Idrissa Diallo va morir al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de la Zona Franca la nit de Reis del 2012, quan tenia 21 anys. Ara, sis anys després de la seva mort, aquest jove guineà podria donar nom a l’actual plaça d’Antonio López, a Barcelona. Així ho demanen el col·lectiu Tanquem els CIE i la cooperativa audiovisual Metromuster, que volen incloure la proposta a la multiconsulta ciutadana que organitzarà l’Ajuntament de Barcelona aquesta primavera. Per entrar la demanda, cal que reuneixin 15.000 firmes en els pròxims dos mesos.
Des de Tanquem els CIE volen substituir el nom de la plaça d’Antonio López pel d’Idrissa Diallo per tal de “reparar simbòlicament” la mort del jove guineà. “Posar el nom d’Idrissa és posar el nom de totes les persones maltractades pel sistema migratori” explica Mercè Duch, portaveu de Tanquem els CIE, que recorda que Barcelona també “té pendent assumir el seu passat colonial”. Duch recalca que no es tracta només d’homenatjar a una única persona, l’Idrissa Diallo, sinó a “totes les persones que pateixen desatenció dins dels CIE”.
“Sabíem que es convertiria en un home cèlebre, ell estava en aquest camí però no va poder arribar fins al seu destí, o potser, la seva mort va ser la manera de fer aquest camí, si la plaça porta el seu nom, ell haurà aconseguit el seu objectiu”. Així resa la carta escrita per l’Ibrahima Diallo, germà d’Idrissa Diallo, i que s’ha llegit a l’acte per part de membres de Tanquem els CIE. “No és només per l’Idrissa, la plaça serà una victòria per a tothom, la plaça serà un símbol per la lluita per la igualtat de tots”.
Després d’haver-se postposat una setmana per risc de pluja, finalment dissabte va tenir lloc l’acte d’homenatge per la mort del jove guineà. Tot i que la pluja ha estat present també en aquesta ocasió, això no ha aturat els membres de Tanquem i de Metromuster que han embolcallat amb cintes l’estàtua d’Antonio López. Més d’un centenar de persones han pogut escoltar breument diverses actuacions musicals, com la de la cantant Nakany Kanté.
A l’acte també s’han recordat altres persones que han mort mentre estaven internes als Centres d’Internament d’Estrangers, com l’Alik, a la Zona Franca, o el més recent, Mohammed Bouderbala, al CIE d’Archidona. Quinze dies abans de la mort d’Idrissa, Samba Martine, una dona procedent de la República Democràtica del Congo, moria al CIE d’Aluche (Madrid) per falta d’atenció sanitària en el centre. Des de Tanquem els CIE denuncien que els CIE “són presons” i que casos com el de l’Idrissa, l’Alik, la Samba o el Mohammed, “no són casos aïllats”.
Idrissa, d’un nínxol anònim a una plaça
Antonio López, qui dóna nom actualment a la plaça situada al final de la Via Laietana, era, segons expliquen des de Tanquem els CIE, un traficant d’esclaus que s’enriquia amb l’espoli de les Amèriques gràcies a l’esclavitud africana. L’Ajuntament de Barcelona ja tenia previst canviar el nom de la plaça, però l’escollit va ser el de Les Bullangues, les revoltes que van tenir lloc a diverses ciutats catalanes, especialment, a Barcelona, entre 1835 i 1843. Finalment, però, el canvi de nom es farà a través de la multiconsulta, amb la proposta d’Idrissa Diallo.
Diallo va morir sota custòdia policial en el Centre d’Internament d’Estrangers de Zona Franca la matinada del 6 de gener de 2012, pocs dies després d’haver trepitjat sòl espanyol. No va ser fins a l’aniversari del primer lustre de la seva mort que, segons una investigació publicada per la Directa, es va poder saber que el cos del jove es trobava en un nínxol anònim al cementiri de Montjuïc, una desaparició que ja havien denunciat diverses entitats.
La cooperativa audiovisual Metromuster va fer pública una entrevista amb els familiars d’Idrissa on asseguraven que mai havien rebut comunicació oficial de la mort ni sabien on es trobava el cos. “La mort de l’Idrissa ens va fer mal, però més les circumstàncies de la seva mort: l’Estat va ser qui va decidir no responsabilitzar-se’n”, va dir un dels germans. Està previst que repatriïn el cos del jove guineà el febrer. A més, Metromuster té previst estrenar enguany el documental que està preparant sobre la mort d’Idrissa i els Centres d’Internament d’Estrangers. De moment, a Google Maps ja es pot veure el nom de plaça d’Idrissa Diallo.
El Gimnàs Sant Pau i la FAVB, altres propostes per la multiconsulta
La reivindicació encapçalada per Tanquem els CIE no és l’única que vol entrar a la multiconsulta. També ho intentaran el Gimnàs Sant Pau i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Els primers, demanen que l’Ajuntament adquireixi la parcel·la de la Ronda de Sant Pau 46 per tal d’engegar un projecte pilot amb la construcció de 50 habitatges públics i inclusius. Amb això volen “contrarestar l’expulsió de veïns del barri” alhora que mantenir l’activitat que es duu a terme al Gimnàs Social Sant Pau.
En el cas de la proposta de la FAVB, demanen escollir quin és el model de gestió de l’aigua més convenient per la ciutat. Per això demanen “teixir una xarxa ciutadana” per gestionar l’aigua. Asseguren que cal apostar per remunicipalitzar l’aigua “obrint un ampli debat popular” entre els barcelonins. En les campanyes poden signar totes les persones majors de 16 anys empadronades a Barcelona.
Tot i això, la multiconsulta perilla, ja que s’han presentat dos recursos per part de la Cambra de Concessionàries (CCIES) i la Delegació del Govern a Catalunya que la podrien deixar en suspens. Es tracta de dos contenciosos administratius contra el mètode per decidir quines preguntes formen part de la multiconsulta que ja s’han presentat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Agbar, l’empresa propietària d’Aigües de Barcelona, forma part de la CCIES. Si tira endavant el contenciós administratiu, això podria provocar que no es preguntés als barcelonins si volen obrir un debat per remunicipalitzar l’aigua. Tampoc es preguntaria sobre la proposta de projecte del Gimnàs Sant Pau ni sobre el canvi de nom de la plaça.
Catalunya Plural, 2024 
