gil, Francesc Orella, Vicky Peña, Clara Peya, Paula Grande i l’Oleguer Presas.
També cal recordar el suport que ha tingut la proposta a les darreres enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya: un 65% dels enquestats es mostraven a favor d’aquesta proposta i de fer un pla pilot.
6. No dubtem que el PSC té tot el dret a ser contrari a la RB i apostar per subsidis condicionats com l’IMV o la RGC que reiteradament han mostrat les seves insuficiències i mancances. Tampoc dubtem que consideri que un èxit del Pla Pilot podria posar en evidència certes limitacions dels subsidis condicionats. Però un acord com el signat amb ERC per obtenir la presidència de la Generalitat s’hauria de complir, i més quan el PSC acostuma a declarar que “signa els acords per complir-los”. I com han dit molts acadèmics i activistes, encara que no s’estigui a favor de la RB, un Pla Pilot pot servir per il·lustrar aspectes d’interès social innegable.
7. Un dels acords entre ERC i PSC era continuar difonent la Renda Bàsica. Fins ara ni s’ha celebrat cap jornada de debat, ni cap acte de difusió. I a més, el març de 2025 es va eliminar el compte de X (Twitter) de l’Oficina, que servia, entre d’altres coses, per fer difusió de la proposta.
8. Ens semblaria un greu error que, per mantenir l’aparença que “s’ha complert el signat”, la nova administració proposés un nou Pla Pilot amb objectius molt allunyats de l’estudi pròpiament dit de la RB.
9. Esperem que quan es fa referència en el Pla d’acció departamental de Drets Socials a la “propera legislatura” no sigui un joc de paraules, ni una altra presa de pèl i ens estiguin emplaçant a una possible legislatura 2028-2031.
Per concloure: com a persones interessades en el debat públic i en el coneixement de la proposta de la Renda Bàsica entre la ciutadania, demanem que es dugui a terme aquest Pla Pilot de Renda Bàsica, tal com es va comprometre el govern, per experimentar i avaluar una política social realment important i transformadora i que pugui aportar informació rellevant, per donar resposta a moltes de les problemàtiques socials d’aquest país.
Aquest és un article signat conjuntament per les següents persones:
- Sergi Raventós, doctor en Sociologia, excap de l’Oficina del pla pilot per implementar la renda bàsica universal
- Núria Cuenca, exsecretària general del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.
- Eulàlia Reguant, exdiputada al Parlament de Catalunya per la CUP.
- Daniel Raventós, professor titular de la UB i president de la Xarxa Renda Bàsica i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot de renda bàsica.
- Xavier Godàs, sociòleg, consultor i exDirector general d’Acció cívica i Comunitària. Exmembre del Consell assessor de l’Oficina del pla pilot.
- Alba Camps, Sociòloga i exdiputada d’ERC.
- Lluís Torrens, Economista i membre de la Xarxa Renda Bàsica, exsecretari de Drets socials i exmembre del Consell assessor de l’Oficina del pla pilot.
- Carme Porta, periodista, activista i membre de la Xarxa Renda bàsica i del Consell assessor de l’Oficina del pla pilot.
- Jordi Arcarons, Catedràtic d’Economia de la UB i membre de la Xarxa Renda Bàsica i del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
- Judit Font, professora associada a la UdG i tècnica de Drets Socials a l’ajuntament de Girona i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
- Joan Benach, catedràtic de Sociologia i recercador de salut pública de la UPF, i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
- Montse Tafalla, presidenta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
- Bru Laín, professor de Sociologia de la UB i president del Comitè científic del pla pilot de la renda bàsica.
- Alex Boso, investigador doctor en el CIEMAT (UAB) i secretari del Comitè científic del pla pilot de renda bàsica.
- Montserrat Moliner, artista i gestora de projectes culturals i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
- David Jiménez, filòleg, comunicador i activista LGTBI i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
- Hernán Sampietro, psicòleg social i coordinador de Drets a l’associació Activament i membre del Consell assessor de l’oficina del pla pilot.
Catalunya Plural, 2024 
