És poc conegut que Karl Marx (Trèveris 1818–Londres 1883) va fer la seva tesi doctoral sobre Epicur. La va titular “Diferència de la filosofia de la naturalesa en Demòcrit i Epicur” i la va defensar el 1841 a la Universitat de Jena. L’estructura i el funcionament acadèmics de l’època eren diferents dels actuals: no va tenir un director de tesi formal i la institució li va atorgar el grau de doctor en filosofia in absentia, és a dir, sense que hi fos present. La tesi no va ser publicada en vida de Marx; es va publicar pòstumament el 1902. Eren altres temps. El que voldria remarcar aquí i ara és que per entendre el pensament, l’obra posterior de Marx i el desenvolupament del marxisme fins als nostres dies cal examinar la influència que va tenir Epicur en el desenvolupament del materialisme.
Marx va dedicar la tesi al seu futur sogre, el baró Ludwig von Westphalen, que l’havia introduït al cercle de pensadors i l’havia animat en el seu desenvolupament intel·lectual, actuant com una mena de mentor informal. Cal dir, però, que el treball de Marx s’emmarca en la tradició de la filosofia hegeliana del seu temps i, per tant, la influència de Georg Wilhelm Friedrich Hegel és determinant en la seva manera de pensar. Marx, en la seva tesi doctoral, analitza i compara les filosofies dels antics pensadors Demòcrit (Tràcia, 460 a.–370 a. C.) i Epicur (Grècia, 341 a.–270 a. C.), centrant-se en la teoria de l’àtom. Demòcrit té una visió mecanicista de l’univers i la seva filosofia sosté que els àtoms es mouen per defecte de manera rígida, sense possibilitat de desviació. En canvi, Epicur, encara que també era un materialista que creia en els àtoms, va introduir el concepte de “clinamen” (desviació o declinació). Aquesta idea postula que els àtoms es poden desviar de la seva trajectòria recta de forma espontània.
Per Marx, aquesta petita diferència va ser crucial. Mentre que el pensament de Demòcrit representava el determinisme i la manca de llibertat, el clinamen d’Epicur simbolitzava la llibertat, la individualitat i l’autodeterminació. Marx veu Epicur com un precursor de la idea de l’autoconsciència i l’emancipació humana, i en analitzar les diferències entre tots dos filòsofs es fixa que la petita diferència en un sistema (el clinamen) pot tenir enormes conseqüències en transformar la filosofia de la necessitat en una de la llibertat. La tesi reflecteix l’interès primerenc de Marx per l’humanisme i la seva lluita contra l’alienació. En exaltar Epicur, està reivindicant la capacitat de l’ésser humà per actuar lliurement i modelar el seu propi destí. Aquest plantejament va dirigir els seus primers passos cap a allò que avui coneixem com a “materialisme històric” i, encara que en aquell moment no desenvolupa plenament aquestes idees, la tesi ja mostra la seva inclinació cap al materialisme i se centra en la filosofia de la natura i l’ésser humà com a part del món material.
El materialisme dialèctic i la filosofia d’Epicur, encara que separats per més de dos mil·lennis, comparteixen un nucli filosòfic fonamental: el materialisme. Tots dos sistemes afirmen que la matèria és l’única realitat. Tot i això, el seu enfocament sobre el canvi i la llibertat és el que els connecta de manera més específica, gràcies a l’anàlisi que Karl Marx va fer en la seva tesi doctoral. Des d’una perspectiva filosòfica, el materialisme no és una doctrina única, sinó un conjunt de teories que comparteixen la idea central que la matèria és l’única realitat. El Materialisme Històric i Dialèctic és un corrent filosòfic associat principalment amb Karl Marx i Friedrich Engels. Veuen la història i la societat no com a productes d’idees o de la voluntat divina, sinó com a resultat de les condicions materials i la lluita de classes, arribant a afirmar que el desenvolupament de la societat humana (les seves institucions, lleis i cultura) està determinat per les forces productives i les relacions de producció.
El “fisicalisme” és la forma més comuna de materialisme a la filosofia contemporània, especialment a la filosofia analítica de la ment. Sosté que tot el que existeix és físic i, per tant, que tot depèn del que és físic. Es basa en la física moderna i la neurociència. Marx va veure en la desviació atòmica d’Epicur un precursor de la idea que la matèria no és passiva, sinó que conté en si mateixa la font del propi moviment i canvi. Per ell, la llibertat humana no és un do diví, sinó una propietat emergent de la matèria.
Avui dia tots els partits i totes les polítiques declaren de manera més o menys decidida que el seu objectiu principal és el benestar social i, de manera particular, els èxits d’ocupació digna, educació, salut i seguretat pública. Potser allò que no tots els partits ni els polítics són conscients és que els seus objectius de benestar social es basen en Epicur i Marx.
Catalunya Plural, 2024 
