600 metres és la meitat de La Rambla de Barcelona, del Passeig de Gràcia o del carrer Gran de Gràcia. 600 metres és la separació aproximada entre les estacions del tramvia per la Diagonal o d’algunes parades de metro. 600 metres són tres vegades l’alçària de la Sagrada Família, aproximadament, o quatre vegades la Torre Glòries. 600 metres també serà l’increment un 33% les emissions de l’aeroport, la destrucció del paratge natural de la Ricarda i entre 15 i 20 milions de turistes més a Barcelona. 600 metres semblen innocents, però determinaran, encara més, el futur de Barcelona i condicionaran al màxim el futur dels seus ciutadans i ciutadanes.
En un context de greu crisi mediambiental i climàtica, havent-hi arrossegat una extrema sequera que a Catalunya es va allargar durant dos anys i de la qual hem sortit fa un parell de mesos, en un moment en què les administracions s’esforcen a reduir les emissions d’efecte hivernacle, s’eliminen vols de curta durada i es prioritza el tren, el Govern de la Generalitat, amb el vistiplau de l’alcalde Collboni a l’Ajuntament de Barcelona, va presentar el passat 10 de juny la proposta per ampliar l’aeroport del Prat.
El projecte es va presentar com una millora per a Barcelona, facilitant vols intercontinentals amb connexió mundial sense necessitat d’escales i on l’economia se’n beneficiarà. El mateix càntic de sirenes que alguns porten des de fa anys per defensar el turisme. El fet és que, aquest argument, ens acompanya des de finals del segle passat, com si fos la solució a tots els problemes socioeconòmics, argument que ja no compren ciutats com Londres, que manté el veto a la 3a pista del seu aeroport, o França, que frena ampliacions i vols de curta durada.
I és cap aquí que els Comuns volem anar, prioritzant el tren, aplicant la taxa turística que a Catalunya reportarà 60 M€ que es podran destinar a polítiques socials i posant un topall al nombre de visitants. En aquest darrer punt, Barcelona en Comú va presentar una iniciativa en la Comissió d’Economia i Hisenda de l’Ajuntament de Barcelona del mes de març perquè el Govern municipal reconegués que la ciutat havia arribat al topall màxim de turistes. La iniciativa va ser acceptada pel govern de Collboni, però ha acabat en paper mullat ja que estan obcecats en ampliar un aeroport que portarà uns 15 milions de turistes més l’any.
Hem de recordar, però, que segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a Barcelona hi ha 916 turistes per cada 100 habitants i segons un nou estudi presentat pel diari Nació el 24 de juny, la capital catalana és el destí turístic més massificat del món, amb la Sagrada Família al capdavant. Amb tota aquesta pressió, l’expulsió dels veïns i la desaparició del comerç local és inevitable i la xarxa de cures o el sentiment de comunitat resten diluïdes amb tanta gent de pas. El resultat és una ciutat hostil i impersonal on no s’aconsegueix acompanyar o donar resposta als seus veïns i veïnes.
Aleshores, a qui beneficia l’ampliació de l’aeroport? “Tu cobres 11 € l’hora. El sector hoteler, 4.185 € cada minut” deia una lona que Barcelona en Comú va desplegar a principis de juny a La Rambla per denunciar la turistificació massiva que pateix Barcelona. Les anomenades kellys, el servei de cambreres a pisos i hotels, porten mesos mobilitzant-se i reclamant millores salarials. Els empresaris, amb els partits polítics de dreta com a aliats, s’oposen a la reducció de la jornada laboral a 37,5 h precisament perquè ja va bé que el personal que treballa a l’hostaleria continuï amb horaris impossibles i jornades maratonianes.
L’ampliació de la pista uns 600 metres portarà més volum de visitants, de turistes, de pernoctacions. Un dels brindis al sol del govern de Collboni és que l’any 2028, quan potser ell no és alcalde, ja que l’any 2027 hi haurà eleccions municipals, és tancar tots els pisos turístics a Barcelona. On pernoctaran els turistes que visiten la nostra ciutat cada any? Tinguem present que l’any 2028, segons Collboni, desapareixeran uns 10.000 apartaments turístics, però l’ampliació de l’aeroport comportarà uns 15 milions de turistes més, cada any. Les xifres, doncs, no quadren. I no solament ho diem nosaltres; el director general d’Airbnb a Espanya i Portugal, Jaime Rodríguez de Santiago, així també ho va manifestar en una entrevista al programa Bàsics de Beteve el passat 16 de juny. D’altra banda, el nou comissionat de Gestió de Turisme Sostenible a l’Ajuntament de Barcelona, José Antonio Donaire, considera que en districtes com Ciutat Vella o l’Eixample ja es pot parlar de massificació. Aleshores, per a qui té sentit continuant rebent turistes a dojo? Per als barcelonins i barcelonines no, és clar, tal com s’expressen als baròmetres municipals en què assenyalen el turisme com un dels problemes per a la ciutat.
A més, en un tema tan rellevant com l’ampliació de l’aeroport del Prat, la ciutadania no ha tingut ni veu ni vot. L’alcalde Collboni està acostumat a escoltar el que li suggereix AENA, Foment o el Círculo Ecuestre però no els barcelonins i barcelonines. És per això que Barcelona en Comú va presentar un prec en el darrer Plenari Municipal de juny instant a l’alcalde a escoltar què opinen els veïns i veïnes respecte l’ampliació de l’aeroport mitjançant una consulta ciutadana. L’Ajuntament té prou eines per fer-la. Això obstant, Collboni va desestimar la iniciativa: no consultarà a la ciutadania sobre un tema tan capdal.
Barcelona i Catalunya ja no es troben en èpoques passades en què les grans construccions i ampliacions estaven farcides de promeses de progrés i benestar econòmic. Ara ens trobem en un altre moment. Hem de focalitzar els nostres esforços en diversificar l’economia, que aquesta no depengui tant del turisme, en un decreixement turístic, en preservar espais naturals únics, abaixar les emissions, fer front a l’emergència climàtica i veure el tren, tal com ha passat els darrers segles, com una oportunitat de futur i cohesió territorial. Volem ampliar l’aeroport, però els trens de Catalunya continuen sense arribar a l’hora. És aquest el model de país que volem? Hi ha trens que solament passen un cop a la vida; el d’ara toca dir no a l’ampliació de l’aeroport del Prat. Ens hi juguem molt més de 600 metres de pista.
Catalunya Plural, 2024 
