Del 30 de juny al 3 de juliol Sevilla acull la Quarta Conferència sobre Finançament per al Desenvolupament de Nacions Unides. Aquestes conferències van començar el 2002, i en la segona, el 2008, es va acordar incorporar la perspectiva de gènere a totes les polítiques de finançament. La cooperació catalana ha estat valenta en aquest sentit, i les organitzacions de justícia global, que portem 30 anys treballant-hi, som ara referents a Europa en incorporar la mirada feminista a la nostra feina. El panorama, però, és molt preocupant: l’escalada militar va de la mà d’una agenda antidrets de les dones i del col·lectiu LGTBQ+, i de les retallades de fons per a la cooperació internacional, mentre augmenta la desigualtat global.
Ens trobem en un moment de retrocessos innegables i de deshumanització de les relacions internacionals. Hem normalitzat un genocidi a l’altra ribera de la mediterrània i una creixent militarització fruit de les tensions en les lluites per l’hegemonia global. Cada cop són més els Estats que s’allunyen de la fita del 0,7% del Producte Nacional Brut (PNB) per contribuir a la justícia global, i els Estats Units hi han renunciat de manera estrepitosament brusca en tancar la seva agència nacional de cooperació, la USAID, decisió que suposarà milions de morts, i que ha animat a altres governs a seguir el seu exemple, o a desviar aquests fons per a despeses militars, com ha fet Holanda i el Regne Unit.
Paral·lelament, els avenços en l’agenda pels drets de les dones i persones LGBTIQA+ corren perill de ser esborrats. Aquest 2025 es compleixen 30 anys de la IV Conferència Internacional de Beijing sobre la situació de la dona, i 25 anys de la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, sobre Dones, Pau i Seguretat. Aquests espais i resolucions de Nacions Unides han estat el marc de referència de la feina de les organitzacions socials i els organismes multilaterals des de llavors. Aquest mateix any però, a la 69ª Comissió sobre la Condició Jurídica i Social de la Dona, el principal òrgan internacional intergovernamental per a la promoció de la igualtat de gènere de Nacions Unides, només s’ha pogut arribar a una declaració d’unanimitat dels 193 estats membres que la formen, baixant el llistó: no han aparegut els drets sexuals i reproductius, i s’ha ignorat la diversitat sexual i de gènere, principalment pel bloqueig de nous governs ultraconservadors.
L’anomenada finestra d’overton es va ampliant, i cada vegada es consideren acceptables no només alguns discursos sinó les mesures i polítiques més salvatges, com la deportació massiva de persones migrades als Estats Units; l’oberta persecució i criminalització dels defensors i defensores dels drets humans arreu; o utilitzar la fam com arma de guerra i el repartiment d’ajuda humanitària com a trampa mortal per a la població de Gaza. El sistema multilateral, que tant havíem criticat des de la societat civil organitzada per la seva incapacitat de donar resposta a la pobresa i la desigualtat, sembla trobar-se en un punt de no retorn: o es renova o mor.
La lluita per a la justícia global necessita de nous consensos: per una cooperació feminista decolonial
És possible un món sense cooperació internacional? La cooperació internacional segueix sent una eina útil per enfortir la democràcia enfortint a les organitzacions de base, i per garantir el compliment dels drets humans arreu, i especialment als països més empobrits? Les organitzacions socials creiem que sí, i que les aliances transnacionals i el multilateralisme segueixen sent la millor eina per garantir un món vivible, però aquest multilateralisme ha de reinventar-se per ser més just.
Les aliances entre organitzacions de la societat civil són més necessàries i urgents que mai per impulsar els canvis necessaris. Cal fer visible i creïble el món possible en el que creiem, amb unes relacions internacionals basades en el respecte, la igualtat i el diàleg entre pobles i nacions. Teixir complicitats a nivell europeu és estratègic, i per a Lafede és una prioritat: formem part de plataformes europees d’organitzacions de drets humans, i gestionem projectes europeus des de fa més d’una dècada. Ara mateix cogestionem amb 11 plataformes el projecte Connect for Global Change, amb un objectiu comú: que la ciutadania europea s’involucri més en els temes de justícia global. Catalunya està ben posicionada i té capacitat per impulsar la nova agenda de cooperació. Al teixit associatiu se’ns reconeix l’expertesa i el compromís en diferents temes i especialment en la transformació feminista de la cooperació internacional, on ara mateix estem elaborant documents marc i formant a moltes organitzacions europees, en sintonia amb el tercer Pla d’Acció de Gènere de la Unió Europea, un altre dels grans acords que es veuen amenaçats o en perill de diluir-se.
En absència de grans fòrums socials mundials, la Conferència internacional sobre finançament de Sevilla serà un moment important per escoltar les veus del Sud Global i les de les organitzacions socials d’arreu, tant dins com fora dels espais oficials, i per establir noves prioritats col·lectives. Lafede també hi serem per demanar que el Sud global realment estigui al centre de les decisions, i per això demanem menys endeutament i austeritat, més justícia fiscal, i més cooperació internacional feminista i decolonial.
Catalunya Plural, 2024 
