La decisió de la Janet

Fer política avui

La visió de la ciutadania sobre la política no passa per un bon moment. Algunes enquestes la situen com la principal preocupació de la gent. L’extrema dreta manipula aquesta sensació negativa i es presenta com una opció antisistema o fora del sistema: no sembla importar que Santiago Abascal hagi viscut tota la vida de fons públics gestionats pel PP i per Vox o que Sílvia Orriols sigui alhora diputada i alcaldessa de Ripoll només amb sis regidors de disset. Tampoc es penalitza que Donald Trump hagi passat de presentar-se com a defensor de la llibertat a desplegar l’exèrcit en diverses ciutats i a intentar controlar els mitjans de comunicació. O que Isabel Díaz Ayuso considerés una mostra de llibertat poder prendre una cervesa en una terrassa de Madrid durant la pandèmia mentre morien centenars de persones grans a les seves residències o que defensi la llibertat d’Israel de perpetrar un genocidi a Gaza mentre ella honora l’equip ciclista creat per blanquejar la imatge d’aquell Estat.  Afortunadament, la dignitat d’una bona part de la ciutadania ha quedat palesa en les mobilitzacions contra la participació d’un equip d’Israel a la Vuelta ciclista a España, en el suport a la Flotilla que es dirigeix a Gaza o en les protestes contra la nefasta gestió del president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón, durant la DANA de l’any passat.

Una roda de premsa a la superilla

En aquest context tan complicat són d’agrair gestos de càrrecs públics que ajuden a dignificar la política. El passat dia 22 de setembre, a les portes de les Festes de la Mercè, la regidora de Barcelona en Comú, Janet Sanz, va convocar una roda de premsa a la superilla de l’Eixample per anunciar que abans no acabi l’any deixarà les seves responsabilitats a l’Ajuntament de la capital catalana.

Janet Sanz va voler convidar alguns companys i companyes perquè li fessin costat en aquest moment important per a ella: tot el grup municipal encapçalat per la co-coordinadora dels Comuns, Gemma Tarafa, la presidenta del grup parlamentari Jéssica Albiach, la co-coordinadora dels Comuns, Candela López, o el diputat al Congrés Gerardo Pisarello. Però també va invitar algunes persones que l’any 2015 havíem apostat, des de les dues bandes, per la trobada de la tradició del PSUC representada a Iniciativa i la dels activistes que venien del 15-M: l’exministre Joan Subirats, els exdiputats Xavier Domènech o Josep Vendrell, i qui va definir com el seu “pare polític”, l’exregidor d’ICV, Ricard Gomà, un dels principals pensadors del país pel que fa a les polítiques públiques. També es va referir a Ada Colau, Ernest Urtasun, Jaume Asens i David Cid que per diversos motius no podien ser presents.

Una decisió personal

La decisió de la Janet ha estat meditada i pensada. Amb quaranta-un anys en porta 14 com a regidora. Llicenciada en Dret i Ciències Polítiques, considera que és temps d’emprendre una carrera professional, per tal de no eternitzar-se en un càrrec públic i no quedar-ne presonera. Tot i que s’ha parlat que deixa la política jo vaig entendre que deixa la política institucional, que no és el mateix. No m’ha convençut mai l’actitud dels polítics que quan deixen el càrrec públic abandonen també l’activitat política, com si quan no s’és diputat o regidor ja no compensés militar en un partit. La immensa majoria de les persones que formen part d’un partit democràtic ho fan sense aspirar a exercir cap responsabilitat orgànica o institucional.

Una decisió política

La decisió de la Janet també admet una lectura política. Deixant clar que no aspira a ser cap de llista el 2027 permet que Barcelona en Comú obri un procés de primàries per escollir un o una cap de llista a finals d’aquest any, amb prou temps per preparar la campanya de les municipals properes, en les que  intueixo que, atesa la situació d’ERC i Junts, sense Ernest Maragall i Xavier Trias, Barcelona en Comú apareixerà com a alternativa a les polítiques grises i ambigües de Jaume Collboni.

La política municipal té com a principal característica la proximitat amb la gent i poder contemplar les realitzacions que s’han generat des de l’Ajuntament. Janet Sanz va recordar en la roda de premsa algunes de les fites aconseguides des de la seva àrea, com l’impuls al tramvia, les obres a les Rambles, la Via Laietana o la Meridiana, l’aposta pels jocs infantils o el projecte Protegim Escoles i, sobretot, la superilla. Aquestes polítiques van costar a l’alcaldessa Ada Colau i a la mateixa Janet rebre crítiques duríssimes dels poders fàctics de la ciutat i veure’s sotmeses a querelles i demandes, totes desestimades, en un clar episodi de lawfare. Ella es va referir a aquestes ferides. Però, tal com va ressaltar, aquestes realitzacions queden per sempre a Barcelona: ningú no s’atrevirà a tirar-les enrere perquè compten amb el suport de la majoria de la població.

Segur que algú pensa que aquest article és massa elogiós. No nego que està fet des de l’amistat. La política ha de servir per transformar la realitat, però, a més de proporcionar-te algun enemic, et permet fer amics i amigues.