A l’article La gènesi del primer còmic de superherois de la història (2025) explicàvem la concatenació de fets que van dur a la publicació de la primera història del personatge de Superman, creat per Jerry Siegel (1914-1996) i Joe Shuster (1914-1992), i que ara recupera l’editorial Panini Comics en format facsímil, en concret correspon al primer número de la col·lecció Action Comics 1 (1938), amb la mítica portada del personatge llançant un vehicle, l’anècdota del qual sobre les diferències amb el cotxe dibuixat a l’interior també la descrivim en aquest article. La publicació del facsímil coincideix amb l’estrena a sales de cinema de la pel·lícula Superman (2025), amb guió i direcció de James Gunn, i interpretada en el paper protagonista per David Corenswet.
Encara que no hàgim vist la nova pel·lícula, sabem una cosa que de ben segur apareixerà: als crèdits s’indicarà clarament que els creadors de Superman són Jerry Siegel i Joe Shuster, tot i que una cosa tan obvia resulta que no va ser tan fàcil d’aconseguir. I tot té relació amb la manera com actuaven les editorials a principis dels anys trenta als Estats Units. L’1 de maig de 1934 es considera el primer instant en què apareix en un registre d’una Oficina de Patents el terme «còmic» per referir-se a una publicació que contenia tires còmiques dibuixades. I s’atribueix al director comercial d’aquesta empresa, Eastern Color (1928-2002), Harry Wildenberg, la invenció del concepte «comic book» (la traducció podria ser «quadern o llibre de còmics») quan va doblar un full del diari per la meitat i després a quarts, i la mida resultant (que ja apareixia també a les revistes de polpa de l’època) ha perdurat fins avui: 10 i 1/8 de polzades d’alçada per 6 i 5/8 polzades d’amplada (és a dir, 25,7 cm x 16,8 cm), encara que el format com a tal ja existia amb anterioritat.
Aquest format innovador es va començar a explotar per diferents editorials. En primera instància, recuperant tires de premsa ja publicades als lustres anteriors, a través de drets de reimpressió que gestionaven sindicats de distribució, cosa que podia encarir el producte final. Tenint en compte aquestes condicions, l’editorial National Allied Publications (1934-en l’actualitat amb el nom de DC Comics), creada pel Major Malcolm Wheeler-Nicholson (1890-1968), decideix contractar un grup de joves artistes i guionistes ansiosos de treballar i els encarrega material original de còmics, però amb una condició fonamental: controlant la pròpia empresa la propietat intel·lectual de les obres. Les revistes estaven pensades per a la venda independent dels diaris, com un producte més. I la primera publicació no es va fer esperar: New Fun Comics (1934-1935), títol dels sis primers números i, del setè fins a l’últim publicat, el número 127, amb el nou títol: More Fun Comics (1935-1947). De 36 pàgines cada número, està considerat el primer còmic amb totes les pàgines completament originals.
Al sisè número, publicat l’octubre del 1935 i últim amb la capçalera original, debutaven uns joves Jerry Siegel i Joe Shuster, guionista i dibuixant, amb tot just vint-i-un anys. Encara haurien de passar tres anys més per a la publicació de la primera història del personatge de Superman, publicada a l’abril de 1938 encara que amb data de portada tres mesos després. En aquest primer número de la revista Action Comics es recopilaven diverses històries de diferents personatges i autoria, sent la primera història de totes la corresponent al personatge de Superman. Aquestes tretze primeres pàgines publicades del kryptonià es van pagar a deu dòlars la pàgina a repartir entre tots dos, un xec de cent trenta dòlars per a un contracte que significava la renúncia dels drets sobre el personatge dels seus dos autors, dos joves que feia anys que esperaven una oportunitat com aquesta.
La firma d’aquest contracte els va marcar per sempre i van protagonitzar una de les històries més trista de la història dels còmics. Mentre que els editors es convertien en poc temps en multimilionaris, els creadors de Superman cobraven un sou, important per a l’època, però un sou al capdavall, exercint de coordinadors de l’equip creatiu de l’editorial. El 1947, Jerry Siegel va convèncer el seu company per demandar a la companyia i participar del lucratiu negoci que estava suposant el personatge que, en el fons, tenia un gran component autobiogràfic en la seva concepció, i ells no estaven participant ni en el negoci ni en el reconeixement. Se’l van jugar el tot pel tot, o guanyaven o perdien la feina a l’editorial… i van perdre el judici.
