De tant en tant una nova tecnologia irromp al món i amenaça de posar-ho tot de cap per avall. Quan això passa, aquesta nova tecnologia és projectada cap al futur amb els materials i somnis del present. Si el context històric en qüestió viu en uns temps de bonança i la sensació subjectiva generalitzada és de progrés, les idees floriran amb un cert optimisme envers el futur, i les projeccions es tenyiran de verd utòpic. Aquest va ser, grosso modo, l’esperit del segle XIX, quan els socialistes creien que l’eradicació de la pobresa estava a tocar, i que les grans màquines –especialment la màquina a vapor i el ferrocarril– ens conduirien a un futur de pau i harmonia.
Si, al contrari, el moment present està hegemonitzat per aquest núvol que coarta les nostres capacitats d’imaginar un bon futur on habitar, les visions que prevaldran seran les pròpies d’un món distòpic. No cal dir que, malauradament, ens trobem en aquest segon escenari. S’ha d’esforçar molt per escapar de les angoixants incerteses que se cenyeixen sobre nosaltres: l’escalfament global, la deriva autoritària dels estats suposadament liberals i la desigualtat econòmica creixent –per citar-ne només alguns– sembren de pors les nostres expectatives per al dia de demà.
Així que quan va arribar no fa ni dues primaveres l’anomenada intel·ligència artificial de la companyia OpenAI –ChatGPT–, és ben comprensible que vingués acompanyada d’un temor que xiuxiuejava: “Què passarà quan la intel·ligència artificial esdevingui una màquina conscient que sent i desitja com ho fem nosaltres?”. El que passarà —tendim a dir-nos pels nostres endins—, ja ho sabem: la màquina es rebel·larà contra nosaltres com ho van fer abans HAL 9000 o Skynet a Terminator, doncs, què ser conscient i capaç decidiria obeir una espècie com la nostra, cruel envers els seus congèneres i destructiva cap al planeta mateix que li dóna menjar?
És veritat que la intel·ligència artificial no manca de problemes i que seria una perillosa ingenuïtat abraçar-la desacomplexadament. Les IA d’última generació demanen grans quantitats d’energia i fan arreplegar un ús intensiu d’aigua, indispensable per al seu funcionament incessant. Segons apunta un informe del Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública de Transició, s’estima que fer una consulta a un model com ChatGPT requereix entre 6 i 10 vegades més energia que una cerca web tradicional (0.3 Wh enfront de 2.9 Wh per consulta). A nivell macro, la IA representa actualment entre el 10% i el 20% de l’ús energètic dels centres de dades, però aquest percentatge podria augmentar dràsticament, fins a un 70% a la propera dècada? No és, per tant, un problema menor.
I el següent cas també ens ha de preocupar. Tal com va afirmar el físico-matemàtic britànic Freeman John Dyson quan va advertir que “tota tecnologia potent, fins i tot si neix amb fins pacífics, pot acabar tenint aplicacions militars, especialment si es torna estratègica”, no podem ignorar que, efectivament, serà també així per a la intel·ligència artificial. És una d’aquelles veritats que tristament hem assumit com a implícites a tota nova tecnologia: si pot ser utilitzada per matar, serà utilitzada per matar. Si es pot utilitzar per controlar la població, així es farà. El perill més gran de la intel·ligència artificial és, com sempre, l’ús que els homes de poder i les indústries armamentístiques li puguin donar. La IA ja s’utilitza de fet al front de batalla per matar soldats russos i ucraïnesos.
Però encara hi ha quelcom més important que tot això. Des que van sortir els primers models de llenguatge d’intel·ligència artificial no vam poder evitar tractar-los en relació amb nosaltres mateixos. La IA interroga la nostra pròpia existència, ens situa davant del mirall i ens deixa com preguntant-nos: Si és prou intel·ligent per “parlar” i “aprendre”, no vol dir això que és conscient? I si és un ésser conscient, no l’hauríem de tractar com a tal? I si és tan intel·ligent, no deixarà un dia d’obeir-nos…? Segurament tu també hagis compartit alguns dubtes. Però realment no cal preocupar-se’n.
Catalunya Plural, 2024 
