Ja ho sabem: l’estiu és, per a molts, sinònim de desconnexió, de novel·les lleugeres, misteris de butxaca i lectures que es deixen fer amb els peus a la sorra i una cervesa a la mà. Però —i si el que necessites no és fugir, sinó enfonsar-te més a dins? Hi ha qui aprofita els mesos de calma relativa per llegir allò que durant l’any queda relegat a la llista de pendents: llibres densos, idees potents, propostes polítiques que sacsegen.
Si aquest és el teu cas, aquí tens una selecció de lectures recents que no et deixaran indiferent. Sigui per repensar la història, qüestionar l’ordre tecnocràtic, revisar els fonaments ideològics del capitalisme o enfrontar-se a l’angoixa climàtica i al conflicte colonial, aquestes obres et conviden a submergir-te —a la platja o a casa— en una altra mena de profunditat.
El fin de la megamáquina, de Fabian Scheidler (Ed. Icària)
Scheidler ens convida a una relectura radical de la història del poder i la tecnologia. El llibre desmunta la narrativa del progrés lineal i inevitable, exposant com les estructures de poder —econòmiques, tecnològiques i militars— s’han entrellaçat al llarg dels segles per donar lloc al que anomena “la megamàquina”. És una obra monumental que no només explica com hem arribat fins aquí, sinó que també apunta a com podríem sortir-ne.
1493, de Charles C. Mann (Capitán Swing)
En aquesta obra, Mann explora les conseqüències globals de la colonització d’Amèrica, centrant-se en com la interconnexió entre continents va transformar el món: economies, ecosistemes i poblacions. Una lectura fonamental per entendre l’origen de la globalització i les desigualtats modernes.
Camarada, de Jodi Dean (Verso Books)
Amb aquest manifest contemporani, Jodi Dean —filòsofa i politòloga marxista— reivindica el concepte de “camarada” com a eix vertebrador d’una política comunista del segle XXI. Dean argumenta que el llenguatge de l’amistat o la complicitat no és suficient per sostenir projectes col·lectius de transformació, i que cal recuperar una cultura política basada en la disciplina, la lleialtat i el compromís.
Fer política, de Jaume Bosch (Edicions Tres i Quatre S.L)
En aquest assaig personal però no memorialístic, Jaume Bosch reflexiona sobre què és i com es pot fer política avui. Parla de Catalunya i parla del món, des d’una vivència personal nodrida de l’experiència de molts altres, com Josep Benet, Jordi Solé Tura o Miguel Núñez, de les idees d’Enrico Berlinguer o Mikhaïl Gorbatxov o del contacte puntual amb Lula o José Mujica. Bosch rebutja la política tècnica i proposa una política en positiu, amb valors ferms, arrelada a la memòria, a Catalunya i al món.
La locura del progreso. Un psicoanalista escribe sobre el cambio climático, de Josep Maria Panés (Xoroi Edicions)
Aquest llibre singular es pregunta per què ens costa tant reaccionar davant el col·lapse ecològic. Panés, des d’una mirada psicoanalítica de vessant freudiana-lacaniana, explora com el discurs del model capitalista que promou un funcionament autodestructiu sense límits i que (onforma les nostres propies subjectivitats.
La morera de Jerusalén, de Paola Icardi (Errata Naturae)
En aquest relat d’investigació i memòria, Icardi traça una genealogia íntima i política del colonialisme israelià, partint de la seva pròpia experiència i de la història familiar a través d’unes inusuals protagonistes: les plantes. Un assaig refrescant que entrellaça cultura i experiència, política i intimitat, fets històrics i testimonis anònims, donant vida a les narracions al voltant de les quals han arrelat aquests arbres.
Catalunya Plural, 2024 
