El president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, van presentar aquesta setmana un pla de pau de 20 punts per a Gaza. El pla inclou un alto-el-foc immediat, l’alliberament d’ostatges israelians en un termini de 72 hores, l’intercanvi de presoners palestins i la formació d’una administració transitòria a Gaza amb tecnòcrates palestins, sota la supervisió d’un organisme internacional denominat Board of Peace. També preveu el desarmament d’Hamàs, la destrucció de la seva infraestructura militar i l’opció d’amnistia o exili per als seus combatents. A més, planteja un programa de reconstrucció d’infraestructures bàsiques —hospitals, escoles, habitatges— amb finançament internacional i el desplegament de forces d’estabilització per a garantir la seguretat.
Les reaccions a la proposta de Trump i Netanyahu
El pla ha estat rebut amb entusiasme per nombrosos governs occidentals i països àrabs. La Unió Europea ho va qualificar de “base per a la negociació” i l’ONU ho va descriure com un possible “primer pas cap a una pau duradora”. A Israel, va haver-hi veus que ho van secundar com una sortida viable, mentre que la dreta més dura ho va criticar per concessions excessives. El ministre de Finances, Bezalel Smotrich, va arribar a qualificar-lo de “bogeria”.
La reacció de Turquia resulta especialment significativa. Després de mesos de dures crítiques a Netanyahu i denúncies de crims de guerra a Gaza, Ankara va sorprendre en donar la benvinguda al pla de Trump. El Ministeri d’Exteriors turc va afirmar que “qualsevol iniciativa que posi fi a la massacre i obri la via de la reconstrucció mereix suport” i va demanar a les parts “compromís real perquè l’alto-el-foc no sigui només temporal”. Aquest suport parcial marca un canvi de to respecte a la línia mantinguda fins ara pel govern de Recep Tayyip Erdoğan.
El president Pedro Sánchez dona la benvinguda al pla, definint-lo com una “oportunitat històrica” per a frenar la guerra i obrir la reconstrucció. El líder del PP, aquesta vegada, conscient que el seu electorat se situa, com la majoria del país, en contra del genocidi, coincideix amb el president del govern.
En canvi, Sumar i Podemos es van desmarcar del pla. La ministra de Joventut i Infància, Sira Rego (Sumar), va declarar que “no es pot dir acord de pau a una imposició en la qual estan absents la veu i els interessos del poble palestí”. Des de Podemos, la secretària general Ione Belarra va sostenir que el suport de Sánchez era “terrible” i constituïa una “humiliació” per als palestins, mentre que l’eurodiputada Irene Montero va afegir que el pla “és un negoci de dominació que nega el dret d’autodeterminació i retorn del poble palestí” i va acusar el president de situar-se “en el costat incorrecte de la història”.
Raons per a l’escepticisme
Encara que cal celebrar la possibilitat de parar immediatament la massacre a Gaza, l’obertura corredors d’ajuda humanitària, i l’alliberament d’ostatges israelians i de presoners palestins, són moltes els dubtes que es planes sobre el suposat pla de pau. Tot i que que el text esmenti un “camí cap a l’autodeterminació palestina”, no garanteix explícitament la creació d’un Estat palestí. El mateix Netanyahu ha estat clar en aquest punt.
Un altre interrogant és la composició del Board of Peace, encapçalat per Trump i amb figures internacionals com el primer ministre britànic Tony Blair. No costa veure en aquesta estructura una nova sort de govern neocolonial que negarà l’autonomia del poble palestí.
El pla situa la major part de les obligacions en el costat palestí: desarmament d’Hamàs, reformes administratives i acceptació d’una supervisió internacional. A canvi, Israel no assumeix compromisos equivalents en matèria d’assentaments, retirada de tropes o limitació d’operacions militars futures. A això cal sumar-li la nul·la credibilitat de Netanyahu, que té des de 2024 una ordre internacional de crida i cerca imposada per la Cort Penal Internacional.
Si la comunitat internacional ho accepta sense pressionar per a introduir garanties més sòlides de sobirania palestina, el risc és que aquesta “pau” acabi sent una manera d’administrar Palestina. Detenir el genocidi seria, sens dubte, una molt bona notícia. Però mentre Netanyahu i Trump continuïn sent els garants d’aquest acord, sobren motius per a dubtar que pugui convertir-se en alguna cosa més que una treva precària.
Catalunya Plural, 2024 