Les següents dècades van ser un calvari per als dos creadors de Superman, i van acabar malvivint en diferents ocupacions sense relació amb els còmics: Siegel va treballar en una oficina postal i Shuster de repartidor fins que els seus problemes de visió li van limitar notablement la qualitat de vida. El 1967, amb una nova llei recent aprovada sobre el reconeixement dels drets d’autor, van tornar a denunciar la companyia… i van tornar a perdre, amb les consegüents despeses legals invertides. A les tres dècades des de la seva creació, a més de la venda de milions d’exemplars de diverses col·leccions de còmics, inclosa la pròpia del personatge de Superman, s’havien creat serials de ràdio i televisió, i tota mena d’objectes relacionats amb el personatge, amb vendes milionàries que no repercutien als seus creadors.
A mitjans dels anys setanta, el projecte d’una gran producció cinematogràfica, amb titulars que destacaven la fortuna que cobraria l’actor Marlon Brando per un breu paper com a pare de Superman, va fer ressorgir les velles ferides dels dos creadors oblidats. Prèviament, l’editorial DC Comics havia estat comprada el 1967 per la mateixa companyia que compraria l’estudi Warner Bros-Seven Arts el 1969, sent les dues entitats els pilars fonamentals per a la creació el 1972 de la marca Warner Communications, impulsora de la producció cinematogràfica que acabaria dirigint Richard Donner un lustre després, amb la idea que l’estrena coincidís amb el quarantè aniversari de la creació del personatge, en 1978.
La gota que va fer vessar el got va ser la notícia que l’escriptor Mario Puzo cobraria 300.000 dòlars de l’època per escriure el guió. Jerry Siegel sabia que, legalment, era impossible recuperar l’autoria (ja havien perdut dues vegades la batalla legal), així que va apostar per guanyar la batalla moralment, i va decidir escriure la seva història relatant com el somni americà es va convertir en un malson per als dos autors que havien estat els autèntics artífexs de la creació del personatge de Superman. La carta amb la seva història la va enviar a la premsa i al sector, però només una persona va respondre: el dibuixant Neal Adams (1941-2022), just, en aquell moment, un dels dibuixants estrella de l’editorial DC Comics que publicava el superheroi, promovent una mítica roda de premsa per donar a conèixer la història real dels creadors del personatge.
Adams acabava de participar en una vaga d’autors a principis dels anys setanta que exigia a Marvel i DC millorar les condicions econòmiques dels artistes, que seguien sense cobrar per drets d’autor, només per la feina feta. L’impacte mediàtic que va suposar que l’opinió pública sabés la veritat i la situació actual de Siegel i Shuster va portar la productora Warner a acceptar pagar-los un sou vitalici com si fossin autors en actiu, a més de les assegurances mèdiques, en definitiva, una retribució digna que els permetés viure amb comoditat. I, a més, Warner va acceptar reconèixer la seva autoria a la nova pel·lícula en els crèdits inicials. I des d’aleshores, els còmics i els productes relacionats amb Superman porten acreditat que és un personatge creat per Jerry Siegel i Joe Shuster, això sí, sense els drets d’autor, encara que la batalla legal la van continuar els descendents dels autors després de la mort dels dos creadors.
Els directius de Warner van al·legar que no tenien cap raó legal per donar als autors només el que s’havia acordat en el contracte original, però que van acceptar les peticions realitzades en reconeixement dels seus serveis passats, encara que, imaginem també, per la preocupació de la mala imatge que s’estava promovent des del sector, a pocs mesos de l’estrena de la nova pel·lícula protagonitzada per Christopher Reeve. No només van canviar la indústria del còmic i la cultura popular per sempre, també van contribuir al reconeixement dels drets d’autor. En certa manera, Jerry Siegel i Joe Shuster, com el seu heroi a la ficció, van mantenir la seva lluita durant dècades amb perseverança i honestedat. I com a les històries de la ficció, els herois no sempre guanyen.
Catalunya Plural, 2024 
